Història de Grècia: intoducció i civilitzacions minoica i micènica (L3 i L4)

Envers el segle XVI aC penetren en territori de la Grècia continental un seguit de grups ètnics de d'origen indoeuropeu que pertanyen a l'edat del bronze: aqueus, jonis i eolis. Entre ells, cal destacar el poble dels aqueus, que s'assentaren en terres del Peloponnès, hi fondaren diversos reialmes (Micènes, Tirint, Pilos) i desenvoluparen una important civilització que avui coneixem amb el nom de micènica. La denominació ve per la ciutat de Micenes, seu del més poderós reialme aqueu. El seu àmbit d'influència es va estendre tant pel continent grec com per les illes de la mar Egea. Igualment, el seu record perviu en el relat llegendari sobre la Guerra de Troia.

El descobriment de la cultura micènica

Coneixem les ruïnes de Micenes gràcies a la descoberta de l'alemany Heinrich Schliemann (1822-1890). Lector apassionat dels texts homèrics (la Ilíada i l'Odissea), estava convençut que aquests relats tenien una base històrica. Això el va portar a cercar i trobar les ruïnes de l'antiga Troia (a Hissarlik, Túrquia), l'any 1870. Uns anys més tard (1874-1876), va reeixir a desenterrar la fortalesa de Micenes, pàtria d'Agamèmnon, el capitost de l'aliança aquea durant el setge de Troia. 

En sentit molt estricte, podríem dir que la civilització  micènica representa la primera etapa de la història de la cultura grega, atès que sabem del cert que aquest poble ja parlava en llengua grega. Així ho testimonien les tauletes amb escriptura lineal B trobades als palaus de Micenes, Tirint, Pilos i Cnosos. El lineal B deriva d'un tipus d'escriptura minoica, i fou desxifrada l'any 1953 per Michael Ventris, amb l'ajut del filòleg John Chadwick. Ja s'ha explicat al capítol precedent que minoics i micènics en algun moment van ser dues civilitzacions en contacte; de fet, l'esplet polític i cultural del micènics coincideix amb la decadència dels minoics.

Micenes pren el relleu de Creta

Els micènics eren un poble guerrer: les seves ciutats estaven emmurallades (vid. la Porta dels Lleons de la ciutadella de Micenes) i van introduir a Grècia el carro de guerra tirat per dos cavalls. Fidels al seu origen indoeuropeu, la societat micènica tenia una organització i unes jerarquies marcadament patriarcals. Al capdamunt de l'estructura sociopolítica i religiosa se situava el llinatge (γένος) real. La seva economia es fonamentava en l'agricultura (principalment el conreu de cereals) i la ramaderia (sobretot, la cria d'ovelles). Complementaven aquesta economia de base agricola i ramadera amb el comerç; primer  es tractaria d'un comerç rudimentari, d'intercanvis dins la mateixa comunitat o amb comunitats veïnes; més tard, s'estengué arreu de l'Egeu i les terres costaneres de Grècia. Al llarg dels segles XIV i XIII aC, els aqueus reemplacen el vell imperi marítim cretenc com a potència comercial de la Mediterrània oriental ^[1]. Amb tot, el procés colonitzador dels micènics fou substancialment diferent al cretenc: prevalen les expedicions armades, com ara la que els portaria a conquerir Troia (possiblement vers el 1250 aC). A aquests dos segles correspon la construcció de fortaleses, entre les quals destaca la de Micenes. Val a dir que el centres polítics més rellevants del mon micènic coincideixen amb els reialmes aqueus dels texts homèrics.

Cal insistir en la forta empremta que la cultura minoica deixa en la micènica. Al segle XV aC els micènics conquereixen Creta; en aquest context es crearia el lineal B, tot adaptant un sistema d'escriptura cretenc a les peculiaritats de la llengua grega micènica. També aleshores es comença a importar l'art minoic arreu del món micènic; a aquesta època pertanyen les famoses tombes descobertes a Micenes per Schliemann; no hi ha gaire dubte que els tresors dels aixovars funeraris de les tombes són obra d'orfebres minoics (vid. l'anomenat tresor del thólos d'Atreu). Arran de la seva expansió per la Mediterrània, els aqueus exportaran arreu el gust per l'art d'inspiració minoica: frescos, joies, orfebreria i peces ornamentals diverses.

Sistema polític

Els reialmes micènics eren sistemes monàrquics presidits per un sobirà anomenat wánax (ϝάναξ). Per sota d'ell, hi hauria diversos prínceps o basiléwes (βασιλέϝες), que farien de representants del rei en diversos territoris. Els termes wánax i basiléwes es troben a les tauletes micèniques desxifrades per Ventris i Chadwick: aquests textos ^[2] aporten dades suficients per conjecturar com seria l'organització política, econòmica i social dins els reialmes micènics.

És interessant fer notar que el mot wánax, estrictament micènic, apareix en els textos homèrics en l'epítet que defineix la jerarquia d'Agamèmnon en relació als altres cabdills aqueus: ἄναξ ἀνδρῶν (rei o senyor dels homes o guerrers). Certament, a les obres homèriques perviu el record dels micènics, que són erigits en protagonistes de la llegenda. També hi ha constants referències a la cultura material dels micènics i al bronze com a metall propi de la cultura aquea ^[3].

Fi de la civilització micènica

Entre els segles XIII i XII aC els diversos reialmes micènics foren atacats i destruïts. Semblantment al que succeí amb la cultura minoica, els estudiosos no es posen d'acord sobre les causes de la desaparició de la civilització micènica: l'arribada dels anomenats pobles del nord (grecs doris), una devastadora revolta social, la invasió dels anomenats pobles de la mar. En qualsevol cas, es produeix el col·lapse, i la civilització micènica no ressorgeix després de la destrucció de la fortalesa de Micenes, vers l'any 1.100 aC.

---

NOTES:

[1] A l'oest, arriben fins a Itàlia i Sicília; a l'est, estableixen colònies a l'Àsia Menor (com ara Milet) i a les illes de Rodes i Xipre.

[2] En essència, a les tauletes s'escriuen textos amb finalitat purament pragmàtica: registres d'activitats comercials o mercantils i d'actes polítics i jurídics de diversa índole. De vegades són poc més que llistats de nom d'oficis, càrrecs de govern  o divinitats. En tot cas, són una clara evidència del fet que la cultura micènica ja era plenament grega (per exemple, a les tauletes apareixen els noms d'alguns dels déus olímpics).

[3] Com es veurà amb més deteniment al proper lliurament, el món d'Homer presenta una amalgama d'aspectes culturals originaris de diversos períodes de la història de Grècia.  En aquest aiguabarreig cultural, l'element micènic es troba a la base.