Escola Massana. Centre d'Art i Disseny

Aspectes del Disseny: 

• Gràfic (bidimensió)
• Embalatge (Envasos i embalatges. Pas de la bidimensió a la tridimensió)
  
• Indumentària (Estampats, rapport. Pas de la bidimensió a la tridimensió)
  
• Objecte (Disseny industrial. Tridimensió)
  
• Espai (Espai habitable i entorn urbà. Tridimensió)
  

Aquesta assignatura forma part del conjunt d’assignatures teòrico-històriques dels dos primers cursos del Grau que tenen per objectiu acompanyar a l’estudiant en un procés d’obertura de coneixements així com de primers interrogants i re-plantejaments mitjançant l’estudi de genealogies històriques de les arts i el disseny.

Des de la necessitat crítica del present, Història: revolucions i mercat planteja una aproximació, estudi i reflexió al voltant dels àmbits de l’objecte, l’espai i la imatge en les seves profundes transformacions del segle XIX i principis del XX, en el marc de la revolució industrial, l’emergència de la societat de masses l’abandó de l’antic sistema de les arts (arts/artesania) i la maduresa del camp autònom de l’art. L’assignatura planteja una lectura relacional entre aquests tres àmbits i el context polític, social, cultural i tecnològic en el qual emergeixen i són desenvolupats.

Per tal d’aconseguir-ho, l’assignatura parteix d’un coneixement base o mapa del període que l’estudiant portarà adquirit o ho farà en les primeres sessions per, acte seguit, poder aprofundir al llarg del curs en problemes concrets i localitzats, a partir de tres mirades complementàries:  Objecte i Espai,  Imatge gràfica, Arts plàstiques, Fotografia i Cinema.

Pensament i context en arts i disseny forma part de les assignatures de l'Àrea de Teoria que ofereixen des del primer curs les eines amb les quals cada alumne/a ha de construir la bastida teòrica i conceptual que ha d’acompanyar el seus processos de treball com a investigador/a en el camp de les arts i el disseny. Aquesta assignatura de segon semestre. essent la continuació de la Introducció al pensament en arts i disseny de primer semestre, aprofundeix en la dimensió contextual del pensament i, al seu torn, en el pensament de la dimensió contextual de les pràctiques i discursos en arts i disseny. Com en el semestre anterior, en l’assignatura s’hi articulen tres eixos principals al voltant del pensament en arts i disseny: genealògic (d’on venen, com es formen els discursos i pràctiques que assenyalem), amb atenció a les dinàmiques pràctiques i discursives que s’endeguen amb la Postmodernitat i fins el context present; conceptual (què són i com es formen i treballen els conceptes que hi ha en aquests discursos i pràctiques), atenent a constel·lacions conceptuals rellevants per pensar el context i en context; i pràctic-aplicat (com s’insereixen efectivament en la realitat pràctica i amb quins efectes), aprofundint en mètodes i tècniques d’observació, exploració i anàlisi de la realitat.

Tal com es plantejava en la de primer semestre, l’assignatura contempla, d’una banda, mètodes orientats a un cert estranyament dels/les alumnes respecte a determinats hàbits acadèmics adquirits (de lectura, escriptura, anàlisi, etc.) i, d’altra banda, exercicis de posicionament en relació a les qüestions que es van tractant i en relació al propi context. En tot cas, l’articulació de mètodes i continguts diversos apunten a una obertura conceptual i teòrica del camp de les arts i els dissenys en un grau eminentment transdisciplinari.

Aquesta assignatura forma part del conjunt d’assignatures teòrica-històriques dels dos primers cursos del Grau que tenen per objectiu acompanyar a l’estudiant en un procés d’obertura de coneixements així com de primers interrogants i replantejaments mitjançant l’estudi de genealogies històriques de les arts.  

Des de la necessitat crítica del present, Història: Guerres i postguerres planteja una aproximació, estudi i reflexió al voltant de les profundes transformacions en el camp de la reflexió estètica, les arts, el disseny i l’arquitectura que van quedar afectades per l’impacte de les dues guerres mundials i que es poden vincular amb l’esclat de les avantguardes. L’assignatura planteja una lectura que relaciona la producció cultural i artística amb el context polític, social, cultural i tecnològic en el qual emergeixen i són desenvolupades.  

Per tal d’aconseguir-ho, l’assignatura parteix d’un coneixement base o mapa del període que l’estudiant portarà adquirit o ho farà en les primeres sessions per, acte seguit, poder aprofundir al llarg del curs en problemes concrets i localitzats, a partir de quatre nusos  històrics i estètics: 1.- Postguerra i revolució. 2.-Societat de masses i metròpolis. 3.-Idelogia: feixisme vs. Comunisme. 4.- II Guerra Mundial. Entartete kunst. Auschwitz, la bomba atòmica. 

La finalitat d'aquesta assignatura és introduir la representació gràfica en el procés de projecte, amb els seus diferents codis i tècniques, entenent aquesta com la interrelació del conjunt de factors, –coneixements teòrics, metodològics o instrumentals– que possibilitin l’acció de concebre i realitzar la visualització d’un concepte i dels seus detalls.

Tenint en compte que la pàgina en blanc no existeix, ja que sempre partim d’un context –cultural, econòmic, social, biològic– que te unes característiques molt específiques, aprendrem a saber observar, comprendre i comunicar una realitat complexa a través del dibuix en qualsevols de les seves tècniques.

Bloc 1: Fonaments. Els objectes, els cos, i els espais i les seves interrelacions, les dimensions, la forma, l’ús, l’activitat…  

Les tècniques bàsiques. La narració dels recorreguts i de les activitats.

Bloc 2: Representació de les idees. Referides al que existeix o no i a la realitat futura.

Desenvolupar l’hàbit metodològic (Analitzar, Relacionar, Sintetitzar, Idear, Referenciar/Contextualitzar, Adequar, Procés i Materialitzar) a través del dibuix, que ens ha de permetre arribar als millors resultats i comprendre la diversitat de processos, de ritmes de creació i de interlocutors, des de un mateix fins a qualsevols dels usuaris de la informació creada.

Espai, Objecte i Imatge: processos de significació forma part de les assignatures de l’Àrea de Teoria de segon curs que treballen els processos de conceptualització i primeres aproximacions a la investigació en arts i dissenys. Aquesta assignatura aborda els processos de significació de l’espai, de l’objecte i de la imatge des d’una aproximació analítica i crítica. El plantejament interrelaciona espai, objecte i imatge des de la desconstrucció de les perspectives disciplinàries heretades. Es tracten de forma rellevant les relacions de saber i de poder que hi ha en tot rerefons contextual, històric i situat. El mapa de continguts de l’assignatura es proposa com un índex obert de problemes, de forma d’abordar-los i de resoldre’ls. L'assignatura aborda aquestes qüestions des de tres eixos: elaboració conceptual, exercicis pràctics i treball de textos.

Les arts i dissenys estan íntimament lligats als processos de recerca i experimentació material, conceptual i teòric.  Tanmateix, sembla ser que el coneixement que es genera en aquests àmbits no és tant reconegut com el que es genera en disciplines de ciències naturals i socials, o les humanitats. Fer recerca és buscar respondre preguntes. En aquest camí sempre es produeix coneixement, ja sigui individual i situat (com per exemple: què passa si poso aquest esmalt en aquesta fusta i el cremo amb un llumí?) o en un diàleg més gran (l’aigua pot bullir a més de 100º?), com podria ser el cas del coneixement acadèmic. 

Què vol dir conèixer? Com es produeix el coneixement? Qui el produeix? On es produeix? A qui està dirigit aquest coneixement? Són tots els coneixements igual de legítims? I la recerca? En què consisteix? Què implica? Qui la desenvolupa? Quins resultats obté? Tothom hi té accés? Què vol dir fer recerca i de quines maneres es fa? Hi ha diferència entre la recerca científica, la social, la humanística i la recerca en art i disseny? Si és així, quina és? Existeix una jerarquia entre aquests diferents tipus de coneixement? 

En aquesta assignatura introduïm el concepte de recerca per posar-lo en pràctica, tant des de la disciplina del disseny com des de la (in)disciplina de la recerca artística, saltant de la reflexió teòrica a l’experiència directa. Oferint una sèrie d’eines concretes, formarem part de diversos processos de recerca per després fer insight sobre la mateixa recerca, l’experiència individual i col·lectiva que ha suposat, i les seves potencialitats i limitacions.

L’assignatura es proposa analitzar el nostre present cultural des d’una perspectiva crítica proporcionant eines teòrico-pràctiques per l’anàlisi del mateix. Superat el debat al voltant de la cultura postmoderna  -central als anys vuitanta i noranta- s’analitzaran les transformacions culturals marcades, en les darreres dècades, per el neoliberalisme entès com una transformació que va més enllà d’allò que Frederic Jameson anomenava “el capitalisme tardà”.

El model de producció cultural dominant, generat sota el règim de l’anomenat “capitalisme cognitiu o comunicatiu”, es fonamenta en un conjunt de sistemes de valor, formes d’organització, i actituds estètiques, que s’inscriuen en primer lloc, en canvis substancials en les institucions culturals i educatives, però també en la producció de la nostra subjectivitat, les formes de vida urbanes, els món digitals i les condicions del treball.

L’objectiu de l’assignatura és oferir un marc general del capitalisme i els estudis crítics i culturals contemporanis per desenvolupar, a partir d’aquí, una anàlisi de tots aquests àmbits ja sigui des dels models hegemònics com des d’aquells que han generat imaginaris alternatius.

L'assignatura Laboratori de materials permet desenvolupar les competències investigadores de l'estudiant. S'aprofundeix en la capacitació científic-tècnica per l'elecció dels materials i processos més adients per cada projecte. L'estudiant aprèn de forma pràctica la metodologia experimental científica, cosa que contribueix a la formació de la seva pròpia manera de fer. També desenvolupa la seva habilitat per generar projectes i llenguatges a partir dels discursos científics sobre i al voltant de la matèria.

Aquesta assignatura està orientada a proporcionar informació, anàlisi crític, eines i recursos, per aprofundir en el context laboral i professional de l’art i el disseny contemporanis. El bon coneixement d’aquest context permetrà una major responsabilitat de la professió de l’artista i el dissenyador vers la societat.  

D’una banda, explorarem els agents i els espais que constitueixen l’ecosistema de les arts i el disseny, els codis i les relacions professionals que s’estableixen entre ells. Analitzarem la legislació internacional i estatal que empara els dos sectors, així com les normatives i condicions que regeixen l’estatus laboral, jurídic i fiscal de l’artista i el dissenyador, que els faciliten la integració professional en el context social i productiu. 

Coneixerem les lleis de propietat intel·lectual i les llicències lliures, i posarem l’atenció en els drets d’autor i els drets morals. Els codis ètics i deontològics.  

D’altra banda, es traçaran les pautes per elaborar òptimament un projecte professional adreçat a obtenir un primer contacte amb les demandes i condicionants de l’entorn laboral: els sistemes de producció i gestió possibles, les fonts de finançament i els models d’economia de la cultura.   

En definitiva, Professió i Context és una assignatura que posa a l’abast els medis per conèixer què i com dels diversos camps laborals que envolten les arts i el disseny contemporanis, així com les passes que ens orienten cap a la professionalització.  

Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria “Teoria i context” del 2n semestre de 4t curs. Busca donar a l'alumne una base per entendre el present de la innovació, tant en l'àmbit de les arts, les arts aplicades i el disseny, com en el tecnocientífic i social, que li permeti situar-se en aquest context i poder especular i anticipar situacions futures.

L'assignatura planteja una anàlisi de la figura del comissari en l'ecosistema de la cultura i l'art contemporanis. En les últimes dècades del segle XX es va produir una implosió de l'estructura institucional de la cultura: es van construir, van renovar i van ampliar museus, centres d'art, centres culturals, galeries, biennals, etc. En aquest context institucional apareix i es desenvolupa la figura del comissari d'exposicions com un agent que omple de continguts els espais de les institucions. El comissari d'exposicions:

-   Duu a terme una activitat híbrida, que traça ponts entre la producció cultural i el públic.

-   Exerceix una feina de mediació i al mateix temps la seva pràctica es relaciona amb l'escriptura i la reflexió sobre la producció cultural.

-   Desenvolupa un vessant creatiu i es relaciona i identifica directament amb algunes pràctiques artístiques. Molts productors culturals han fet del retalla i enganxa o de la citació una part fonamental del seu treball continuant així la llarga tradició de la cultura contemporània ancorada en el collage i el ready-made.

-   I el comissariat, com un discurs o idees embastades a través de les produccions d'uns altres, també pot ser vist des de l'òptica de la cita i el apropiacionisme.

Davant el que han estat els discursos dominants en l‘educació, que avui es manifesten insuficients, trobem una àmplia varietat de models, teories i pràctiques pedagògiques que al tombant de segle han aportat corrents innovadores al context educatiu actual. Aprofitant aquest context, en aquesta assignatura combinarem la relectura de les pedagogies progressistes que han marcat el segle XX amb el treball de camp de diferents propostes que avui aborden nous horitzons educatius i noves formes d’ensenyar i aprendre.

L’assignatura posa l’accent en les variades articulacions entre art/disseny i pedagogia que tenen lloc en l’educació formal, la no formal i la informal. I ho fa explorant les metodologies i pràctiques que principalment es donen en l’àmbit de l’escola, la institució cultural i l’autogestió ciutadana. Aquestes pedagogies apunten a restituir els valors de la participació democràtica, del sentit comunitari i de la pràctica dialògica.

Els continguts de la matèria s’organitzaran al voltant de diferents estudis de cas situats en el context de Barcelona, un territori altament abonat en aquest camp de pràctiques, que ens facilita conèixer en primera persona el què, com, per què i per a qui de la ma de mediadors, educadors i creadors.

Espai, Objecte i Imatge: processos de significació forma part de les assignatures de l’Àrea de Teoria de segon curs que treballen els processos de conceptualització i primeres aproximacions a la investigació en arts i dissenys. Aquesta assignatura aborda els processos de com s’han anat construint els significats que, de forma compartida i genèrica, donem a l’espai, l’objecte i la imatge. Ho fem a través dels principals àmbits teòrics des dels quals han pres cos aquests significats, i entenent que aquests àmbits o disciplines formen part d’un context històric i cultural. Un cop vistos aquests significats que hem heretat, principalment de la Modernitat, l’assignatura planteja quins desplaçaments s’han anat produint en les darreres dècades, i que fan que els conceptes d’espai, objecte i imatge s’hagin anat obrint i transformant en el context d’una crisi de la Modernitat. Així, aquest darrer plantejament interrelaciona espai, objecte i imatge des de la desconstrucció de les perspectives disciplinàries heretades. Es tracten de forma rellevant les relacions de saber i de poder que hi ha en tot rerefons contextual, històric i situat. El mapa de continguts de l’assignatura es proposa com un índex obert de problemes, de forma d’abordar-los i de resoldre’ls. L'assignatura aborda aquestes qüestions des de tres eixos: elaboració conceptual, exercicis pràctics i treball de textos.