6.3 Les externalitats o efectes externs

Hi ha una externalitat quan la producció o el consum d’un bé afecta directament consumidors o empreses que no participen en la seva compra ni en la seva venda, i quan aquests efectes no són reflectits totalment en el preus del mercat.

En altres paraules, les externalitats són efectes indirectes, positius i negatius, de l’activitat econòmica.

Per exemple, l’abocament de residus d’una indústria pot afectar negativament les persones de les poblacions veïnes, que no són productors ni consumidors dels béns que generen els residus, fent que el valor dels seus habitatges es depreciï.

Aquesta depreciació no queda reflectida en el preu del bé que genera la contaminació que per tant té un preu de mercat inferior al veritable cost social.

No totes les externalitats són negatives:

una campanya de vacunació contra la grip tindrà efectes indirectes sobre el nombre de baixes per malaltia dels treballadors de les empreses reduint els costos socials d’aquestes.

En aquest cas l’externalitat té efectes positius.

El problema és que el mercat genera poques externalitats positives i moltes de negatives, perquè els productors només estan interessats en controlar els costos directament relacionats amb la seva activitat i no es veuen moguts a tenir en compte els costos que indirectament genera.

Es per això que ha d’intervenir l’Estat per, amb la seva autoritat, promoure les externalitats positives i tractar d’evitar les negatives.

En el cas de la contaminació, per exemple, l’Estat pot obligar les indústries a minimitzar els efectes negatius:

- establint llindars màxims de contaminació admissible

- imposant impostos per residus abocats

- establint llicències o permisos de contaminació a canvi del pagament dels efectes externs