TEMA 1: L'EMPRESA I EL SEU ENTORN
En el sistema econòmic actual l'empresa és un factor fonamental per al desenvolupament econòmic. Encara que la seva funció principal és la producció de béns i serveis, també té importància com agent social generador d'ocupació i riquesa.
En l'empresa es combinen recursos humans, tecnologia, recursos financers i l'organització que aporta l'empresari o directius de l'empresa. Tot això amb la finalitat d'aconseguir un objectiu, normalment econòmic, i amb la necessitat de ser eficient i rendible. Al ser les empreses una part fonamental del mercat, l'estudi de les mateixes s'ha integrat en l'estudi de l'economia.
L'elevat grau de desenvolupament de les empreses així com la seva major complexitat, en la seva estructura i funcionament, ha fet que neixi una nova ciència que s'ha separat de l'econòmica sent aquesta ciència l'Economia de l'empresa.
Els continguts d'aquesta ciència abasten els econòmics (oferta, demanda, etc.), els comptables (càlculs de les pèrdues i guanys), els jurídics (els referents a la creació i propietat de l'empresa), els de màrqueting (estudi de mercats), laborals (contractes dels treballadors), financers, sociològics, els relacionats amb les tecnologies, etc.
6. El funcionament de l'empresa
En una empresa hi ha una gran diversitat de funcions diferents a realitzar i totes elles alhora convergeixen cap a l'assoliment dels seus objectius. Aquestes diferents funcions s'agrupen de manera que les que són afins conformin una àrea específica de l'empresa. En aquest sentit es solen distingir les següents àrees o departaments:
| ÀREA | CONTINGUTS |
| Àrea de producció |
RECERCA i DESENVOLUPAMENT (R+D) Innovació de productes o del procès. Comporta fortes despeses per obtenir avenços tecnològics que posteriorment s’aplicaran a l’activitat productiva APROVISIONAMENT Compres, relacions amb proveïdors, comandes FABRICACIÓ Acció de transformació de matèries primeres en productes. Materials, manteniment màquines, organització de la producció, ordres de fabricació… EMMAGATZEMATGE Control d’existències, gestió d’espais |
| Àrea comercial |
INVESTIGACIÓ DE MERCATS Coneixement de la demanda, qui són, com són, quants són, què volen… També coneixement de l’oferta, dels competidors, estratègies que segueixen, avantatges i desavantatges sobre ells GESTIÓ DE LES VENDES Realització de l’operació mateixa i de les accions post-venda ESTRATÈGIES DE MÀRQUETING Definició de les variables rellevants per a propiciar la venda. Les anomenades quatre “P” del màrqueting • producte: quins productes i amb quines característiques • preu: estratègies de preus (de llançament, ofertes, descomptes… • promoció: publicitat, relacions públiques, merchandising… • place (distribució): de quina manera es fa arribar el producte al consumidor |
| Àrea financera |
PLA D’INVERSIONS Adquisició dels elements d’infraestructures per a la producció (local, eines, mobiliaris, elements de transport… PLA DE FINANÇAMENT Obtenció dels recursos financers necessaris per al desenvolupament de les activitats PLA DE TRESORERIA Control dels fluxos de caixa (cobraments, pagaments) per atendre els pagaments al seu venciment COMPTABILITAT Elaboració dels documents comprables, llibres , balanços, comptes de resultats … |
| Àrea de personal o de recursos humans |
GESTIÓ DE PERSONAL Definició dels llocs de treball, necessitats de personal, selecció, formació, promoció, motivació, relacions laborals… ADMINISTRACIÓ DE PERSONAL Tasques relacionades amb l’elaboració de nòmines, confecció de contractes laborals, absències, permisos, vacances… |
Algunes vegades es parla també d'una Àrea administrativa que s'ocupa principalment de la gestió de tots els documents administratius, comptables, legals, etc., que permeten el correcte funcionament de l'entitat en el desenvolupament dels tràmits necessaris per a la seva activitat.
|
Conflictes entre les diferents àrees Les relacions entre departaments o àrees de l’empresa no són sempre fàcils. Com en tota organització humana, és freqüent l’aparició d’interessos que en alguns moments poden ser contraposats. Per exemple, el departament financer, que controla el pressupost, pot tenir interès a rebaixar les despeses de cada departament; es pot donar el cas que vulgui reduir les partides dedicades a publicitat. En aquest cas, l’èxit de la gestió de finances sembla lligat a reduir al màxim les despeses, mentre que els responsables del departament comercial poden tenir interès a mantenir o fins i tot augmentar la partida dedicada a publicitat, convençuts que com més despesa publicitària, més vendes, i per tant més èxit per al departament comercial. Un nou cas pot ser el conflicte amb el departament de producció. El departament comercial pot tenir tendència a voler respondre a les demandes particularitzades dels seus clients; això vol dir fer sèries de producció molt curtes i diferenciades. Imaginem-nos una fàbrica de mobles on els diversos venedors recullen les inquietuds i les demandes dels botiguers de mobles, i cadascun d’ells proposa composicions diferents de menjadors. La tendència del comercial és la d’atendre el seu client tot responent satisfactòriament a tots els requeriments que li faci. Aquesta actitud pot ser contradictòria amb la dels responsables de producció, l’interès dels quals serà fer el mateix model de menjador per a totes les botigues. Al responsable de producció, els canvis sovintejats en el procés de producció li fan perdre molt de temps perquè suposen una constant readaptació de les màquines i, en definitiva, un augment dels costos generats en el seu departament i una menor producció. Són irresolubles aquests conflictes?. No han de ser-ho; la clau es troba en una direcció adequada, que clarifiqui els objectius i assoleixi el consens i l’acció conjunta dels departaments entorn d’una mateixa filosofia i unes estratègies i fites comunes; és a dir, que coordini les actuacions dels diferents departaments per tal d’acomplir els objectius de l’empresa … |