Anterior
Següent

3. Les estratègies competitives

3.3. Anàlisi de l'entorn competitiu

Una de les fases de l'anàlisi estratègica és l'estudi de l'entorn competitiu, és a dir, de les forces competitives que una empresa pot trobar en l'entorn del seu negoci.

En aquest sentit, Porter planteja el seu model de les cinc forces competitives o model del nucli competitiu.

Segons aquest model, la situació competitiva d'una empresa depèn de cinc variables o forces que poden determinar l'èxit del negoci i que, per tant, han de ser detalladament analitzades. Aquestes cinc forces són:

1. Amenaces de productes substitutius: Un mercat o segment no és atractiu si existeixen productes substitutius. Pitjor encara si aquests substitutius són més avançats tecnològicament o tenen preus més baixos.

Per minimitzar aquesta amenaça cal millorar la diferenciació del producte. També reduir costos i fixar preus baixos desmotiva els clients a la substitució.

2. Amenaces de nous competidors: Possibilitat de que nous competidors arribin al mercat amb nous recursos i capacitat per apoderar-se d’una porció del mercat.

Aquesta amenaça serà menor com més barreres d'entrada (per exemple la necessitat de fer una gran inversió o l'existència de clients molt fidelitzats) i de sortida (per exemple la dificultat de recuperar la inversió si es vol abandonar el mercat) existeixin pels competidors que es plantegen accedir al mercat.

3. Poder de negociació dels clients: fa referència a la força que tinguin els clients per imposar condicions a les variables fonamentals de les vendes (preu, terminis de lliurament o terminis de pagament, qualitat del producte)

Aquest poder serà major quan més gran sigui la capacitat dels clients per organitzar-se i poder exercir més pressió, quan un client acapari la gran majoria de les vendes de l'empresa, quant més productes substitutius existeixen o quant més difícil sigui la diferenciació del producte.

4. Poder de negociació dels proveïdors: la capacitat dels proveïdors per imposar condicions a les variables fonamentals de les compres (preu, terminis de lliurament o terminis de pagament, qualitat del producte...)

També en aquest cas, el poder serà major quan més gran sigui la capacitat dels proveïdors per organitzar-se i poder exercir més pressió, o quan un proveïdor sigui imprescindible per a les compres de l'empresa.

5. Grau de rivalitat dels competidors: per l’empresa és més difícil competir en un mercat on els seus competidors estiguin ben posicionats o siguin nombrosos, perquè es trobarà sempre davant de guerres de preus, campanyes publicitàries agressives, promocions i entrada de nous productes.

Sovint es considera que les 4 forces anterior determinen el grau de rivalitat interna del mercat (per això es situa al centre a la gràfica de la dreta)
Anterior
Següent