Jordi Riera
| Tema | Nom | Descripció |
|---|---|---|
AQUEST RECURS ENS PARLA DE LES FESTES TRADICIONALS A PARTIR DE DADES EXTRETES DE LA PÀGINA WEB FESTES.ORG. |
||
| TEMA1: LES FESTES DE TARDOR | Treball sobre SOBRE ELS PRIMERS SÍMBOLS CRISTIANS.És un document word que l'alumnat s'haurà de baixar per a poder treballar-hi.. |
|
| TEMA 2: ALTRES FESTES IMPORTANTS DEL CICLE DE TARDOR | Informe sobre el culte a Sant Martí a la comarca del Maresme des de l'època preromànica. |
|
| TEMA 3: EL CICLE FESTIU DEL NADAL | En aquest Pdf es fa un breu esment dels trets més característics de cada una de les festes tradicionals que formen part del cicle del Nadal a Catalunya. |
|
Petit informe sobre la festa de Santa Llúcia i la seva evolució en el temps. |
||
| TEMA 4: LA CELEBRACIÓ DEL NADAL EN ALTRES TERRES | Imatge del Nadal a Praga |
|
Imatge de les típiques llums que solen il-luminar els carrers cèntrics de les grans ciutats. |
||
| Topic 8 | Ens trobem davant d'un pdf que presenta un bon resum sobre les característiques de l'Art romànic en general i de la seva expansió per Catalunya en particular. El farem servir com a suport de les explicacions orals i com abase per a l'elaboració d'una presentació per a cada una de les parelles de treball. |
|
| Topic 9 |
CRISTIANS I JUEUS
1. UNA CONVIVÈNCIA HISTÒRICA DIFÍCIL
Tal com heu pogut comprovar, hi hagué a Catalunya la presència de força comunitats jueves. Avui ja no hi són, només en queden els seus barris i alguns records de la seva presència.
Per què van haver d’abandonar les nostres ciutats i pobles?
Per respondre aquesta pregunta ens hauríem de remuntar al passat, fer una mica d’història i explicar el perquè de les dificultats de convivència entre cristians i jueus amb el pas del temps.
Justament la fe cristiana neix dintre el Judaisme del segle I. Però, ja en els començaments de l’existència de la comunitat cristiana hi hagué tensions entre els jueus que havien cregut en Jesús de Natzaret com el Messies, enviat per Déu, i els altres jueus que no el van reconèixer com a tal. Els dirigents del poble jueu van perseguir aquella nova comunitat, fins que la van excloure del poble jueu.
Per altra banda, feia temps que hi havia presència de jueus a les ciutats més importants de l’Imperi Romà. Eren els jueus de l’anomenada Diàspora. A partir del segle II, a conseqüència de les revoltes jueves contra els romans a Palestina, els jueus són expulsats de Jerusalem i creix el seu nombre, escampats arreu del món romà.
Difós el Cristianisme per l’Imperi, les comunitats cristianes quedaren formades per gent que venia del paganisme, i que per tant, se sentien ja molt lluny del Judaisme.
A més, aquestes comunitats també estaven influïdes per les opinions i les actituds de menyspreu dels romans contra els jueus. Així, molts consideraren els jueus culpables de la mort de Jesús, el Fill de Déu.
A l’Edat Mitjana la convivència pacífica entre cristians i jueus a les diverses ciutats d’Europa, i doncs també del nostre país (Barcelona, Girona, Tortosa, Perpinyà, Besalú, etc.), es va anar trencant per diverses raons:
- La societat medieval i l’Església es veien elles mateixes com un cos únic i indivisible: la Cristiandat. Els jueus apareixen com un grup foraster a la Cristiandat. Per això s’emprengueren accions per a convertir-los, per mitjà de la predicació de la discussió (Disputes de Barcelona, el 1263, o de Tortosa, el 1413-1414).
- La societat cristiana medieval vivia un gran enfrontament amb el món musulmà, especialment amb les croades. Sovint els jueus eren equiparats als musulmans i vistos amb suspicàcia.
- La dedicació dels jueus a activitats econòmiques, també va contribuir molt a crear en les ciutats un clima socialment hostil, que es barrejà amb el rebuig de caràcter religiós. Aquesta hostilitat provocà algunes vegades assalts i matances als calls, com els esdevinguts el 1391. - Les expulsions de jueus se succeeixen en diversos països d’Europa, al llarg de l’Edat Mitjana. Els jueus del nostre país van ser expulsats per un decret dels Reis Catòlics, l’any 1492, que els posava davant d’una doble opció: o convertir-se al Cristianisme, o a sortir dels regnes hispànics. Era un intent d’aconseguir, d’una forma coactiva, la unitat religiosa en acabar la “Reconquesta” de la península. La pressió social, i finalment aquest decret, van portar una part important dels jueus al Cristianisme; uns es convertien efectivament, altres ho feien només en aparença, conservant la pràctica de ritus jueus (eren els “judaïtzants”, anomenats en castellà “marranos”). D’aquí ve que el tribunal de la Inquisició, a Espanya, actués contra aquests darrers. També sovint s’originaven sospites infundades contra els convertits sincerament.
Ara ja sabem per què van quedar buits els calls de les nostres ciutats i pobles.
ACTIVITAT 1
1-. Fes a continuació un llistat de les diferents raons del cristianisme medieval per enemistar-se amb els jueus.
2-. Creus que encara aquests motius tenen raons per mantenir-se? Raona-ho. _______________________________________________________________________ _______________________________________________________________________ _______________________________________________________________________ _______________________________________________________________________ _______________________________________________________________________ _______________________________________________________________________
|