El passat dimarts 8 de març, uns quants alumnes de segon de Batxillerat vam anar d’excursió per conèixer la ruta dels exiliats que van passar per la frontera francesa.
La sortida es va iniciar a les 6:45, quan vam pujar a l’autocar, i després d’unes dues hores i mitja, vam arribar al primer destí. En el viatge d’anada, amb molta son, havíem pogut parar en una benzinera per esmorzar. Després vam arribar al MUME (Museu de Memòria Històrica), on un guia ens va iniciar al tema amb una breu explicació, ja que el temps no corria al nostre favor.
El MUME consta de cinc sales; una dedicada a l’exili, una altra a la Guerra Civil Espanyola, una és sobre la diàspora, la sala dels testimonis i el llegat de l’exili, amb noms de persones exiliades famoses. Primer de tot, el nostre guia ens va explicar la diferència entre exiliat i immigrant, molt útil ja que no tots en sabíem la diferència, i ens va explicar que Espanya és el segon país del món amb més nombre de desapareguts en fosses.
Tot seguit vam anar a una sala on hi havia exposades fotografies de la Guerra Civil i propaganda tant feixista com republicana. Entre totes les imatges m’agradaria destacar la del fotògraf Agustí Centelles, ja que em va impressionar bastant. El fet és que la imatge havia estat manipulada, i l’autor va dir als combatents que es posessin en el camp de lluita.
Després de l’explicació per sobre de la Guerra Civil, el guia ens va continuar explicant que molts espanyols van haver-se d’exiliar primer a Catalunya, i quan cau la Catalunya republicana, a França. Després d’haver-se exiliat a França, molts espanyols acaben en camps de concentració, entre ells 100.000 acaben en el camp d’Argelès (a la costa francesa).
Aquí va ser quan vam posar-nos en camí cap a la frontera per on l’expresident de Generalitat Lluís Company, va exiliar-se a França el 5 de febrer de 1939 amb l’expresident Azaña i altres personatges importants de l’època. Aquest lloc es diu "Coll del Lli", i mentre s’hi anava arribant pensàvem en el dur recorregut dels exiliats, amb el fred, la fam i la son.
A la una vam fer un descans per dinar, abans d’arribar a França. Vam parar en una masia molt acollidora de la zona. Mitja hora després ens vam posar en marxa a la Maternitat Suïssa d’Elna, una casa impressionant amb unes vistes del Canigó català magnífiques, que va ser durant l’ocupació nazi francesa un refugi per a dones dels camps que estaven embarassades, sobretot espanyoles, on l’Elisabeth i altres infermeres les atenien i permetien que tinguessin en un lloc sa i estalvi els seus nadons, ja que era una ambaixada suïssa.
Després de tenir els
fills, les dones havien de retornar als camps amb els nadons. La casa es
dividia en sales que s’anomenaven com les cuitats importants espanyoles
(Barcelona, Madrid, Pamplona...).
Aleshores va començar a bufar fort la tramuntana i vam dirigir-nos al camp de treball de Rivesaltes (camp de concentració). Aquí vam entrar en un museu que explicava la història del camp i de la Segona Guerra Mundial en general. L’ exposició va ser molt impressionant ja que hi havia vídeos de testimonis que parlaven de com van veure morir els seus pares, germans o cosins.
Vam fer una volta per les instal·lacions exteriors, les barraques on convivien els “presoners” i les dutxes que utilitzaven. Aquí ja estàvem molt cansats però, per sort, ja marxàvem cap a Santa Coloma de Gramenet.
Amb menys de dues hores de viatge sense interrupció vam tornar a Barcelona, després d’haver viscut un dia molt interessant per no oblidar.
Cronista: Alba Estany, 2n de Batxillerat B
Fotografies grup: Alejandro Lozano, 2n de Batxillerat B
Imatges: Google imatges.