Història de Grècia: intoducció i civilitzacions minoica i micènica (L3 i L4)
5. Civilització cretenca o minoica
Es considera que la civilització minoica o cretenca va ser una cultura de profundes arrels mediterrànies; en bona mesura es va mantenir al marge de les aportacions de la civilització indoeuropeu que, com s'ha explicat, constitueix l'altre element que acabarà conformant el que avui s'entén pel poble grec.
La ciència històrica moderna es refereix a aquesta cultura de manera indistinta amb dues denominacions: cretenca o minoica. El primer nom ve donat pel lloc d'instal·lació geogràfica on va sorgir: l'illa mediterrània de Creta. El segon, recorda el llegendari rei Minos [1].
Orígens de la civilització minoica
Envers l'any 2000 aC, a l'illa de Creta es va articular una civilització el centre econòmic i polític de la qual eren uns grans palaus: en destaca el de Cnosos, descobert i restaurat per l'arqueòleg britànic Arthur Evans l'any 1899. El palau se'ns mostra com un immens complex amb un pati central al voltant del qual es disposen diverses zones residencials, estances simbòliques de poder (per exemple, la cambra del tron reial) i grans espais d'emmagatzematge. Són destacables, a més, com a elements artístics, les restes de pintura parietal al fresc que hi hauria arreu del palau.
Es té una imatge de la civilització cretenca com una cultura rica i refinada, i de marcat caràcter urbà. El palau seria el centre polític i econòmic des del qual es governava, en primer lloc, les terres i els camps veïns, i més endavant tot un imperi marítim. A la cúspide de la piràmide social cretenca hi havia el rei, que habitava a palau, i per sota d'ell s'estenia una àmplia xarxa de funcionaris que s'encarregava de la gestió econòmica i civil del palau i dels territoris que estaven sota el seu govern. El món cretenc se'ns afigura com una gran estructura molt burocratitzada i altament centralitzada.
Se sol insistir, també, en el tarannà pacífic d'aquesta civilització, que queda testimoniat per la inexistència de muralles defensives alçades al voltant palau. Fou una civilització de pau i progrés, que va estendre la seva influència cultural, tècnica i artística arreu de la mar Egea, fins al punt d'arribar a crear un autèntic imperi marítim. A les costes de la Grècia peninsular, els cretencs establirien relacions amb els naixents regnes aqueus, també coneguts amb el nom de micènics. Més enllà de la geografia grega, els minoics van mantenir intercanvis i relació amb els grans imperis de l'Orient Mitja i amb l'Egipte faraònic.
Destrucció dels primers palaus i esplendor de la cultura cretenca
Pels volts del 1700 aC els palaus de Creta són violentament destruïts. Encara avui no són gens clares les causes de la destrucció: potser invasions externes, tal volta algun desastre natural. Fos com fos, els palaus foren reconstruïts i la civilització minoica va conèixer llavors el seu període de màxima esplendor. Creta va esdevenir, més que mai, un referent civilitzacional, econòmic i artístic cabadal en la Mediterrània oriental. La seva zona d'influència s'estenia pràcticament arreu de l'Egeu. El seu domini, conegut com la talassocràcia cretenca [2], no se cimentava tant en el control militar dels territoris com sobre una dominació econòmica, tecnològica i cultural.
En aquell moment s'intesificaren els contactes amb els pobles micènics o aqueus. Entre d'altes evidències, aquest fet queda palès per l'adopció, per part dels aqueus, d'un tipus d'escriptura minoica, que se l'acabaran fent pròpia i donarà lloc a la Lineal B [3].
La destrucció dels segons palaus i la fi de la civilització minoica
No queda gens clara quina és la raó que explicaria la desaparició dels segons palaus i, de retruc, l'esvaïment de la civilització minoica. S'han aportat motius ben diversos: desastres naturals (com ara l'explosició del volcà de Tera, cap al 1450 aC [4]), invasions estrangeres (potser els avui encara misteriosos 'pobles del mar') o el col·lapse intern de la societat minoica. Més enllà de quines foren les causes, el cert és que, amb l'excepció de Cnosos, cap dels altres palaus minoics mai no va ser reconstruïts. Per tant, quan va tenir lloc el desastre, fos quin fos, és molt possible que la civilització cretenca es trobés immersa en un moment de franca i irreversible decadència.
NOTES:
[1] En aquest lliurament tindràs l'oportunitat d'estudiar el principal mite protagonitzat per aquest rei, la seva esposa Pasífae, la seva filla Ariadna i el jove príncep atenès Teseu, que va arribar a l'illa per tal de matar el Minotaure, un ésser monstruós nascut d'una estranya relació entre la muller de Minos i el déu Posidó.
[2] L'escriptor Tucídides (Història, llibre I) es refereix a la talassocràcia tot adornant el fet històric amb una llegenda mítica. Segons aquest historiador atenès d'època clàssica, el rei cretenc Minos tenia una flota naval amb la qual controlava la mar Egea, per tal de mantenir-la neta de pirates i assegurar que els tributs d'arreu arribessin sense problemes al palau de Cnossos.
[3] L'escriptura pròpiament minoica és l'anomenada Lineal A i els testimonis que se'n conserven pertanyen precisament al període dels segons palaus cretencs. L'escriptura micènica sorgida de l'adaptació d'aquest sistema logogràfic cretenc es coneix amb el nom de Lineal B. Cal que rellegeixis el que s'explica sobre aquests dos sistemes escripturals al capítol 2.1. Sistemes d'escriptura del llibre moodle 
El grec entre les llengües indoeuropees (L1). El tens a la secció Recursos de la matèria.
[4] L'actual illa de Santorini, a les Cíclades. Per a alguns estudiosos, l'erupció del volcà de Tera podria estat a la base del mite del desastre de l'Atlàntida (el filòsof atenès Plató en parla en una de les seves obres).