3. L'organització política i territorial.

L'ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL

Recordeu els següents termes:

FORMES D’ORGANITZACIÓ POLÍTICA

Els règims polítics o forma d'organització política es classifiquen en :

Autoritaris: el poder és en mans d’una persona, un grup, o una classe social que imposen normes a la resta.

Participatius: el conjunt dels ciutadans participen en l’elaboració de les normes. Sorgit a Anglaterra al S XVII com a oposició a l’absolutisme.

Democràcia: Forma de govern en que el conjunt dels ciutadans elegeix per votació els governants polítics. A continuació fixa't en les diferents formes que pensadors han definit democràcia:
  • Simón Bolívar: Només la democràcia ... és susceptible d'una absoluta llibertat, llibertat que es defineix com el poder que té cada home de fer el que no estigui prohibit per la llei.
  • Plató: Hi ha tres formes de govern principals; monarquia, el comandament dels pocs, i la democràcia; aquestes s'expandeixen a cinc per la divisió de la monarquia en reialesai tirania, i del govern dels pocs en aristocràcia i oligarquia (291).(...) Estranger: No és la tercera forma de govern el comandament de la multitud, que és anomenada pel nom de democràcia? El Jove Sòcrates: Certament (291).
    La democràcia és el millor dels governs sense llei i el pitjor dels governs en els que es respecta plenament la llei (303).
  • Abraham Lincoln: govern, del poble, pel poble i per al poble... (Gettysburg, 1863)[
Dictadura: Forma de govern que s’oposa a la democràcia en que el poder és en mans d’una persona,o una institució que es caracteritza per haver-hi
tirania, despotisme.
Monarquia: Forma de govern en què el poder és en mans del cap d’estat; el rei, la reina. El càrrec és vitalici i hereditari entre els membres d’una dinastia.
República: Forma de govern en què tots els càrrecs polítics són elegits pels ciutadans. El cap d’estat és el president de la república elegit pel parlament o
bé per elecció popular i disposa d’un mandat limitat a un cert nombre d’anys.

Estats centralistes: Forma d’organització política uniforme per a tot el país, en contrast amb la pluralitat de jurisdiccions i administracions.

Forma unitària d’organització basada en els principis d’unitat, uniformitat i centralització. A partir de l’’estat centralista ha sorgit l’estat autonòmic.

Per exemple França

Estats federals: Forma d’organització política d’on el poder s’exerceix des de dues instàncies: la central i la de cada estat membre. La federació disposa d’òrgans

de govern propis: el parlament, el govern i els tribunals de justícia. Els diferents estats disposen de constitució pròpia que estableix l’organització política en aquell estat.

Per exemple Estats Units

Sobre la democràcia reviseu.....

  • És un sistema de govern que significa govern del poble....
  • La sobirania nacional: El poder prové del poble, pot establir lleis fonamentals de l'Estat i el seu sistema de govern
  • El sufragi universal: Homes i dones majors d'edat poden votar
  • Divisió dels poders: Legislatiu (elaborar lleis) parlament. Executiu (governar d'acord amb la llei) govern i administració. Judicial (aplicar la llei) jutges i tribunals. (Controlar-se mútuament)
  • Drets individuals: Tothom té uns drets, el més important és la llibertat (d'expressió, de consciència, de reunió...) El límit de la llibertat de cadascú i és la llibertat dels altres. Dret de la vida, integritat física, intimitat, seguretat i drets econòmics i socials com el treball.
  • La igualtat davant la llei: Tothom té els mateixos drets i deures.

I ara actualitzeu el vostres coneixements sobre les eleccions i el govern

  • Les eleccions
  • S'executen mitjançant el sufragi universal. Cada representant al parlament representa un nombre similar d'electors.
  • Els candidats s'agrupen en partits polítics per aconseguir el suport de la població. Associacions que reuneixen persones amb idees comunes
  • i que presenten un programa d'actuació en el parlament.
  • Es regulen mitjançant la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General

Extracto de la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General (BOE núm. 147, de 20 de junio de 1985)

Capítulo III. Sistema electoral

Artículo 161

1. Para la elección de Diputados y Senadores, cada provincia constituirá una circunscripción electoral. Asimismo, las ciudades de Ceuta y Melilla serán consideradas, cada una de ellas, como circunscripciones electorales.

2. Se exceptúa de lo dispuesto en el párrafo anterior, para las elecciones de Senadores, a las provincias insulares, en las que a tales efectos se consideran circunscripciones cada una de las siguientes islas o agrupaciones de islas: Mallorca, Menorca, Ibiza-Formentera, Gran Canaria, Fuerteventura, Lanzarote, Tenerife, Hierro, Gomera y La Palma.

Artículo 162

1. El Congreso está formado por trescientos cincuenta Diputados.

2. A cada provincia le corresponde un mínimo inicial de dos Diputados. Las poblaciones de Ceuta y Melilla están representadas cada una de ellas por un Diputado.

3. Los doscientos cuarenta y ocho Diputados restantes se distribuyen entre las provincias en proporción a su población, conforme al siguiente procedimiento:

a) Se obtiene una cuota de reparto resultante de dividir por doscientos cuarenta y ocho la cifra total de la población de derecho de las provincias peninsulares e insulares.

b) Se adjudican a cada provincia tantos Diputados como resulten, en números enteros, de dividir la población de derecho provincial por la cuota de reparto.

c) Los Diputados restantes se distribuyen asignando uno a cada una de las provincias cuyo cociente, obtenido conforme al apartado anterior, tenga una fracción decimal mayor.

4. El Decreto de convocatoria debe especificar el número de Diputados a elegir en cada circunscripción, de acuerdo con lo dispuesto en este artículo.

Artículo 163

1. La atribución de los escaños en función de los resultados del escrutinio se realiza conforme a las siguientes reglas:

a) No se tienen en cuenta aquellas candidaturas que no hubieran obtenido, al menos, el 3 por 100 de los votos válidos emitidos en la circunscripción.

b) Se ordenan de mayor a menor, en una columna, las cifras de votos obtenidos por las restantes candidaturas.

c) Se divide el número de votos obtenidos por cada candidatura por 1, 2, 3, etc., hasta un número igual al de escaños correspondientes a la circunscripción, formándose un cuadro similar al que aparece en el ejemplo práctico. Los escaños se atribuyen a las candidaturas que obtengan los cocientes mayores en el cuadro, atendiendo a un orden decreciente.

Com exemple pràctic:

480.000 vots vàlids emesos en una circumscripció que escull vuit Diputats.

Votació repartida entre sis candidatures:

A (168.000 vots)

B (104.000)

C (72.000)

D (64.000)

E (40.000)

F (32.000)

Divisió

1

2

3

4

5

6

7

8

A

168.000

84.000

56.000

42.000

33.600

28.000

24.000

21.000

B

104.000

52.000

34.666

26.000

20.800

17.333

14.857

13.000

C

72.000

36.000

24.000

18.000

14.400

12.000

10.285

9.000

D

64.000

32.000

21.333

16.000

12.800

10.666

9.142

8.000

E

40.000

20.000

13.333

10.000

8.000

6.666

5.714

5.000

F

32.000

16.000

10.666

8.000

6.400

5.333

4.571

4.000

  • El parlament i el govern.
  • Parlament: poder legislatiu, aprovar lleis i elaborar-ne. Proposa el cap d'estat i el cap de govern que després es sotmetrà a l'elecció del parlament.
  • El cap d'estat designa el cap de govern ( president o primer ministre) que constitueix el poder executiu, cada ministre s'ocupa d'un tema diferent.
  • El govern ha de tenir la confiança del parlament. Així governa el partit amb la majoria absoluta de diputats i la resta de diputats formen l' oposició.
  • El parlament controla el poder executiu i així pot interpel·lar les actuacions del govern. De vegades diferents partits es presenten en una mateixa col·laboració.
  • Per resoldre els conflictes que puguin sorgir en els diferents poders de l’Estat, en els estats democràtics hi ha un tribunal constitucional.

L'organització territorial d'Espanya ( fins a la pàgina 45)