Anterior
Següent

3.1 Els factors determinants de la demanda

Evidentment, la demanda d’un bé depèn de molts factors, entre ells:

► El primer factor del que depèn la demanda d’un bé és, evidentment, el seu propi preu. Com més car sigui un producte, menor quantitat estarà disposat a adquirir-ne el demandant, i com més barat sigui més es plantejarà comprar.

► La demanda d’un bé també depèn dels preus d’altres béns que hi estan relacionats. En aquest sentit s’han de distingir dos tipus de relacions entre els béns: els béns substitutius i els béns complementaris.
Els béns substitutius són aquells que s’utilitzen alternativament ja que satisfan una mateixa necessitat. Per exemple, el servei de transport de viatgers entre Barcelona i Madrid pot ser cobert pel pont aeri o per l’AVE: són béns substitutius.
L’augment del preu de l’AVE originarà un augment de la demanda del pont aeri, ja que la gent optarà per fer servir aquest últim mitjà de transport perquè s’ha abaratit relativament respecte del substitutiu, encara que el seu preu no hagi baixat!
Els béns complementaris són els que es consumeixen conjuntament, per exemple el cotxe i la gasolina: òbviament, l’ús d’un implica el consum de l’altre. En aquest cas, l’augment del preu dels cotxes suposarà una disminució en la demanda de gasolina ja què la gent comprarà menys cotxes i consegüentment es reduirà el consum de combustible, encarà que el seu preu no hagi pujat!
► Un tercer determinant de la demanda és la renda o ingressos dels consumidors i, en aquest sentit, es pot parlar de diversos tipus de béns:

Els béns normals són aquells la demanda dels quals varia en el mateix sentit que la renda dels consumidors: se’n demanda més quantitat si la renda augmenta i menys quantitat si la renda disminueix, com passa per exemple amb la demanda d’entrades de cine.

Dintre dels béns normals, cal diferenciar entre béns de primera necessitat (la demanda dels quals augmenta en menor proporció que l’increment de renda) i béns de luxe (la demanda dels quals augmenta en més proporció que l’increment de renda).

Exemples de béns de primera necessitat serien el consum de carn, els electrodomèstics, l’habitatge... La majoria dels béns entren dintre d’aquesta categoria. Els béns de luxe són, en general, béns que donen prestigi social a qui els consumeix, com les joies, els cotxes esportius, la demanda de creuers al Carib...

Els béns inferiors són aquells la demanda dels quals varia en sentit contrari a la variació de la renda dels consumidors. Així, se’n demanda menys quantitat si la renda augmenta i més quantitat si la renda disminueix.

El transport públic, el vi de taula i l’estada en un càmping són exemples de béns inferiors: si la renda dels consumidors augmenta la seva demanda disminueix, ja què els consumidors preferiran substituir-los per el vehicle privat, el vi de qualitat i l’estada en hotels, respectivament.
► Finalment, els gustos, les preferències o la moda determinen el comportament dels demandants amb independència dels preus o de la renda. Moltes vegades l’origen d’una moda és a les campanyes publicitàries de les grans empreses que desitgen modelar els nostres gustos i preferències perquè demanem els seus productes.

Tots aquests factors determinants permeten definir una funció de demanda que indica la relació entre la quantitat demanada d’un determinat bé i les variables de les quals depèn.

Així, si anomenem

Dx : quantitat que es demana del bé x

Px: preu del bé x (P1, P2 ... Pn ): preus d’altres béns relacionats

R: renda dels consumidors

G: gustos dels consumidors

es pot escriure una expressió matemàtica de la funció de demanda del bé x

Dx = f ( Px ; P1, P2 ... Pn ; R ; G )

Els que aneu bé en matemàtiques reconeixereu en aquesta expressió una dependència matemàtica funcional entre la demanda de un bé i els seus factors explicatius...
Anterior
Següent