La funció financera

Comença amb la captació de recursos dineraris de fonts pròpies i alienes i la seva immobilització en forma d'inversions en actius fixos (edificis, instal·lacions, maquinària...)

El desgast d'aquests actius per l'ús, el pas del temps o l'obsolescència, és a dir, l'amortització anual, s'incorpora com un cost més de la producció.

Quan el producte es ven i la venda es cobra, es recupera una part de la inversió.

Aquest cicle es repeteix any darrera any, tants anys com vida útil tingui l'edifici, les instal·lacions o la maquinària, fins que els actius estiguin totalment amortitzats.

En aquest moment, el fons d'amortització acumulat en els anys, ha de permetre la renovació dels actius i el començament d'un nou cicle.

Cal dir que no tots els actius fixos s'amortitzen en el mateix nombre d'anys. El cicle d'un edifici serà més llarg que el d'una furgoneta, però els dos tenen una durada superior a un exercici econòmic i són, per tant, cicle llarg.

El cicle curt, cicle d'explotació o cicle diners-mercaderies-diners és el cicle al que estan sotmesos els béns de l'actiu circulant.

Aquest cicle comença quan l'empresa utilitza diners per a adquirir actius circulants (matèries primeres i altres proveïments) que transforma en productes acabats en el seu procés productiu.

Els productes són venuts i les vendes cobrades, de manera que la inversió es liquida en diners i es pot iniciar el cicle un altre cop.

S'ha de tenir en compte que el negoci de l'empresa radica en la venda de la producció i, per tant, cada vegada que es completa un cicle, s'obté un benefici.

És per això que quantes més vegades es repeteixi el cicle d'explotació en un any, majors seran els beneficis de l'empresa. Convé, per tant, que el cicle d'explotació sigui el més curt possible.

Aquesta durada del cicle d'explotació es coneix com Període Mitjà de Maduració.