7. APÈNDIX: per situar-nos: un repàs a les fases de la prehistòria

Des dels postulats teòrics de la ciència històrica de començos del segle passat, la prehistòria euroasiàtica se sol dividir en les següents etapes:

  • Paleolític (inferior, mitjà, superior). Literalment significa "pedra antiga" (παλαίος, 'antiga'; λίθος, 'pedra'). S'estén des dels inicis de la humanització fins a l’home de Cromanyó. En total, abraça uns quatre milions d’anys. El paleolític s’inicia amb els austrolopitecs, uns 4 milions d’anys abans de Crist. S'estableix que el paleolític mitjà comença amb l’aparició de l’homo sapiens neanterthalensis. Finalment, serà cap als últims 10.000 anys del paleolític superior quan fa la seva aparició l’homo sapiens sapiens, l'espècie d'homínid a la qual nosaltres pertanyem.

  • Mesolític. Període de transició que dura de dos mil a quatre mil anys.

  • Neolític (inicial, mitjà i final). Si el nom paleolític es refereix al període de la pedra "antiga", el neolític serà l'era de la "pedra nova" (νέος, 'nou'). A banda de l'evolució i el notable refinament en el treball de la pedra en relació als períodes precedents, el gran salt civilitzacional que representa el neolític  es fonamenta, d'una part, en el progressiu arrelament del sedentarisme com a mode d'habitació humà (enfront del nomadisme de les etapes anteriors) i, de l'altra, en el desenvolupament d'una economia agrícola i ramadera com més va més sofisticada. El neolític s’inicia en terres de l'orient pròxim envers l'any 7000 aC i s’estén per territori mediterrani i de bona part del continent europeu des del 5000 al 4000 aC.

  • Edat dels metalls. Cobreix un amplíssim període de la prehistòria euroasiàtica que es caracteritza pel desenvolupament de cultures metal·lúrgiques. Es divideix en tres subperíodes:
    • L’edat del coure o eneolític. Entre el 2500 aC  i el 1800 aC.

    • L’edat del bronze. Dóna nom al període el descobriment i desenvolupament de la metal·lúriga del bronze, que és el resultat de l'aliatge del coure amb altres metalls (principalment, estany). En aquesta etapa, en terres gregues es va desenvolupar tant la civilització minoica (bronze mitjà) com la civilització micènica (bronze final); aquesta darrera és l'estrat cultural de base dels relats homèrics.

    • L’edat del ferro. S’inicia a l’Àsia Menor cap a finals de l’Imperi hitita (1200 aC) i d’allí s’estén envers l'Orient Pròxim i el continent europeu. Gràcies als fenicis i als grecs de l’anomenada edat fosca (segles VIII - VI aC) l'expansió arriba a molts indrets de les costes i illes de Mediterrània.