La direcció estratègica
La direcció estratègica
5. Procés d'internacionalització de l'empresa
La globalització és la tendència dels mercats i les empreses a expandir-se més enllà de l'àmbit nacional. És tracta d'un procés polític, econòmic, social i ecològic que té lloc actualment i que té com a conseqüència una creixent interdependència econòmica entre els països, per allunyats que estiguin, sota el control de les grans empreses.
La globalització és l'extensió de les relacions econòmiques entre diferents països fins l'extrem de crear una economia d'abast mundial, en la que cada economia participant depèn de les altres |
Les empreses necessiten guanyar dimensió per atendre aquest nou mercat mundial i una de les vies per aconseguir-ho és mitjançant la internacionalització.
La internacionalització és l'obertura de l'empresa als mercats internacionals, és a dir, les operacions que duu a terme l'empresa per vincular-se als mercats internacionals |
Existeixen diferents tipologies d'estratègies d'internacionalització de l'empresa. Segons Jarillo i Martínez (1988), l'empresa pot adoptar tres tipus d'estratègies d'internacionalització diferents, combinant dues dimensions, la configuració de les activitats de l'empresa al món (on es realitza cada activitat) i el grau de coordinació d'aquestes activitats (fins a quin punt l'empresa funciona com un tot o com una sèrie d'empreses nacionals semi-independents):
estratègia | descripció | configuració de les activitats |
grau de coordinació |
global |
Estratègia orientada cap al mercat mundial i amb l'objectiu de capitalitzar les economies associades amb un disseny de productes estandarditzat, producció en escala global i control centralitzat de les operacions mundials. Característiques:
|
geogràficament concentrada | la coordinació de les activitats és alta |
multidoméstica |
Estratègia que se centra de manera autònoma en cadascun dels països on l'empresa realitza activitats. Característiques:
|
geogràficament dispersa | la coordinació de les activitats és baixa |
transnacional |
Coordinació d'operacions nacionals en tots els països per aconseguir economies d'escala, però mantenint simultàniament l'habilitat de respondre als interessos i preferències nacionals. Característiques:
Aquesta estratègia barreja característiques de les dues estratègies anteriors, ja que cada filial en algun moment pot convertir-se en empresa coordinadora de manera global. |
geogràficament dispersa | la coordinació de les activitats és alta |