Tot va començar a principi de curs quan ens van dir que aniríem a veure el musical Scaramouche de la companyia Dagoll Dagom. Cap de nosaltres ens imaginàvem que fos tan increïble.
El dia 23 de novembre, a dos quarts de deu, ens vam trobar tota la classe de segon de Batxillerat d’Arts Escèniques davant del teatre Victòria. Com que la funció començava a tres quarts d’onze, vam aprofitar per visitar per fora alguns teatres de la zona.
La rambla del Paral·lel antigament havia estat un carrer ple de teatres, ple de bars musicals, ple de cultura i d’art, però al fer una carretera per on passen tants cotxes es va anar perdent. Encara que ara volen tornar a reprendre aquest projecte. Molts teatres han estat reformats, com El Molino o el teatre Arnau, que l’ensorraran per transformar-lo en un museu teatral.
Un dels teatres pels quals vam passar va ser el teatre Tantarantana, amb la sort que hi havia un dels propietaris i ens va convidar a visitar-lo. Ens va explicar la història del teatre i com d’una associació molt petita ha passat a ser el teatre Tantarantana, que dóna l’oportunitat a joves i noves companyies. El teatre Tantarantana és el primer pas per triomfar.
Després d’aquesta ruta “teatrera” vam entrar, per fi, al gran teatre Victòria. Tots estàvem molt emocionats. El primer que ens van explicar un cop ja asseguts, és que tenen un concurs a Instagram, on has de penjar una foto amb tots els teus companys de classe davant del “photocall” i et regalen, si guanyes, una classe d’esgrima. Òbviament ho vam fer, aquí el resultat:
Ara sí va començar Scaramouche. Scaramouche està basat en la pel·lícula que rep el mateix nom de 1952. L’Albert Guinovart, el compositor, va ser qui va tenir la idea de fer-ho en musical, ja que la pel·lícula té estructura de musical, a l’any 1995. No ha sigut fins aquest any que ho han realitzat i està sent tot un èxit.
L’argument d’Scaramouche té tres bases: la Revolució Francesa, la Commedia dell’Arte i l’art de l’esgrima. Tot això fa la comèdia musical perfecte. Personalment, em va agradar molt ja que és divertida, entretinguda, i et fa veure què passava a la societat francesa durant la Revolució. També és una crítica al que passava, uns morts de gana i els altres desaprofitant els diners.
Un cop acabada la funció, i gràcies al nostre professor Jordi Pérez, el protagonista Toni Viñals, Scaramouche al musical, va sortir a saludar-nos.
Ha sigut una experiència genial i sens dubte el tornaria a veure i per tant us el recomano.
Gràcies als nostres professors per organitzar la sortida i acompanyar-nos.
Georgina València, alumna de 2n de Batxillerat