«La nostra societat occidental contemporània, malgrat el seu progrés material, intel·lectual i polític, contribueix cada vegada menys a la salut mental, i tendeix a debilitar la seguretat interna, la felicitat, la racionalitat i la capacitat per estimar de l’individu; tendeix a convertir-lo en un autòmata que paga la seva frustració com a ésser humà amb una creixent malaltia mental, i amb una desesperació que s’amaga sota un frenètic afany de treball i suposats plaers. Anem amb compte de no definir la higiene mental com a la prevenció dels símptomes. Els símptomes en si mateixos no són el nostre enemic, sinó el nostre aliat; allà on hi ha símptomes hi ha conflicte, i el conflicte sempre indica que les forces de la vida que lluiten per la integració i la felicitat segueixen combatent. Les víctimes realment incurables de la malaltia mental es troben entre aquells que semblen ser més normals.»