Apunts de llengua del Lliurament 1
1. LLIURAMENT 1
1.1. L'alfabet grec
La següent taula recull la grafia en majúscula i en minúscula de cadascuna de les lletres, el seu nom en grec i indicacions sobre la seva pronunciació reconstruïda [3]:
Majúscules |
Minúscules |
Nom |
Pronunciació |
Α |
α |
alfa |
a |
Β |
β |
beta |
b |
Γ |
γ |
gamma |
g (ga, gue, gui, go,gu) |
Δ |
δ |
delta |
d |
Ε |
ε |
èpsilon |
e |
Ζ |
ζ |
dzeta |
dz ( = z italiana) |
Η |
η |
eta |
e |
Θ |
θ |
theta |
th (= z castellana) |
Ι |
ι |
iota |
i |
Κ |
κ |
kappa |
k |
Λ |
λ |
lambda |
l |
Μ |
μ |
mi |
m |
Ν |
ν |
ni |
n |
Ξ |
ξ |
xi |
ks |
Ο |
ο |
òmicron |
o |
Π |
π |
pi |
p |
Ρ |
ρ |
ro |
r |
Σ |
Inicial o interior σ/ final ς [4] |
sigma |
s |
Τ |
τ |
tau |
t |
Υ |
υ |
ípsilon |
|
Φ |
φ |
fi |
f |
Χ |
χ |
khi |
kh (=j castellana) |
Ψ |
ψ |
psi |
ps |
Ω |
ω |
omega |
o |
Algunes notes sobre pronunciació
Cal parar atenció en els següents aspectes:
-
La gamma (Γ /γ) s'articula sempre com una velar sorda, és de dir, com la g castalana de la sèrie ga, gue, gui, go, gu. Ex.: γαῖα es pronuncia “gáia”, γέρων es pronuncia “guéron”, γíγας es llegeix "guígas".
Davant de consonant gutural (γ,κ,χ), la gamma es pronuncia n. Ex.: ἄγγελλος es pronuncia “ánguel·los”, ἐγκώμιον es llegirà "enkómion".
-
Dues lambdes seguides (λλ) es pronuncien com la doble l italiana (allenatore) o la ela geminada d'alguns parlars baleàrics (al·lot). Ex.: πολλά es pronuncia “pol·lá”, tot marcant la presència de dues l.
-
Com s'ha avançat a la taula, l'ípsilon, es pronuncia de tres maneres diferents segons el context fonètic:
1. Com la ü francesa o ü alemanya [5] si no va seguida de cap vocal. Ex.: πολύς es pronuncia “polüs”. En cas que hom tingui dificultats per reproduir aquest fonema vocàlic, es tolera pronunciar-la com una i ("polís").
2. Com u semivocàlica quan forma diftongs amb α, ε: és a dir, αυ es pronuncia "au", ευ > es pronuncia "eu". Ex.: ταῦτα es llegirà “taúta”; εὐγενής, “euguenés”.
3. El diftong ου es considera un dígraf i es pronuncia u. Ex.: Οὐρανός es llegeix “Uranós”.
NOTES
[1] En estadis anteriors de l'alfabet grec s'incloïa una lletra anomenada wau o digamma. La seva grafia en majúscula era Ϝ, i en minúscula ϝ. El grec clàssic tan sols la utilitza com a signe numèric per al sis (originàriament ocuparia la sisena posició en l'alfabet). Retornarem a aquesta lletra quan expliquem la tercera declinació. Apuntem, també, l'existència en un estrat primitiu de l'alfabet d'altres dues lletres que en època clàssica ja només s'empraven com a signes numèrics: qoppa (Ϙ) i sampi (Ϡ).
[2] Recorda el que s'explica sobre els tipus d'escriptura (ideogràfics, sil·làbics i fonètics) als apunts de cultura d'aquest lliurament ( El grec entre les llengües indoeuropees, cap. 2.1).
[3] No hi ha un consens unívoc sobre com s'ha de llegir el grec antic. Nosaltres proposem de seguir la proposta de l'humanista Erasme de Rotterdam (s. XV-XVI). La pronúncia erasmiana mira de reconstruir la fonètica del grec parlat a Atenes en època clàssica (s. V i IV aC). Val a dir que aquest sistema de lectura difereix força del del grec modern, que és la continuació del grec medieval o bizantí. Si tens curiositat per saber com es pronuncia el grec modern, fes un cop d'ull a l'apèndix sobre la pronunciació del grec modern, inclòs al final d'aquests apunts.
[4] La sigma té dues grafies diferents; s'empra l'una o l'altra segons si apareix en posició inicial o interior de paraula (σ) o en posició final (ς). Ex.:σῶμα, λύουσιν, però en canvi νεανίας.
[5] Com s'acaba d'assenyalar, aquesta vocal ü arrodonida o labialitzada és present en llengües modernes com el francès (rue) o l’alemany (Führer). Per articular aquesta vocal, cal arrodonint els llavis com si s'anés a pronunciar una u i, sense variar la posició dels llavis, produir una i. Per tal que et facis una idea del so, pots clicar sobre les paraules franceses rue i avenue (són enllaços al diccionari on-line WordReference) i escoltar com sona la vocal u en tots dos mots.