Morfologia - Declinacio / Conjugació
4. EL SUBSTANTIU: les tres declinacions
4.5. Tercera declinació (3): temes en líquida
Els temes en consonàntic líquida λ o ρ són especialment senzills d'aprendre, atès que no es produeix cap canvi fonètic quan s'ajunten tema i desinència.
Temes en λ
En grec antic coneixem un sol mot de tema acabat en -λ: ἅλς ἁλός, que significa originàriament ´sal' (i per metonímia, de vegades 'mar, oceà').
Tema en λ ἅλς ἁλός (ὁ): 'sal; mar'. (tema: ἁλ-) |
||
Singular |
Plural |
|
Nominatiu |
ὁ ἅλς |
οἱ ἅλες |
Vocatiu |
ἅλς |
ἅλες |
Acusatiu |
τὸν ἅλα |
τοὺς ἅλας |
Genitiu |
τοῦ ἁλός |
τῶν ἁλῶν |
Datiu |
τῷ ἁλί |
τοῖς ἁλσί(ν) |
Temes en ρ
Per a aquest tipus flexiu trobem substantius masculins, femenins i neutres.
- Els substantius masculins i femenins no prenen la desinència -ς en el nominatiu, sinó que allarguen l'última vocal del tema (cas que aquesta vocal no sigui llarga) [1]. El vocatiu singular no duu cap desinència: és el tema pur.
- Els substantius neutres no solen tenir documentades formes per al plural.
-
Tipus masculí/femení
ῥήτωρ -ορος (ὁ): 'orador'.
tema: ῤητορ-
Tipus neutre
νέκταρ -αρος (τό): 'nèctar'.
tema: νεκταρ-
Singular
Plural
Singular
Plural
Nominatiu
ὁ ῥήτωρ
οἱ ῥήτορες
τὸ νέκταρ
Plural no documentat
Vocatiu
ῤῆτορ
ῥήτορες
νέκταρ
Acusatiu
τὸν ῥήτορα
τοὺς ῥήτορας
τὸ νέκταρ
Genitiu
τοῦ ῥήτορος
τῶν ῥητόρων
τοῦ νέκταρος
Datiu
τῷ ῥήτορι
τοῖς ῥήτορσι(ν)
τῷ νέκταρι
Temes en ρ amb síncopa
Alguns substantius acabats en -τηρ (sovint referits a relacions de parentiu: πατήρ, 'pare'; μήτηρ, 'mare'; θυγάτηρ, 'filla', etc.) tenen una flexió un punt peculiar:
- Al genitiu i datiu singular perden la ε de la darrera síl·laba del tema [2].
- Al datiu plural també presenten la síncopa i, a més, prenen la terminació -ασι(ν) [3].
Entre aquests substantius, ἀνήρ representa un cas particular:
- La síncopa és present en tots els casos menys en nominatiu i vocatiu singular.
- En tots els casos tret dels dos a dalt esmentats, s'intercala una δ eufònica entre la ν i la ρ del tema [4].
-
Tema ρ amb síncopa
πατήρ πατρός (ὁ): 'pare'.
(tema: πατερ-)
ἀνήρ ἀνδρός (ὁ): 'home (mascle)'.
(tema: ἀνερ-)
Singular
Plural
Singular
Plural
Nominatiu
ὁ πατήρ
οἱ πατέρες
ὁ ἀνήρ
οἱ ἄνδρες
Vocatiu
πάτερ
πατέρες
ἄνερ
ἄνδρες
Acusatiu
τὸν πατέρα
τοὺς πατέρας
τὸν ἄνδρα
τοὺς ἄνδρας
Genitiu
τοῦ πατρός
τῶν πατέρων
τοῦ ἁνδρός
τῶν ἀνδρῶν
Datiu
τῷ πατρί
τοῖς πατράσι(ν)
τῷ ἀνδρί
τοῖς ἀνδράσι(ν)
-
NOTES:
[1] A efectes gràfics, l'allargament només serà present en els temes en què la vocal de l'última síl·laba sigui ε o ο. Exemples: tema πατερ- > nom. sg. πατήρ; tema ῥητορ- > nom. sg. ῥήτωρ.
[2] Aquest fenomen fonètic és conegut amb el nom de síncopa pretònica. Té un equivalent en el català oral: quan es pronuncia *Tresa, *carbassa o *carmel en comptes de Teresa, carabassa i caramel.
[3] L'alfa és un reforçament eufònic.
[4] Un altre fenomen eufònic que no és estrany al català. Explicaria, per exemple, per què en català continental el mot divenres ha passat a divendres. Cal recordar que en parlars baleàrics la forma d'ús comú és encara l'arcaisme divenres (sense la d eufònica).