3. Grècia insular

La Grècia insular està formada per nombroses illes, moltes d'elles agrupades en petits arxipèlags. Es troben en els dos mars que banyen les costes de Grècia. 

  • Illes Jòniques (o illes de l'Heptanès). Situades en el mar Jònic. Són especialment importants Ítaca, pàtria d'Odisseu, i Corcira (avui dia Corfú), on succeeixen episodis de l'Odissea.

  • Illes de la mar Egea nordoriental, enfront de la costa nord de l'actual Turquia. Entre elles destaca Lesbos, pàtria de la poetessa Safo i del poeta Alceu, i Quios, que es disputa amb altres indrets de Grècia l'honor de poder haver estat la pàtria d'Homer.

  • Illes Espòrades. Disseminades (això significa en grec σπόραδες) pel nord de la mar Egea. En destaquen Lemnos, Tassos i Samotràcia.

  • Eubea i les illes Saròniques. Eubea és l'illa més gran de la mar Egea. S'estén de nord-oest a sud-oest enfront de la costa de Beòcia i de l'Àtica. Les illes Saròniques estan situades al golf Sarònic, que si situa entre l'Àtica i el Peloponés. La principal és Salamina, on l'a flota grega va derrotar els perses en les Guerres Mèdiques. També pertany a les Saròniques l'illa d'Egina. Actualment s'hi pot visitar el temple d'estil dòric d'Atena Afea, un dels més ben conservats de tot Grècia.

  • Illes Cíclades. Estan disposades formant un cercle (en grec, κύκλος) al sudoest de la mar Egea, sota la costa de l'Àtica. Alguns dels passatges més notables pel relat mitològic grec transcorren en algunes d'aquestes illes, com ara Delos, lloc de naixement dels bessons Apol·lo i Àrtemis, i Naxos, on Ariadna va ser abandonada per Teseu i, després, descoberta i rescatada pel déu Dionís. 

  • El Dodecanès (que significa "dotze illes"), se situa davant la costa sud-occidental de l'Àsia Menor. L'illa més important des d'un punt de vista històric és Rodes. També és important Samos, pàtria natal de Pitàgores.

  • Creta, l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la mar Mediterrània. Envers els anys 3000 i 1400 aC., s'hi va desenvolupar una de les primeres civilitzacions d'Europa, la minoica (el nom deriva de Minos, el llegendari rei cretenc que fundaria aquella antiquíssima cultura). A prop de l'actual capital de Creta (la ciutat d'Heràclion, també dita Càndia [1]), encara es poden visitar les restes (no molt feliçment restaurades) del palau de Cnosos.


NOTA:

[1] Durant segles, Creta, i també les illes Jòniques, va estar sota dominació veneciana. És per això que molts topònims d'aquestes illes tenen, al costat del nom grec, un d'italià. Ho acabem de veure amb el nom d'Heràclion: Càndia és l'adaptació veneciana del nom en àrab de la ciutat (El Khandak). Quelcom semblant succeeix, per exemple, amb el nom de l'illa que en grec es diu Zakynthos (en català, Zacint): tot sovint és anomenada Zante, és a dir, pel nom que els venecians li donaren en la seva llengua.