El dijous passat, des de la matèria de Fonament de les Arts, tant els alumnes de l’Escènic com els del Plàstic de 2n de Batxillerat, van passar un matí a Barcelona fent tres activitats que buscaven la consolidació de continguts treballats a l’aula.
A les vuit del matí agafàvem forces esmorzant en un dels indrets més emblemàtics durant el modernisme, la taberna Els Quatre Gats, al carrer Montsió de Barcelona. Sota el tàndem de Pere Romeu i Ramon Casas, els alumnes del Ramon Berenguer IV feien una xocolata amb xurros a la mateixa taula, probablement, que els intel·lectuals de l’època feien servir per a debatre els seus posicionaments artístics i socials.
La “regenta” ens van obrir les portes del saló principal perquè poguéssim gaudir de la fantàstica ornamentació floral tant dels mosaics que adornen les parets principals del saló com del virtuós treball d’ebenisteria dels balcons del primer pis. Val a dir que per a cap de nosaltres va passar desapercebut el piano d’època o el colossal centre floral que recordava els interiors de les pel·lícules ambientades en La Belle Époque del cineasta italià Luchino Visconti.
Després dels Quatre Gats vam dirigir-nos cap a la plaça dels Àngels per visitar algunes de les obres més potents de la col·lecció permanent del Museu d’Art Contemporani. L’activitat Art i conflicte, ens va permetre gaudir, des de l’experiència directa, d’algunes de les millors obres que es conserven al MACBA. Es tractava d’una visita guiada però, en aquest cas, la metodologia trencava la dinàmica convencional per a convertir-se en una activitat competencial on el protagonista era el propi alumne. Aquesta vegada era el mateix alumne qui triava les obres per a, entre tots nosaltres, desvetllar l’entramat dels interessos de l’artista i comprendre la coherència d’aquests interessos amb la praxis.
Així doncs, algunes de les obres escollides pels nostres alumnes van ser els cartells amb els quals els estudiants del maig del 68 van empaperar els carrers de París, la controvertida obra Atomic Kiss de Joan Rabascall o els diversos treballs dels moviments contrabelicistes, entre els quals van triar per a debatre l’exquisit conjunt escultòric d’Antoni Miralda.
No podíem deixar de visitar algunes de les obres de més contingut crític i reivindicatiu vers el propi sistema institucional, el mercat de l’art, i vam aproximar-nos a elles debatent sobre qüestions de raça a través de Basquiat, de gènere des del col·lectiu Guerrilla Girls o d’abús de poder des de la compromesa feminista Marta Rosler. L’experiència ens va servir, entre altres coses, per a confirmar que, malauradament, aquests discursos són, avui dia, més vigents que mai.
En acabar, vam visitar el Museu Picasso i l’antítesi metodològica entre el plantejament de la visita dels guies d’aquesta darrera institució respecte a l’anterior, va servir per a despertar una mirada crítica en quant a la metodologia pedagògica de les entitats museístiques.
La jornada va ser complerta i d’allò més interessant, ja que ens va permetre entendre la importància de conèixer l’obra de forma directa, una de les característiques imprescindibles per a comprendre el missatge d’aquesta expressió humana tan complexa com és l’art.
Cronista i fotògrafa: Mònica Febrer