La difícil convivència entre jueus i cristians
CRISTIANS I JUEUS
1. UNA CONVIVÈNCIA HISTÒRICA DIFÍCIL
Tal com heu pogut comprovar, hi hagué a Catalunya la presència de força comunitats jueves. Avui ja no hi són, només en queden els seus barris i alguns records de la seva presència.
Per què van haver d’abandonar les nostres ciutats i pobles?
Per respondre aquesta pregunta ens hauríem de remuntar al passat, fer una mica d’història i explicar el perquè de les dificultats de convivència entre cristians i jueus amb el pas del temps.
Justament la fe cristiana neix dintre el Judaisme del segle I. Però, ja en els començaments de l’existència de la comunitat cristiana hi hagué tensions entre els jueus que havien cregut en Jesús de Natzaret com el Messies, enviat per Déu, i els altres jueus que no el van reconèixer com a tal. Els dirigents del poble jueu van perseguir aquella nova comunitat, fins que la van excloure del poble jueu.
Per altra banda, feia temps que hi havia presència de jueus a les ciutats més importants de l’Imperi Romà. Eren els jueus de l’anomenada Diàspora. A partir del segle II, a conseqüència de les revoltes jueves contra els romans a Palestina, els jueus són expulsats de Jerusalem i creix el seu nombre, escampats arreu del món romà.
Difós el Cristianisme per l’Imperi, les comunitats cristianes quedaren formades per gent que venia del paganisme, i que per tant, se sentien ja molt lluny del Judaisme.
A més, aquestes comunitats també estaven influïdes per les opinions i les actituds de menyspreu dels romans contra els jueus. Així, molts consideraren els jueus culpables de la mort de Jesús, el Fill de Déu.
A l’Edat Mitjana la convivència pacífica entre cristians i jueus a les diverses ciutats d’Europa, i doncs també del nostre país (Barcelona, Girona, Tortosa, Perpinyà, Besalú, etc.), es va anar trencant per diverses raons:
- La societat medieval i l’Església es veien elles mateixes com un cos únic i indivisible: la Cristiandat. Els jueus apareixen com un grup foraster a la Cristiandat. Per això s’emprengueren accions per a convertir-los, per mitjà de la predicació de la discussió (Disputes de Barcelona, el 1263, o de Tortosa, el 1413-1414).
- La societat cristiana medieval vivia un gran enfrontament amb el món musulmà, especialment amb les croades. Sovint els jueus eren equiparats als musulmans i vistos amb suspicàcia.
- La dedicació dels jueus a activitats econòmiques, també va contribuir molt a crear en les ciutats un clima socialment hostil, que es barrejà amb el rebuig de caràcter religiós. Aquesta hostilitat provocà algunes vegades assalts i matances als calls, com els esdevinguts el 1391.
- Les expulsions de jueus se succeeixen en diversos països d’Europa, al llarg de l’Edat Mitjana. Els jueus del nostre país van ser expulsats per un decret dels Reis Catòlics, l’any 1492, que els posava davant d’una doble opció: o convertir-se al Cristianisme, o a sortir dels regnes hispànics. Era un intent d’aconseguir, d’una forma coactiva, la unitat religiosa en acabar la “Reconquesta” de la península. La pressió social, i finalment aquest decret, van portar una part important dels jueus al Cristianisme; uns es convertien efectivament, altres ho feien només en aparença, conservant la pràctica de ritus jueus (eren els “judaïtzants”, anomenats en castellà “marranos”). D’aquí ve que el tribunal de la Inquisició, a Espanya, actués contra aquests darrers. També sovint s’originaven sospites infundades contra els convertits sincerament.
Ara ja sabem per què van quedar buits els calls de les nostres ciutats i pobles.
ACTIVITAT 1
1-. Fes a continuació un llistat de les diferents raons del cristianisme medieval per enemistar-se amb els jueus.
2-. Creus que encara aquests motius tenen raons per mantenir-se? Raona-ho.
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________ _______________________________________________________________________
1. La situació als segles XIX i XX
2. L’ANTISEMITISME CONTEMPORANI
La Revolució Francesa va donar als jueus la consideració de ciutadants normals. Però l’aparició de moviments revolucionaris i nacionalistes a Europa, a la segona meitat del segle XIX, va portar nous problemes als jueus. La lluita dels nacionalismes europeus anava sovint orientada cap a la recerca d’una identitat cultural pròpia. Aquest fet provocà el naixement d’arguments i idees racistes, i el sorgiment d’un nou antijudaisme o antisemitisme. Es considerava que els jueus pertorbaven la unitat nacional i l’ordre social de l’Occident europeu com una potència capitalista enemiga, o com uns revolucionaris ateus.
A finals del segle XIX, a Rússia, on hi havia en aquell moment entre 5 i 8 milions de jueus, el govern dels tsars, aprofitant l’antipatia popular contra els jueus, els acusà de ser els culpables de tots els problemes i donà lleis contra ells.
A Alemanya, amb la pujada al poder de Hitler, cap del partit nacionalsocialista (1933-1945), es considerà els jueus uns éssers infrahumans, i es planificà el seu extermini, bo i prescindint de qualsevol culpabilitat personal o opció religiosa, en els camps de concentració. En l’anomenat Holocaust van morir uns 6 milions de jueus.
El 1937, el papa Pius XI havia condemnat l’antisemitisme, i havia definit els cristians com a “espiritualment semites”. I el 1942, el papa Pius XII, en un missatge, va denunciar el crim envers aquells que “sense cap culpa, a causa de la seva nacionalitat o de la seva raça, són lliurats a la mort o a l’extinció progressiva”. Però, acabada la Segona Guerra Mundial, va rebre crítiques injustes d’alguns que esperaven una acció més enèrgica de condemna. El fet és que les portes de molts temples i convents de la ciutat de Roma i del mateix Vaticà es van obrir per donar acolliment als jueus perseguits durant l’ocupació nazi. Donades les circumstàncies, l’Església no podia obrar altrament sense provocar mals pitjors.
ACTIVITAT 2
- En el següent text tenim l’exemple d’un cristià de l’Alemanya nazi que es va jugar la vida i la de la seva família per evitar la destrucció d’una sinagoga jueva. Llegeix amb atenció aquesta història.
|
“Durant la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, el prefecte del districte prussià oriental, Wichard von Bredow, va rebre un telegrama de la direcció regional. Se li comunicava que totes les sinagogues d’Alemanya cremaven en aquells instants i que no hi havien d’intervenir ni la policia ni els bombers. Bredow es va posar l’uniforme militar i es va acomiadar de la seva dona, mare de cinc fills, amb les següents paraules: “Vaig a la sinagoga. Com a cristià i com a alemany vull impedir en la meva jurisdicció un dels crims més importants”. Sabia que s’hi jugava la vida o que la Gestapo podia enviar-lo a un camp de concentració. “No puc actuar d’altra manera”. Quan van aparèixer els elements de les SA, de les SS i del partit per calar foc a la sinagoga, van comprovar que el prefecte es trobava ja plantat davant la casa de Déu. Va empunyar la pistola davant d’ells i els va fer saber que el camí a la sinagoga passava per sobre del seu propi cadàver. Seguidament es van retirar els incendiaris. Aquella va ser l’única sinagoga que es va salvar de la destrucció en el districte.”
(Hans Küng, El Judaismo. Pasado presente y futuro, Trotta, Madrid, 1993, p.235)
|
- Respon les següents preguntes:
1- Com es diu el protagonista d’aquesta història?
______________________________________________________________________
2- Quin càrrec tenia? I a on?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
3- Quina era la seva religió?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
4- Quines raons exposà a la seva família per anar a defensar la sinagoga?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
5- En quina data es produeix aquest fet?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
6- Saps què va passar a Alemanya aquella nit i amb quin nom és coneguda?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
7- Què et sembla l’actitud del protagonista d’aquesta història, com a cristià? Raona-ho.
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
8- Quina et sembla que hauria de ser avui l’actitud dels cristians davant la defensa dels drets de les persones d’altres religions? Raona breument la teva resposta.
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
9- I davant la defensa del dret a expressar les conviccions religioses pròpies?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
- A classe comenteu, especialment, les diferents respostes que hàgiu donat a les tres últimes preguntes.
3. APROPAMENT I DIÀLEG
Després d’una llarga història d’ombres, uns fets han ajudat a una nova relació entre cristians i jueus:
- El coneixement de fet de l’Holocaust, que va provocar un sacsejament de les consciències cristianes d’Europa. Es veié com molts segles d’antisemitisme entre els cristians van servir d’excusa a la ideologia nazi, profundament anticristiana, i alhora també es va reconèixer que al costat d’actituds solidàries de cristians cap als jueus, ajudant-los a fugir de la persecució, també hi hagué una gran massa que va callar o no va fer ni l’esforç d’informar-se de l’extermini del poble jueu.
- Les afirmacions del Concili Vaticà II (1962-1965) exculpant els jueus, com a poble, de l’acusació d’assassins de Crist i reprovant les persecucions i les manifestacions d’antisemitisme.
- La visita del Papa Joan Pau II a la sinagoga de Roma el 13 d’abril de 1986, com en un acte d’agermanament entre la comunitat católica i la comunitat jueva romana, amb l’acceptació que implica el lligam de l’Església amb el poble jueu.
- El reconeixement oficial de l’Estat d’Israel, per part del Vaticà, el 30 de desembre de 1993. En el preàmbul de l’Acord que signaren la Santa Seu i Israel, hi llegim una motivació que va més enllà d’un simple acte diplomàtic: “Recordant el caràcter singular i la significació universal de la Terra Santa; conscients de la natura única de l’amistat entre l’Església catòlica i el Poble jueu, del procés històric de la reconciliació, dels creixement en la comprensió mútua i l’amistat entre catòlics i jueus”.
- Fets d’apropament del món jueu cap al Cristianisme: el reconeixement progressiu de la persona i del missatge de Jesús de Natzaret, com a part del patrimoni del poble jueu; o els primers passos conjunts de cristians i jueus per la comprensió i fet de l’abandonament creixent de la Lei de Moisès com un valor absolut, que ha fet possible descobrir altres aspectes genuïns del Judaisme, i obrir-se al diàleg amb les persones d’altres religions, i en concret amb els cristians.
Tots aquests fets, i especialment un més gran coneixement de la Bíblia, revelació de Déu tant a jueus com a cristians, han significat l’inici d’algunes accions en comú. En el nostre país podem esmentar l’existència de l’Entesa juevo-cristiana de Catalunya, dedicada a aquesta tasca de diàleg entre les dues religions.