La difícil convivència entre jueus i cristians
CRISTIANS I JUEUS
1. UNA CONVIVÈNCIA HISTÒRICA DIFÍCIL
Tal com heu pogut comprovar, hi hagué a Catalunya la presència de força comunitats jueves. Avui ja no hi són, només en queden els seus barris i alguns records de la seva presència.
Per què van haver d’abandonar les nostres ciutats i pobles?
Per respondre aquesta pregunta ens hauríem de remuntar al passat, fer una mica d’història i explicar el perquè de les dificultats de convivència entre cristians i jueus amb el pas del temps.
Justament la fe cristiana neix dintre el Judaisme del segle I. Però, ja en els començaments de l’existència de la comunitat cristiana hi hagué tensions entre els jueus que havien cregut en Jesús de Natzaret com el Messies, enviat per Déu, i els altres jueus que no el van reconèixer com a tal. Els dirigents del poble jueu van perseguir aquella nova comunitat, fins que la van excloure del poble jueu.
Per altra banda, feia temps que hi havia presència de jueus a les ciutats més importants de l’Imperi Romà. Eren els jueus de l’anomenada Diàspora. A partir del segle II, a conseqüència de les revoltes jueves contra els romans a Palestina, els jueus són expulsats de Jerusalem i creix el seu nombre, escampats arreu del món romà.
Difós el Cristianisme per l’Imperi, les comunitats cristianes quedaren formades per gent que venia del paganisme, i que per tant, se sentien ja molt lluny del Judaisme.
A més, aquestes comunitats també estaven influïdes per les opinions i les actituds de menyspreu dels romans contra els jueus. Així, molts consideraren els jueus culpables de la mort de Jesús, el Fill de Déu.
A l’Edat Mitjana la convivència pacífica entre cristians i jueus a les diverses ciutats d’Europa, i doncs també del nostre país (Barcelona, Girona, Tortosa, Perpinyà, Besalú, etc.), es va anar trencant per diverses raons:
- La societat medieval i l’Església es veien elles mateixes com un cos únic i indivisible: la Cristiandat. Els jueus apareixen com un grup foraster a la Cristiandat. Per això s’emprengueren accions per a convertir-los, per mitjà de la predicació de la discussió (Disputes de Barcelona, el 1263, o de Tortosa, el 1413-1414).
- La societat cristiana medieval vivia un gran enfrontament amb el món musulmà, especialment amb les croades. Sovint els jueus eren equiparats als musulmans i vistos amb suspicàcia.
- La dedicació dels jueus a activitats econòmiques, també va contribuir molt a crear en les ciutats un clima socialment hostil, que es barrejà amb el rebuig de caràcter religiós. Aquesta hostilitat provocà algunes vegades assalts i matances als calls, com els esdevinguts el 1391.
- Les expulsions de jueus se succeeixen en diversos països d’Europa, al llarg de l’Edat Mitjana. Els jueus del nostre país van ser expulsats per un decret dels Reis Catòlics, l’any 1492, que els posava davant d’una doble opció: o convertir-se al Cristianisme, o a sortir dels regnes hispànics. Era un intent d’aconseguir, d’una forma coactiva, la unitat religiosa en acabar la “Reconquesta” de la península. La pressió social, i finalment aquest decret, van portar una part important dels jueus al Cristianisme; uns es convertien efectivament, altres ho feien només en aparença, conservant la pràctica de ritus jueus (eren els “judaïtzants”, anomenats en castellà “marranos”). D’aquí ve que el tribunal de la Inquisició, a Espanya, actués contra aquests darrers. També sovint s’originaven sospites infundades contra els convertits sincerament.
Ara ja sabem per què van quedar buits els calls de les nostres ciutats i pobles.
ACTIVITAT 1
1-. Fes a continuació un llistat de les diferents raons del cristianisme medieval per enemistar-se amb els jueus.
2-. Creus que encara aquests motius tenen raons per mantenir-se? Raona-ho.
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________
_______________________________________________________________________ _______________________________________________________________________
2. Què tenim en comú jueus i cristians?
Què tenim en comú jueus i cristians?
El Cristianisme té molt en comú amb al Judaisme perquè ha nascut en el seu si i continua compartint-hi moltes coses de la fe:
- L’Antic Testament, com a llibre sagrat comú, Paraula de Déu als homes;
- Els Patriarques de la Bíblia, com pares de la fe;
- Els 10 manaments, com a norma moral fonamental;
- Jesús de Natzaret, inserit en la história religiosa del Judaisme;
- Jerusalem, com a Ciutat Santa;
- El mateix Déu únic, creador de totes les coses;
- La voluntat de Déu que s’ha d’acomplir en la vida de l’home i del món; per als jueus, la coneixem a través de la Llei de Moisés; per als cristians, també, i sobretot, per mitjà de l’Evangeli de Jesucrist;
- En hebreu es fa servir sovint la paraula “Xalom”, que vol dir pau, alegria, llibertat, reconciliació, comunitat, harmonia, justícia o veritat... Aquest ideal pot ser plenament compartit per cristians i jueus;
- En la religió de la Bíblia descobrim que la persona, pel seu sol esforç, no pot trobar la Salvació; només Déu ens pot donar el cel nou i la terra nova que esperem.
ACTIVITAT 3
- Llegeix a continuació aquest fragment de la Declaració de l’Església “Nostra Aetate” fruït del Concili Vaticà II.
|
“Per bé que les autoritats dels jueus amb els que les seguien urgiren la mort de Crist, amb tot, el que van fer en la seva passió no pot pas ser imputat indiscriminadament a tots els jueus que llavors vivien, ni als jueus d’avui. I encara que l’Església sigui el nou Poble de Déu, no s’ha d’assenyalar els jueus com a reprovats per Déu ni com a maleïts, com si això es deduís de les Sagrades Escriptures.” “L’Església, que reprova tota persecució contra qualsevol home, recordant el patrimoni comú amb els jueus i impulsada no per raons polítiques, ans per la religiosa caritat evangèlica, deplora els odis, les persecucions i les manifestacions d’antisemitisme contra els jueus fetes en qualsevol época i per qualsevol persona.” (Declaració “Nostra aetate”, 4)
|
- Respon:
1-.Segons el text, com ha de ser la relació entre cristians i jueus? En quins valors es fonamenta?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
2-. A quin fet històric s’està fent referència al segon paràgraf?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
3-. Quins altres fets han permès l’apropament entre cristians i jueus?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
ACTIVITAT 4
1-. Anota la continuació correcte de les següents frases:
a) Jesucrist, la Mare de Déu i els apòstols eren d’origen...
* siri
* jueu
* egipci
b) Els llibres de L’Àntic Testament són sagrats per als...
* cristians
* jueus i cristians
* jueus i musulmans
c) La Pasqua i la Pentecosta són festes...
* exclusivament jueves
* exclusivament cristianes
* que tant celebren els jueus com els cristians
d) El Judaisme és l’origen del...
* Cristianisme
* Cristianisme i Islam
* Cristianisme, Islam i les religions orientals