El grec entre les llengües indoeuropees (L1)

Els testimonis escrits ens revelen que la llengua parlada pel grecs des del segle VII presentava diverses formes dialectals, que es poden organitzar en els següents grups:

• Aracadioxipriota. Present a l'illa de Xipre i a la regió de l'Arcàdia (a la península del Peloponnès). Eren espais geogràfics força aïllats, cosa que explicaria els trets arcaics dels seus parlars. Són dialectes que semblen emparentats amb el grec dels antics micènics.
  
  
• Eòlic. Grup dialectal assentat a les regions de Tessàlia, Beòcia, a l'illa de Lesbos i a les colònies del nord de l'Àsia Menor. Va ser la base de la llengua literària d'importants poetes lírics de l'illa de Lesbos, com Alceu i Safo.
  
  
• Dòric i grec del nord-est. Es parlava al nord-est de Grècia, a tota la península del Peloponnès tret de l'Arcàdia, a les illes de Creta i Rodes i a les colònies de la franja sud de l'Àsia Menor. Va ser la variant dialectals emprada pel beoci Píndar, el més gran poeta coral de la Grècia antiga. Es va usar, també, per a les parts corals de les tragèdies ateneses d'època clàssica ^[1] .
  
  
• Jonicoàtic. Es parlava a les illes de l'Egeu, a les ciutats jòniques de l'Àsia menor i a la península de l'Àtica. A la capital de l'Àtica, la varietat del grec d'Atenes va assolir en època clàssica grans fites com a llengua de cultura; en grec àtic s'escrigué l'obra historiogràfica de Tucídides i d'Herodot, l'oratòria de Demòstenes o la filosòfica de Plató i Aristòtil. També serà la base lingüística principal ^[2] de la gran dramatúrgia atenesa d'època clàssica: la tragèdia (Èsquil, Sòfocles, Eurípides) i la comèdia (Aristòfanes).
  
  
  

NOTES:

[1] És característic de la literatura grega antiga que s'associï un gènere literari amb un determinat dialecte. N'és un bon exemple la tragèdia grega, que feia servir el dialecte àtic per a les parts dialogades mentre que les seccions corals es cantaven en dialecte dòric.

[2] Vid. la nota precedent.