Tema 6. El funcionament del mercat: l'oferta i la demanda

► Suposem que una empresa vol augmentar el seu volum de vendes per incrementar els seus ingressos i amb aquest objectiu decideix abaixar els preus. En condicions normals, la llei de la demanda preveu que l’empresa vendrà més quantitat ja què la demanda pujarà com a conseqüència de la baixada de preus.

Ara bé, si la demanda és inelàstica resultarà que els consumidors no respondran amb moltes més compres a la reducció del preu i això farà que l’augment de les vendes no compensi, en termes d’ingressos, el fet de disminuir els preus.

En el cas de demandes inelàstiques, l’estratègia correcta per incrementar els ingressos és apujar els preus !! : l’explicació teòrica és que si la demanda és inelàstica, la pujada de preus originarà una baixada petita de la demanda i per tant la caiguda de les vendes es compensarà amb els preus més elevats. Es pot comprovar amb un senzill exemple:

Es tracta d’una demanda inelàstica (E=0,6). Si calculem els ingressos per vendes

veiem que l’augment de la quantitat demanada (de 10 a 12) no compensa la rebaixa dels preus (de 6 a 4) i per tant els ingressos han baixat de 60 a 48 unitats monetàries.

Si analitzem el mateix cas, però en sentit contrari

Es tracta d’una demanda inelàstica (E=0,34). Si calculem els ingressos per vendes

veiem que la disminució de la quantitat demanada (de 12 a 10) es veu compensada amb els preus més alts (de 4 a 6) i per tant els ingressos han pujat de 48 a 60 unitats monetàries.

►Imaginem que el govern d’un país vol fomentar que els joves vagin més al teatre i per això concedeix ajudes i subvencions a les empreses perquè puguin baixar els preu de les entrades i fer-les més econòmiques.
Si la demanda d’entrades de teatre és inelàstica (el que es pot interpretar com que els joves del país no estan massa disposats a anar més al teatre encara que baixin els preus) el govern no aconseguirà el seu propòsit amb aquesta estratègia de subvencions a empreses i preus més baixos.
Potser els joves del país haguessin estat més “sensibles” a una campanya de publicitat institucional sobre la conveniència d’una major formació cultural (recordem els gustos i preferències dels consumidors com a factor determinant de la demanda).