El passat dijous 12 d’abril, els alumnes de 1r de Batxillerat ens vam endinsar a una visita utòpica que ens va deixar a tots amb un munt de reflexions al cap. Vam visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona acompanyats dels professors de Filosofia i Matemàtiques: Marc Carmona i Nèstor Martínez, per veure l’exposició “Després de la fi del món”, un passeig per un assaig especial sobre el present i el futur de la crisi climàtica.
A la planta més alta de l’edifici vam accedir a l’entrada de l’exposició i ens vam trobar amb vuit instal·lacions immersives.
La primera instal·lació es basa en un audiovisual d’uns dels escriptors més coneguts de la literatura de ciència-ficció contemporània, Kim Stanley Robinson. Hi ha una paret on es projecta un pròleg escènic que ens introdueix a la qüestió que tractarem durant tota l’exposició.
Seguidament ens endinsem a la instal·lació “Daily Overview” de l’estatunidenc Benjamin Grant que es basa en un laberint de fotografies enormes on podem ver imatges de ciutats i llocs com aeroports, camps eòlics, grans metròpolis, tot a ull d’ocell. Podem observar com ha evolucionat la Terra des del inicis en què era un lloc ple de vegetació a l’actualitat: una esfera plena de metalls i fums.
Al sortir del laberint, entrem a la fàbrica de tèxtil “Fast Fashion” d’en Liam Young, on es reflecteix la veritable procedència de la roba que portem, on les models que es passegen per les fàbriques amb els vestits de luxe es distancien de la típica imatge de model de revista; la roba de luxe és obra de mà barata i el tint utilitzat és capaç de contaminar un mar.
Després de fer una visita a la fàbrica de la veritat ens introduïm en el bonic projecte de la “(Re)conquesa del territori”, obra del singapurès Charles Lim. Singapur cada dia es fa més gran traient territori del mar i afegint terra, la qual cosa provocarà en un futur pròxim que l’illa acabi soterrada pel mar un altre cop.
L’alemany Rimini Protokoll ens aporta una idea ben original: un teatre. Ens dividim en dos grups i entrem a unes sales on veiem la projecció d’unes meduses en un mirall, se’ns dona a entendre que les meduses tenen una vida més simple que la nostra. Observem l’altre grup responent les mateixes preguntes que la veu en off ens van fer a l’entrar a la sala. No hi ha cap dubte que aquesta és de lluny la millor instal·lació i la més original.
Després de la funció, piquem a la porta i entrem a la casa “Do it for your self, 2050” de l’estudi de disseny Superflux, basat en una casa de l’any 2050 on la carn no existeix, per tant, els éssers humans s’hauran d’alimentar a base d’insectes, també podem veure una casa amb plantacions de vegetals que nosaltres mateixos hauríem de cultivar.
Un cop sortim de la casa, ens trobem amb una proposta de l’argentí Tomàs Saraceno sobre la Nau flotant, una nau rodona i transparent la qual ens transportarà allà on vulguem d’una manera més ecològica i sentint-nos com una bombolla. A més a més, hem tingut l’oportunitat de signar a favor de fer realitat aquest projecte i de rebre’n informació.
I, per finalitzar, ens trobem amb la Clínica de Salut Mental de l’enginyera australiana, Natalie Jeremijenko, on tot aquells objectes que ja tenen una certa antiguitat o que són abandonats, són portats allà com si es tractés d’un magatzem-asil per objectes abandonats.
Encara que molts de nosaltres ens vam quedar molt estranyats al veure tantes coses que no sabíem el seu significat, ha sigut, en general, un recorregut interessant i reflexiu. Ens ha servit de donar-nos compte de moltes coses que estan fent de la terra un lloc que segurament es tornarà en contra nostra.
Desgraciadament, l’exposició ja va acabar el dia 29 d’abril, però encara així hi ha reportatges i vídeos a internet molt interessants.
Cronista i fotografia: Uriel Valle, alumne de 1r de Batxillerat humanístic.