Equacions i funcions exponencials i logarítmiques
Site: | Cursos IOC - Batxillerat |
Course: | Matemàtiques aplicades a les C. socials I (Bloc 1) ~ gener 2020 |
Book: | Equacions i funcions exponencials i logarítmiques |
Printed by: | Gast |
Date: | Sunday, 19 May 2024, 7:35 AM |
Description
Equacions i funcions exponencials i logarítmiques
Potències i les seves propietats
Potències Exemples
El nombre e
El nombre e és un nombre irracional.
Recordem que els nombres irracionals tenen infinites xifres decimals no periòdiques. És per això que els expressem amb un símbol, com per exemple el nombre Π
les primeres xifres (les podeu obtenir amb la calculadora) del nombre e són:
e = 2,71828....
Aquest nombre surt com a límit d'una successió, però no entrarem en el seu estudi en aquest bloc.
A un logaritme en base el nombre e el diem logaritme neperià i el representem com ln
Funcions exponencials
Si a l'expressió d'una funció apareix la variable independent x en un exponent, diem que tenim una funció exponencial.
Característiques de les funcions exponencials
Les característiques d'aquestes funcions són:
- El domini són tots els R
- El recorregut són tots els R positius
- Totes tallen a l'eix de les y en el punt (0,1) perquè a⁰=1 per tota a
- Si a>1 el gràfic és creixent i quan x pren valors molt petits (cap a -∞) el gràfic s'acosta a l'eix horitzontal, és a dir a la recta y=0. (asímptota)
- Si 0<a<1 el gràfic és decreixent i quan x es fa molt gran (cap a +∞) el gràfic s'acosta a l'eix horitzontal, , és a dir a la recta y=0. (asímptota)
Com varia el gràfic d'una funció exponencial en variar-ne la base?
La relació és total: si la base "a" de la funció exponencial és un nombre major que 1 o està entre 0 i 1 el gràfic és molt diferent.
- Si la base a > 1:
Observeu a la imatge que tots els gràfics són funcions creixents. A més per valors positius, quan més gran és la base, més gran és la imatge.
Com .
Pels negatius passa el contrari, és a dir
- Si la base 0 < a < 1 :
Com .
Pels positius passa el contrari, és a dir
Què és una equació exponencial?
És important a l'hora de resoldre equacions d'aquest tipus recordar les propietats bàsiques de les potències.
Tipus d'equacions exponencials
Hi ha molts tipus d'equacions exponencials, però majoritàriament (dins el temari de 1r de batxillerat) ens trobarem amb aquests dos tipus d'equacions :
- Equacions on totes les bases de les potències que surten (on la incògnita està en l'exponent) són reduïbles a una mateixa base
- Sols hi ha un terme a cada membre de la igualtat.
Exemples :
- Com a mínim en un membre hi ha diverses potències que se sumen i totes tenen la mateixa base. Per resoldre aquestes les reduirem al cas anterior o a una equació de segon grau
Exemples :
- Com a mínim en un membre hi ha diverses potències que es sumen i totes les bases són potències del mateix nombre. Per resoldre aquestes les reduirem a una equació de segon grau.
Exemples :
- Sols hi ha un terme a cada membre de la igualtat.
- Equacions on les bases de les potències que surten NO són reduïbles a una única base. Per resoldre aquestes cal utilitzar els logaritmes.
Exemples:
Resolució d'equacions exponencials 1
Veiem com es resolen els tipus d'equacions exponencials que treballarem en aquest curs.
Observació important:
fixeu-vos que en aquest exemple i en tots els exemples anteriors sempre podem expressar els termes com a potencies d'un mateix nombre. O sigui, sempre arribem a una igualtat de potencies de la mateixa base. En l'exemple anterior:
i el raonament que fem és "igualtat de potencies de la mateixa base, implica igualtat d'exponents":
Què fem si no podem expressar els termes en la mateixa base?
Per exemple:
En aquest cas hem d'aplicar logaritmes. Però això ho veurem en els apartats posteriors quan estudiem logaritmes.
Resolució d'equacions exponencials 2
- Equacions on totes les bases de les potències que surten (on la incògnita està en l'exponent) són reduïbles a una mateixa base
- Sols hi ha un terme a cada membre de la igualtat.
Exemples :
-
Observem que en tots els casos hem arribat a dues potències amb la mateixa base. Dues potències de la mateixa base són iguals, si són iguals els exponent i això és el que fem per acabar les equacions.
-
- Com a mínim en un membre hi ha diverses potències que es sumen i totes tenen la mateixa base. Per resoldre aquestes les reduirem al cas anterior o a una equació de segon grau. La resolució passa per escriure totes les potències amb la mateixa base
Exemples :
-
Aquest és un exercici tipus.
-
Un error greu seria sumar els exponents (fixeu-vos que la propietat és "producte de potencies de la mateixa base es sumen exponents am·an=am+n però no hi ha cap propietat de la suma de potències (encara que tinguin el mateix exponent!).
Per fer aquests tipus d'exercici tindrem en compte les propietats:
Per tant tenim,
Per simplificar fem el canvi:
Aquest exercici és del mateix tipus que l'anterior.
Tenim:
Així doncs l'equació queda:
Fem el canvi:
Per tant,
Aquest és un altre exercici tipus.
Veiem que tenim un terme amb i altre terme o el que és el mateix, , per tant l'equació és:
Fem el canvi:
Hem trobat dos valors per a i recordem que
Obtenim les dues solucions:
i
- Com a mínim en un membre hi ha diverses potències que es sumen i totes les bases són potències del mateix nombre. Per resoldre aquestes les reduirem a una equació de segon grau.
- Sols hi ha un terme a cada membre de la igualtat.
- Equacions on les bases de les potències que surten NO són reduïbles a una única base. Per resoldre aquestes cal utilitzar els logaritmes.
Per tant les reservem per més endavant.
Què és un logaritme i per a què els utilitzem?
El logaritme és una operació matemàtica íntimament lligada amb les potències.
La seva definició és la següent:
Com la a és positiva la b també sempre ho serà.
A la a l'anomenem base del logaritme i només té sentit si aquesta és positiva.
En paraules podríem dir que el logaritme de b en base a, és el nombre al qual hem d'elevar la a per tal que ens doni b.
Les propietats dels logaritmes, que es deriven de les propietats de les potències, transformen els productes en sumes (recordar que )
i aquest és el fet principal que va portar als matemàtics del segle XVI-XVII a "idear" els logaritmes. En aquella època el comerç i els avenços en l'àmbit de l'astronomia requerien fer càlculs amb nombres molt grans, però tenien el problema que no existien
els avenços tecnològics que avui dia ens permeten fer càlcul amb moltíssimes xifres de forma molt ràpida. Per això van introduir els logaritmes que en aquella època treballaven a partir de taules. En aquest enllaç pots llegir un exemple de com fer càlculs amb moltes xifres a partir de taules de logaritmes.
Avui dia, tot i que ja disposem de potent tecnologia, els logaritmes encara són molt útils per canviar escales per aquesta transformació de productes en sumes. En el món actual tenim diversos conceptes que es mesuren amb escales logarítmiques, per exemple:
- la intensitat d'un terratrèmol,
- el PH d'una substància,
- la intensitat del so....
En aquest lliurament aprendreu a treballar amb les propietats dels logaritmes que també us serviran per resoldre equacions exponencials.
És important que entenguem la notació que es fa servir. En general es fa constar la base del logaritme posant-la com a subíndex loga , però hi ha dos casos especials:
- el logaritme decimal (en base 10). En aquest cas, en general no posarem el 10 i sobre-entendrem que es tracta del log decimal
- logaritme neperià (en base e). Aquest té una notació especial i en lloc de log escriurem ln.
Primers exemples
Per definició tenim
o sigui: a què hem d'elevar 2 perquè ens doni 8? ... resposta: 3
Ja hem dit que si no s'indica base, és base 10
Per tant, volem saber a què elevem 10 perquè ens doni 100?... resposta: 2
Ús dels logaritmes per resoldre algunes equacions exponencials.
Farem servir logaritmes quan treballem amb equacions on la incògnita "x" és un exponent. Equacions del tipus
En els apartat anteriors ja vam resoldre equacions del tipus 2x=16, equacions en què podem expressar els termes com a potència d'una mateixa base: 2x=24 .
Ara els logaritmes ens permetran resoldre equacions exponencials on no tots els termes són potències d'una mateixa base. Per exemple:
Per resoldre aquesta equació aplicarem logaritmes i necessitarem usar la calculadora.
Com calculem els logaritmes amb calculadora?
En general totes les calculadores tenen dos tecles referides als logaritmes. "log" i "ln". Altres més modernes tenen també una tecla que permet fer directament logaritmes en qualsevol base.
"log" correspon a logaritmes en base 10 (com hem dit quan la base és 10, aquesta no es posa, cal sobre-entendre-la)
"ln" correspon a logaritmes en base "e" que es coneixent com a logaritmes neperians, en honor al matemàtic del s.XVI John Napier
Segons el model de la teva calculadora la sintaxi a escriure pot ser diferent (consulta el manual de la teva), en genera serà
log + nombre = resultat però de vegades és al revès: nombre + log =
El mateix amb el logaritme neperià.
Prova amb la teva calculadora aquests resultats i esbrina quin és el funcionament del teu model:
log1000= 3
log 25= 1,39794
ln e =1
ln 100= 4,605170186
Si ens cal calcular logaritmes en altres bases (i no disposem de la tecla que ens els fa directament), farem servir la propietat de canvi de base que s'explica més endavant però que aquí ja indiquem:
, per tant transformarem el logaritme de partida a un dels dos que tenim ( log en base 10 o el neperià).
Logaritmes sense calculadores
Com s'ha dit, abans s'utilitzaven taules de logaritmes i les propietats dels logaritmes per calcular-los. Avui en dia és molt senzill amb la calculadora.
Malgrat això hauríeu de ser capaços de calcular qualsevol logaritme d'un nombre que és potència de la base a partir només de la pròpia definició de logaritme. Es tracta de fer servir les propietats de les potències que per tant caldrà que repassar.
Això només es podrà fer en cas que la b sigui potència de a:
Veiem uns exemples:
Exemples
Propietats dels logaritmes
Com s'ha vist, la definició de logaritme està molt lligada a les potències, per tant les seves propietats també.
En aquesta taula es recullen les principals propietats que s'han d'estudiar i aplicar de forma rigorosa.
Tot logaritme té una expressió equivalent en forma de potència
a partir d'aquesta relació s'obtenen les següents propietats:
Com aplicar aquestes propietats?
recordem que ln és el logaritme neperià (logaritme en base e)
Errades habituals
Les errades més freqüents són degudes a una mala utilització de les propietats dels logaritmes. Per tant cal estudiar bé les propietats certes i no "inventar-ne" de noves.
Són incorrectes les següents igualtats:
Exemples:
Equacions logarítmiques
Les equacions logarítmiques són aquelles en què les incògnites estan afectades per un logaritme.
Per exemple:
Per tal de resoldre-les cal tenir presents les propietats dels logaritmes que s'han enunciat abans.
Com resoldre les equacions logarítmiques?
Els passos per resoldre una equació logarítmica són els següents:
- Arreglar l'equació de manera que només quedi un únic logaritme (de la mateixa base) a cada membre. Per poder fer això cal utilitzar les propietats dels logaritmes. Sovint cal fer les següents transformacions:
- Expressar un nombre com a logaritme (per exemple 3=log 103=log 1000)
- Expressar una suma de logaritmes com a únic logaritme (per exemple «math xmlns=¨http://www.w3.org/1998/Math/MathML¨»«mi»log«/mi»«mi»x«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mo»+«/mo»«mi»log«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mo»(«/mo»«mi»x«/mi»«mo»+«/mo»«mn»3«/mn»«mo»)«/mo»«mo»=«/mo»«mi»log«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mo»(«/mo»«mi»x«/mi»«mo»(«/mo»«mi»x«/mi»«mo»+«/mo»«mn»3«/mn»«mo»)«/mo»«mo»)«/mo»«/math» )
- Expressar una resta de logaritmes com a únic logaritme (per exemple «math xmlns=¨http://www.w3.org/1998/Math/MathML¨»«mi»log«/mi»«mi»x«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mo»-«/mo»«mi»log«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mo»(«/mo»«mi»x«/mi»«mo»+«/mo»«mn»3«/mn»«mo»)«/mo»«mo»=«/mo»«mi»log«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mfrac»«mi»x«/mi»«mrow»«mi»x«/mi»«mo»+«/mo»«mn»3«/mn»«/mrow»«/mfrac»«/math» )
- Expressar com a únic logaritme una multiplicació d'un nombre per un logaritme (per exemple «math xmlns=¨http://www.w3.org/1998/Math/MathML¨»«mn»2«/mn»«mi»log«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mo»(«/mo»«mi»x«/mi»«mo»+«/mo»«mn»3«/mn»«mo»)«/mo»«mo»=«/mo»«mi»log«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mo»(«/mo»«mi»x«/mi»«mo»+«/mo»«mn»3«/mn»«msup»«mo»)«/mo»«mn»2«/mn»«/msup»«/math» )
- Treure els logaritmes de manera que ens queda un equació sense logaritmes. Això és pot fer degut a que la funció logarítmica «math xmlns=¨http://www.w3.org/1998/Math/MathML¨»«mi»f«/mi»«mo»(«/mo»«mi»x«/mi»«mo»)«/mo»«mo»=«/mo»«msub»«mi»log«/mi»«mi»a«/mi»«/msub»«mi»x«/mi»«/math» és bijectiva des del conjunt (0,+∞) fins al (-∞,+∞) i per tant si «math xmlns=¨http://www.w3.org/1998/Math/MathML¨»«msub»«mi»log«/mi»«mi»a«/mi»«/msub»«mi»x«/mi»«mo»=«/mo»«msub»«mi»log«/mi»«mi»a«/mi»«/msub»«mi»y«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mo»§#8660;«/mo»«mi»x«/mi»«mo»=«/mo»«mi»y«/mi»«/math»
- Comprovar les solucions obtingudes substituint en l'equació inicial. Tenir present que no tenen sentit els logaritmes de valors negatius o 0.
- Descartar les solucions falses i quedar-nos amb les vàlides.
Exemple 1:
«math xmlns=¨http://www.w3.org/1998/Math/MathML¨»«mn mathcolor=¨#00007F¨»2«/mn»«mi mathcolor=¨#00007F¨»l«/mi»«mi mathcolor=¨#00007F¨»o«/mi»«mi mathcolor=¨#00007F¨»g«/mi»«mi mathcolor=¨#00007F¨»x«/mi»«mo mathcolor=¨#00007F¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#00007F¨»=«/mo»«mn mathcolor=¨#00007F¨»3«/mn»«mo mathcolor=¨#00007F¨»+«/mo»«mi mathcolor=¨#00007F¨»l«/mi»«mi mathcolor=¨#00007F¨»o«/mi»«mi mathcolor=¨#00007F¨»g«/mi»«mfrac mathcolor=¨#00007F¨»«mi»x«/mi»«mn»10«/mn»«/mfrac»«mspace linebreak=¨newline¨/»«mi»log«/mi»«msup»«mi»x«/mi»«mn»2«/mn»«/msup»«mo»§#160;«/mo»«mo»=«/mo»«mi»log«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mn»1000«/mn»«mo»+«/mo»«mi»log«/mi»«mfrac»«mi»x«/mi»«mn»10«/mn»«/mfrac»«mspace linebreak=¨newline¨/»«mi»log«/mi»«msup»«mi»x«/mi»«mn»2«/mn»«/msup»«mo»§#160;«/mo»«mo»=«/mo»«mi»log«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mfenced»«mrow»«mn»1000«/mn»«mo»§#183;«/mo»«mfrac»«mi»x«/mi»«mn»10«/mn»«/mfrac»«/mrow»«/mfenced»«mo»§#160;«/mo»«mo»§#160;«/mo»«mo»§#160;«/mo»«mspace linebreak=¨newline¨/»«mi»A«/mi»«mi»r«/mi»«mi»a«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mi»t«/mi»«mi»r«/mi»«mi»a«/mi»«mi»i«/mi»«mi»e«/mi»«mi»m«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mi»e«/mi»«mi»l«/mi»«mi»s«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mi»log«/mi»«mi»a«/mi»«mi»r«/mi»«mi»i«/mi»«mi»t«/mi»«mi»m«/mi»«mi»e«/mi»«mi»s«/mi»«mspace linebreak=¨newline¨/»«msup»«mi»x«/mi»«mn»2«/mn»«/msup»«mo»§#160;«/mo»«mo»=«/mo»«mn»1000«/mn»«mo»§#183;«/mo»«mfrac»«mi»x«/mi»«mn»10«/mn»«/mfrac»«mo»§#8594;«/mo»«msup»«mi»x«/mi»«mn»2«/mn»«/msup»«mo»=«/mo»«mn»100«/mn»«mi»x«/mi»«mspace linebreak=¨newline¨/»«msup»«mi»x«/mi»«mn»2«/mn»«/msup»«mo»-«/mo»«mn»100«/mn»«mi»x«/mi»«mo»=«/mo»«mn»0«/mn»«mo»§#8594;«/mo»«mi»x«/mi»«mo»(«/mo»«mi»x«/mi»«mo»-«/mo»«mn»100«/mn»«mo»)«/mo»«mo»=«/mo»«mn»0«/mn»«mo»§#8594;«/mo»«mfenced open=¨{¨ close=¨¨»«mtable columnalign=¨left¨»«mtr»«mtd»«menclose notation=¨updiagonalstrike¨»«mi»x«/mi»«mo»=«/mo»«mn»0«/mn»«/menclose»«mo»§#160;«/mo»«mo»§#160;«/mo»«mo»§#160;«/mo»«mi»S«/mi»«mi»o«/mi»«mi»l«/mi»«mi»u«/mi»«mi»c«/mi»«mi»i«/mi»«mi»§#243;«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mi»f«/mi»«mi»a«/mi»«mi»l«/mi»«mi»s«/mi»«mi»a«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mi»j«/mi»«mi»a«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mi»q«/mi»«mi»u«/mi»«mi»e«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mi»log«/mi»«mo»§#160;«/mo»«mn»0«/mn»«mo»§#160;«/mo»«mo»§#8708;«/mo»«/mtd»«/mtr»«mtr»«mtd»«menclose notation=¨box¨»«mo»§#160;«/mo»«mi»x«/mi»«mo»=«/mo»«mn»100«/mn»«mo»§#160;«/mo»«/menclose»«/mtd»«/mtr»«/mtable»«/mfenced»«/math»
Exemple 2:
«math xmlns=¨http://www.w3.org/1998/Math/MathML¨»«mn mathcolor=¨#00007F¨»2«/mn»«mi mathcolor=¨#00007F¨»l«/mi»«mi mathcolor=¨#00007F¨»o«/mi»«mi mathcolor=¨#00007F¨»g«/mi»«mo mathcolor=¨#00007F¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#00007F¨»x«/mi»«mo mathcolor=¨#00007F¨»-«/mo»«mn mathcolor=¨#00007F¨»2«/mn»«mi mathcolor=¨#00007F¨»l«/mi»«mi mathcolor=¨#00007F¨»o«/mi»«mi mathcolor=¨#00007F¨»g«/mi»«mo mathcolor=¨#00007F¨»(«/mo»«mi mathcolor=¨#00007F¨»x«/mi»«mo mathcolor=¨#00007F¨»+«/mo»«mn mathcolor=¨#00007F¨»1«/mn»«mo mathcolor=¨#00007F¨»)«/mo»«mo mathcolor=¨#00007F¨»=«/mo»«mn mathcolor=¨#00007F¨»0«/mn»«mo mathcolor=¨#00007F¨»§#160;«/mo»«mspace linebreak=¨newline¨/»«mi mathcolor=¨#191919¨»R«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»e«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»s«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»o«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»l«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»u«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»c«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»i«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»§#243;«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»:«/mo»«mspace linebreak=¨newline¨/»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»l«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»o«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»g«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«msup mathcolor=¨#191919¨»«mi mathcolor=¨#191919¨»x«/mi»«mn»2«/mn»«/msup»«mo mathcolor=¨#191919¨»-«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»l«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»o«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»g«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»(«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»x«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»+«/mo»«mn mathcolor=¨#191919¨»1«/mn»«msup mathcolor=¨#191919¨»«mo mathcolor=¨#191919¨»)«/mo»«mn»2«/mn»«/msup»«mo mathcolor=¨#191919¨»=«/mo»«mn mathcolor=¨#191919¨»0«/mn»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mspace linebreak=¨newline¨/»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»l«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»o«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»g«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«msup mathcolor=¨#191919¨»«mi mathcolor=¨#191919¨»x«/mi»«mn»2«/mn»«/msup»«mo mathcolor=¨#191919¨»=«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»l«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»o«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»g«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»(«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»x«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»+«/mo»«mn mathcolor=¨#191919¨»1«/mn»«msup mathcolor=¨#191919¨»«mo»)«/mo»«mn»2«/mn»«/msup»«mspace linebreak=¨newline¨/»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mspace linebreak=¨newline¨/»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»A«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»r«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»a«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»t«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»r«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»a«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»i«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»e«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»m«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»e«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»l«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»s«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»log«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»a«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»r«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»i«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»t«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»m«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»e«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»s«/mi»«mspace linebreak=¨newline¨/»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«msup mathcolor=¨#191919¨»«mi mathcolor=¨#191919¨»x«/mi»«mn»2«/mn»«/msup»«mo mathcolor=¨#191919¨»=«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»(«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»x«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»+«/mo»«mn mathcolor=¨#191919¨»1«/mn»«mrow mathcolor=¨#191919¨»«msup»«mo»)«/mo»«mn»2«/mn»«/msup»«mo»§#8594;«/mo»«msup»«mi»x«/mi»«mn»2«/mn»«/msup»«mo»=«/mo»«msup»«mi»x«/mi»«mn»2«/mn»«/msup»«mo»+«/mo»«mn»1«/mn»«mo»+«/mo»«mn»2«/mn»«mi»x«/mi»«/mrow»«mspace linebreak=¨newline¨/»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mn mathcolor=¨#191919¨»0«/mn»«mo mathcolor=¨#191919¨»=«/mo»«msup mathcolor=¨#191919¨»«mi mathcolor=¨#191919¨»x«/mi»«mn»2«/mn»«/msup»«mo mathcolor=¨#191919¨»-«/mo»«msup mathcolor=¨#191919¨»«mi mathcolor=¨#191919¨»x«/mi»«mn»2«/mn»«/msup»«mo mathcolor=¨#191919¨»+«/mo»«mn mathcolor=¨#191919¨»1«/mn»«mo mathcolor=¨#191919¨»+«/mo»«mn mathcolor=¨#191919¨»2«/mn»«mi mathcolor=¨#191919¨»x«/mi»«mspace linebreak=¨newline¨/»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mn mathcolor=¨#191919¨»0«/mn»«mo mathcolor=¨#191919¨»=«/mo»«mn mathcolor=¨#191919¨»1«/mn»«mo mathcolor=¨#191919¨»+«/mo»«mn mathcolor=¨#191919¨»2«/mn»«mi mathcolor=¨#191919¨»x«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#8594;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»-«/mo»«mn mathcolor=¨#191919¨»1«/mn»«mo mathcolor=¨#191919¨»=«/mo»«mn mathcolor=¨#191919¨»2«/mn»«mi mathcolor=¨#191919¨»x«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#8594;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»x«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»=«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»-«/mo»«mfrac mathcolor=¨#191919¨»«mn»1«/mn»«mn»2«/mn»«/mfrac»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»Q«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»u«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»e«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»n«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»o«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»§#233;«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»s«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»v«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»§#224;«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»l«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»i«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»d«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»a«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»p«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»e«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»r«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»q«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»u«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»§#232;«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»log«/mi»«mfenced mathcolor=¨#191919¨»«mrow»«mo»-«/mo»«mfrac»«mn»1«/mn»«mn»2«/mn»«/mfrac»«/mrow»«/mfenced»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#8708;«/mo»«mspace linebreak=¨newline¨/»«mi mathcolor=¨#191919¨»P«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»e«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»r«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»tan«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»t«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»a«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»q«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»u«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»e«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»s«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»t«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»a«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»e«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»q«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»u«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»a«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»c«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»i«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»§#243;«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»n«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»o«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»t«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»§#233;«/mi»«mo mathcolor=¨#191919¨»§#160;«/mo»«mi mathcolor=¨#191919¨»s«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»o«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»l«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»u«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»c«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»i«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»o«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»n«/mi»«mi mathcolor=¨#191919¨»s«/mi»«/math»
Consulta el següent document on trobaràs més exemples d'equacions exponencials resoltes.
Més exemples de resolució d'equacions logaritmiques
Apliquem:
Per tant,
(recordem que quan no es posa base és logaritme decimal (en base 10)
Procedint com a en l'exemple anterior tenim:
Aplicant la propietat
tenim:
Per tant, ens queda:
Aplicant la propietat:
tenim:
per tant ens queda:
Usem una de les propietats de les potències
Passem a potències aquesta expressió.
Aquesta és una equació de segon grau.
Ara cal comprovar que les solucions són correctes, substituint en l'equació inicial
Si x1 = 96.9 → Correcte. Amb més decimals millor aproximació.
Si x2 = 3.1 → Correcte. Amb més decimals millor aproximació.
La solucions són x1 = 96.9 i x2 = 3.1
Per què cal comprovar les solucions en una equació logarítmica?
Al igual que en les equacions irracionals i en les racionals, al passar d'una equació que té logaritmes (arrels o denominadors) a una que no en té, es poden introduir solucions falses, això vol dir que són solució de l'equació sense logaritmes però no de l'original.
És per això que un cop trobades les solucions possibles caldrà provar-les a l'equació inicial i descartar aquelles que no tenen sentit. Recordar que només es pot definir el logaritme de nombres positius estrictes.
Exemples
Funcions logarítmiques
Una funció logarítmica és aquella que té la variable independent aplicada a un logaritme.
En cas que la a=10 (logaritme decimal) no escrivim la base i per tant escrivim només
En cas que la base sigui el nombre e, li diem logaritme neperià i la notació sol ser
Característiques de la funció logaritme
- El seu domini són tots els reals estrictament positius: .
- El recorregut és tot R.
- Si la base a> 1 la funció és estrictament creixent.
- Si la base a compleix 0<a<1 la funció logaritme és estrictament decreixent.
- El punt de tall amb l'eix d'abscisses és (1,0)
- Té una asímptota vertical en x=0, és a dir quan la x tendeix a 0 (sempre per la part positiva) la funció s'acosta a o segons el valor de la a.
Càlcul de dominis
Exemples
- . Aquesta funció està definida si x+3> 0 i per tant
- . Aquesta funció estarà definida si x²>0 per tant
- . Aquesta funció estarà definida si x²-1>0 per tant caldrà estudiar aquesta inequació.
Resolem l'equació
Aquests dos punts separen la recta real en tres intervals:
Provarem un punts senzill interior a cada interval per saber quan és positiu:
-Provem un punt interior a , per exemple el -2 : (-2)² -1 = 4-1>0 interessa l'interval.
-Provem un punt interior a , per exemple el 0 : (0)² -1 = -1<0 no interessa l'interval.
-Provem un punt interior a , per exemple el 2 : (2)² -1 = 4-1>0 interessa l'interval.
Conclusió:
Com varia el gràfic d'una funció logarítmica en funció de la seva base?
La relació és total:
Si la base "a" de la funció logarítmica és un nombre major que 1 o està entre 0 i 1 el gràfic és molt diferent:
Observeu a les imatges superiors que per bases més grans a 1 la funció és creixent (esquerra) ve de menys infinit i va creixent indefinidament tallant a l'eix de les x en el punt (1,0).
En el cas de bases entre 0 i 1 el gràfic és decreixent (dreta) ve de menys infinit i va decreixent indefinidament tallant a l'eix de les x en el punt (1,0).
Si cliqueu damunt la imatge inferior accedireu a un applet fet amb Geogebra per Marta Bachs on podreu observar com varia el gràfic de la funció logaritme en moure el valor de la a a partir del punt lliscant que veureu a l'esquerra. Observeu que teniu dibuixat el gràfic per bases del logaritme i pels seus inversos . Fixeu-vos bé en les característiques dels gràfics en cada cas i extraieu-ne conclusions.
Relació entre la funció exponencial i la funció logarítmica.
Clicant damunt la imatge accedireu a un applet fet amb geogebra per Julio Sánchez que us permetrà veure de forma interactiva la relació entre la funció exponencial i logarítmica de la mateixa base. Una funció és la inversa de l'altre.
Moveu el punt lliscant a i observeu com canvia el gràfic de les dues funcions quan la a és més petita que 1 o més gran que 1.
Comproveu les característiques de les funcions exponencials i logarítmiques explicades en els capítols anteriors.
Observeu que les dues gràfiques són sempre simètriques respecte a la recta y=x perquè són funcions inverses.
Problemes aplicats
Les funcions exponencials i logarítmiques són habituals en molts estudis de diferents disciplines.
Això fa que la principal aplicació sigui la resolució de problemes.
Comencem amb un exemple senzill.
Suposem que la població d'un tipus de bacteri creix segons la següent funció : on t és el temps en hores. a) A l'inici, quants bacteris hi h ? b) I passat 1 dia, quants bacteris hi haurà? c) I passats 3 dies? d) Quant de temps ha de transcórrer per tal que hi hagi el triple de bacteris que a l'inici? |
Resposta:
a) Inici, correspon a t= 0. Basta fer la substitució en la funció:
b) 1 dia = 24 h, correspon a t=24
c) 3 dies = 3 ·24 h = 72 h
d) Cal plantejar l'equació : i resoldre-la
Problema aplicat: medicament en sang
Quan un malalt pren un medicament, aquest s'absorbeix i a partir d'un cert moment l'organisme comença a eliminar-lo, de manera que la seva concentració en sang C(t) (mesurada en mg/l) va disminuint segons aquesta funció: essent t el temps mesurat en minuts.
Es demana:
a) Quina és la concentració de medicament en sang inicial (t=0)?
b) Quina concentració en sang té el malalt després d'un quart d'hora?
c) Quant de temps ha de transcórrer perquè la concentració de medicament en sang sigui el 10% de la inicial?
a)
La concentració inicial de medicament a la sang és de 0,05mg/l.
c)
Hem de treballar amb aquesta equació fins a aconseguir aïllar la t. Haurem de fer servir les tècniques explicades en la resolució d'equacions exponencials.
Problema aplicat : el virus d'Ebola
Durant la darrera epidèmia d'Ebola , es va considerar que, sense cap intervenció, el virus es propagava augmentant en un 3% diari el nombre d'infectats. Suposem que en certa població hi ha a dia d'avui 25 persones infectades.
Es demana:
a) Escriu l'expressió de la funció f(x) que ens dóna el nombre de persones infectades en passar els dies.
b) Quantes persones infectades hi haurà el 10è dia?
c) Aplicant certes mesures sanitàries el nombre d'infectats comença a disminuir segons la funció
.
Es considera que l'epidèmia està controlada si el nombre de malalts és
de 10 o menys persones. A partir de quin dia (un cop aplicades les
mesures sanitàries) es podrà donar per controlada l'epidèmia?
Resolució:
a) Escriu l'expressió de la funció f(x) que ens dóna el nombre de persones infectades en passar els dies.
Tenim que a l'inici hi ha 25 infectats.
després d'un dia tindrem 25·1,03
després de dos dies 25·1,03·1,03, és a dir 25·(1,03)2
i generalitzant després de x dies el nombre d'infectats ve donat per la funció
b) Quantes persones infectades hi haurà el 10è dia?
Per saber el nombre d'infectats el 10è dia només hem de substituir la x per 10 a la funció anterior..
Tenint en compte que parlem d'infectats estaríem entre 33 i 34 infectats.
c) Aplicant certes mesures sanitàries el nombre d'infectats comença a disminuir segons la funció
. Es considera que l'epidèmia està controlada si el nombre de malalts és de 10 o menys persones. A partir de quin dia (un cop aplicades les mesures sanitàries) es podrà donar per controlada l'epidèmia?
En aquest cas ens caldrà resoldre la següent equació:
operem fins a aïllar la x
És a dir podrem donar l'epidèmia com a controlada a partir del 90è dia un cop iniciades les mesures sanitàries.