Cursos disponibles

Innovació i participació

Aspectes del Disseny: 

  • Gràfic (bidimensió)
  • Embalatge (Envasos i embalatges. Pas de la bidimensió a la tridimensió)
  • Indumentària (Estampats, rapport. Pas de la bidimensió a la tridimensió)
  • Objecte (Disseny industrial. Tridimensió)
  • Espai (Espai habitable i entorn urbà. Tridimensió)

Moodle dels Dijous* per a compartir materials i iniciatives de la comunitat educativa del Grau universitari de l'Escola Massana. 

En aquest primer semestre ens centrarem en la vesant receptiva del dibuix. Com a descobridors, entendrem el dibuix com una mirada experimental que aprofundeix en la comprensió de l’entorn a través de la seva representació,

Partirem de la grafia dibuixada del gest corporal per endinsar-nos en la anàlisi i l’estudi d’elements naturals i artificials (objectes, espais, persones...) i la seva representació. Copsar, comprendre, percebre i apercebre’s en diferents maneres de representar. El dibuix com a representació i presentació ens confirma que és un fet, a saber que segons representem la mirada es transforma, la percepció s’afina i es sensibilitza per observar més enllà del que es veu a simple vista i abstrau, sintetitza, relaciona i compren. Percep, sent i pensa.

Practicarem un dibuix d’esbós, de croquis descriptiu i analític a partir de models del natural i models de la representació.

Aquesta assignatura forma part del conjunt d’assignatures teòrico-històriques dels dos primers cursos del Grau que tenen per objectiu acompanyar a l’estudiant en un procés d’obertura de coneixements així com de primers interrogants i re-plantejaments mitjançant l’estudi de genealogies històriques de les arts i el disseny.

Des de la necessitat crítica del present, Història: revolucions i mercat planteja una aproximació, estudi i reflexió al voltant dels àmbits de l’objecte, l’espai i la imatge en les seves profundes transformacions del segle XIX i principis del XX, en el marc de la revolució industrial, l’emergència de la societat de masses l’abandó de l’antic sistema de les arts (arts/artesania) i la maduresa del camp autònom de l’art. L’assignatura planteja una lectura relacional entre aquests tres àmbits i el context polític, social, cultural i tecnològic en el qual emergeixen i són desenvolupats.

Per tal d’aconseguir-ho, l’assignatura parteix d’un coneixement base o mapa del període que l’estudiant portarà adquirit o ho farà en les primeres sessions per, acte seguit, poder aprofundir al llarg del curs en problemes concrets i localitzats, a partir de tres mirades complementàries:  Objecte i Espai,  Imatge gràfica, Arts plàstiques, Fotografia i Cinema.

Introducció al pensament en arts i disseny forma part de les assignatures de l'Àrea de Teoria que ofereixen des del primer curs les eines amb les quals cada alumne/a ha de construir la bastida teòrica i conceptual que ha d’acompanyar el seus processos de treball com a investigador/a en el camp de les arts i el disseny. El seu caire introductori posa a l’abast dels/les alumnes el plantejament que en el grau es fa de la teoria, especialment pel que fa a l’articulació efectiva entre teoria i pràctica, d’una banda, i teoria i context, de l’altra. En l’assignatura s’hi articulen tres eixos principals al voltant del pensament en arts i disseny: genealògic (d’on venen, com es formen els discursos i pràctiques que assenyalem), conceptual (què són i com es formen i treballen els conceptes que hi ha en aquests discursos i pràctiques) i pràctic-aplicat (com s’insereixen efectivament en la realitat pràctica i amb quins efectes). L’assignatura contempla, d’una banda, mètodes orientats a un cert estranyament dels/les alumnes respecte a determinats hàbits acadèmics adquirits (de lectura, escriptura, anàlisi, etc.) i, d’altra banda, exercicis de posicionament en relació a les qüestions que es van tractant i en relació al propi context. En tot cas, l’articulació de mètodes i continguts diversos apunten a una primera obertura conceptual i teòrica del camp de les arts i els dissenys en un grau eminentment transdisciplinari.

Pensament i context en arts i disseny forma part de les assignatures de l'Àrea de Teoria que ofereixen des del primer curs les eines amb les quals cada alumne/a ha de construir la bastida teòrica i conceptual que ha d’acompanyar el seus processos de treball com a investigador/a en el camp de les arts i el disseny. Aquesta assignatura de segon semestre. essent la continuació de la Introducció al pensament en arts i disseny de primer semestre, aprofundeix en la dimensió contextual del pensament i, al seu torn, en el pensament de la dimensió contextual de les pràctiques i discursos en arts i disseny. Com en el semestre anterior, en l’assignatura s’hi articulen tres eixos principals al voltant del pensament en arts i disseny: genealògic (d’on venen, com es formen els discursos i pràctiques que assenyalem), amb atenció a les dinàmiques pràctiques i discursives que s’endeguen amb la Postmodernitat i fins el context present; conceptual (què són i com es formen i treballen els conceptes que hi ha en aquests discursos i pràctiques), atenent a constel·lacions conceptuals rellevants per pensar el context i en context; i pràctic-aplicat (com s’insereixen efectivament en la realitat pràctica i amb quins efectes), aprofundint en mètodes i tècniques d’observació, exploració i anàlisi de la realitat.

Tal com es plantejava en la de primer semestre, l’assignatura contempla, d’una banda, mètodes orientats a un cert estranyament dels/les alumnes respecte a determinats hàbits acadèmics adquirits (de lectura, escriptura, anàlisi, etc.) i, d’altra banda, exercicis de posicionament en relació a les qüestions que es van tractant i en relació al propi context. En tot cas, l’articulació de mètodes i continguts diversos apunten a una obertura conceptual i teòrica del camp de les arts i els dissenys en un grau eminentment transdisciplinari.


Les eines conceptuals i materials que permeten articular i plasmar el discurs gràfic del Dibuix condicionen tant la representació com la percepció que tenim de l’espai. L’assignatura d’Estructura i Representació proposa explorar les relacions que es poden generar en el context contemporani entre Dibuix, Geometria i CAD, a través de la hibridació de la Geometria Descriptiva amb els sistemes CAD. L’assignatura centrarà la seva atenció en: a) l’anàlisi de la construcció de la forma (pautes generatives que prefiguren la seva morfologia); b) narració descriptiva-prescriptiva-perceptiva d’objectes, processos i idees que intervenen, ant en l’estudi de les formes preexistents (representació), com en les propostes de noves alternatives formals (presentació).

Aquesta assignatura forma part del conjunt d’assignatures teòrica-històriques dels dos primers cursos del Grau que tenen per objectiu acompanyar a l’estudiant en un procés d’obertura de coneixements així com de primers interrogants i replantejaments mitjançant l’estudi de genealogies històriques de les arts.  

Des de la necessitat crítica del present, Història: Guerres i postguerres planteja una aproximació, estudi i reflexió al voltant de les profundes transformacions en el camp de la reflexió estètica, les arts, el disseny i l’arquitectura que van quedar afectades per l’impacte de les dues guerres mundials i que es poden vincular amb l’esclat de les avantguardes. L’assignatura planteja una lectura que relaciona la producció cultural i artística amb el context polític, social, cultural i tecnològic en el qual emergeixen i són desenvolupades.  

Per tal d’aconseguir-ho, l’assignatura parteix d’un coneixement base o mapa del període que l’estudiant portarà adquirit o ho farà en les primeres sessions per, acte seguit, poder aprofundir al llarg del curs en problemes concrets i localitzats, a partir de quatre nusos  històrics i estètics: 1.- Postguerra i revolució. 2.-Societat de masses i metròpolis. 3.-Idelogia: feixisme vs. Comunisme. 4.- II Guerra Mundial. Entartete kunst. Auschwitz, la bomba atòmica. 

La finalitat d'aquesta assignatura és introduir la representació gràfica en el procés de projecte, amb els seus diferents codis i tècniques, entenent aquesta com la interrelació del conjunt de factors, coneixements teòrics, metodològics o instrumentals– que possibilitin l’acció de concebre i realitzar la visualització d’un concepte i dels seus detalls.

Tenint en compte que la pàgina en blanc no existeix, ja que sempre partim d’un context –cultural, econòmic, social, biològic– que te unes característiques molt específiques, aprendrem a saber observar, comprendre i comunicar una realitat complexa a través del dibuix en qualsevols de les seves tècniques.

 

Bloc 1: Fonaments. Els objectes, els cos, i els espais i les seves interrelacions, les dimensions, la forma, l’ús, l’activitat…  

Les tècniques bàsiques. La narració dels recorreguts i de les activitats.

 

Bloc 2: Representació de les idees. Referides al que existeix o no i a la realitat futura.

 

Desenvolupar l’hàbit metodològic (Analitzar, Relacionar, Sintetitzar, Idear, Referenciar/Contextualitzar, Adequar, Procés i Materialitzar) a través del dibuix, que ens ha de permetre arribar als millors resultats i comprendre la diversitat de processos, de ritmes de creació i de interlocutors, des de un mateix fins a qualsevols dels usuaris de la informació creada.

 

Aquesta assignatura planteja un recorregut pels principals moviments artístics, d'arts plàstiques, els dissenys i les arts aplicades des dels anys 50 fins als 90, és a dir, des de la fi de la Segona Mundial amb l'expansió del capitalisme i la divisió del món en blocs fins a la caiguda del mur de Berlín amb l'expansió de la globalització. De tal manera que l'assignatura pren una especial atenció a les relacions entre les formalitzacions creatives, el context històric i els continguts teòrics.

 

Espai, Objecte i Imatge: processos de significació forma part de les assignatures de l’Àrea de Teoria de segon curs que treballen els processos de conceptualització i primeres aproximacions a la investigació en arts i dissenys. Aquesta assignatura aborda els processos de significació de l’espai, de l’objecte i de la imatge des d’una aproximació analítica i crítica. El plantejament interrelaciona espai, objecte i imatge des de la desconstrucció de les perspectives disciplinàries heretades. Es tracten de forma rellevant les relacions de saber i de poder que hi ha en tot rerefons contextual, històric i situat. El mapa de continguts de l’assignatura es proposa com un índex obert de problemes, de forma d’abordar-los i de resoldre’ls. L'assignatura aborda aquestes qüestions des de tres eixos: elaboració conceptual, exercicis pràctics i treball de textos.

 

Espai, Objecte i Imatge: visions transversals forma part de les assignatures de l’Àrea de Teoria de segon curs que treba- llen els processos de conceptualització i primeres aproximacions a la investigació en arts i dissenys. Aquesta assigna- tura aborda problemes relatius a l’espai l’objecte i la imatge a partir de línies transversals i comuns. Lassignatura trac- tarà dos eixos de continguts comuns des de les perspectives complementàries i interrelacionades de l'objecte, l'espai i la imatge: (1) Emocions i capitalisme; (2) autoproducció i pràctiques hacker. Es combinaran sessions genèriques amb els dos grups-classe junts amb d'altres de treball específic amb grups separats. L’assignatura potencia la disposició investigadora de lalumne/a. El mapa de continguts de lassignatura es proposa com un índex obert de problemes, de forma d’abordar-los i de resoldrels. L'assignatura aborda aquestes qüestions des de tres eixos: elaboració conceptual, exercicis pràctics i treball de textos.

Les arts i dissenys estan íntimament lligats als processos de recerca i experimentació material, conceptual i teòric.  Tanmateix, sembla ser que el coneixement que es genera en aquests àmbits no és tant reconegut com el que es genera en disciplines de ciències naturals i socials, o les humanitats. Fer recerca és buscar respondre preguntes. En aquest camí sempre es produeix coneixement, ja sigui individual i situat (com per exemple: què passa si poso aquest esmalt en aquesta fusta i el cremo amb un llumí?) o en un diàleg més gran (l’aigua pot bullir a més de 100º?), com podria ser el cas del coneixement acadèmic. 

 

Què vol dir conèixer? Com es produeix el coneixement? Qui el produeix? On es produeix? A qui està dirigit aquest coneixement? Són tots els coneixements igual de legítims? I la recerca? En què consisteix? Què implica? Qui la desenvolupa? Quins resultats obté? Tothom hi té accés? Què vol dir fer recerca i de quines maneres es fa? Hi ha diferència entre la recerca científica, la social, la humanística i la recerca en art i disseny? Si és així, quina és? Existeix una jerarquia entre aquests diferents tipus de coneixement? 


En aquesta assignatura introduïm el concepte de recerca per posar-lo en pràctica, tant des de la disciplina del disseny com des de la (in)disciplina de la recerca artística, saltant de la reflexió teòrica a l’experiència directa. Oferint una sèrie d’eines concretes, formarem part de diversos processos de recerca per després fer insight sobre la mateixa recerca, l’experiència individual i col·lectiva que ha suposat, i les seves potencialitats i limitacions.


L'assignatura Materials i procediments es centra en la caracterització dels materials i les tècniques de transformació que l'art, l'artesania i el disseny poden explorar, i n’estructura el coneixement tècnic/pràctic. Això permet entendre el poder morfogenètic de la matèria, les “regles” a seguir o transgredir partint d’un llenguatge tècnic sobre la matèria, fonamental per aprendre a escollir els materials i els processos de treball més adients per cada projecte. Aquesta caracterització científic-tècnica dels materials serveix també per introduir i entendre el món de la ciència i la tecnologia com quelcom més enllà d'un llenguatge descriptiu o una font d'idees i referents que poden ser útils en la pràctica artística, sinó també generadores de llenguatge.

L’assignatura es proposa analitzar el nostre present cultural des d’una perspectiva crítica proporcionant eines teòrico-pràctiques per l’anàlisi del mateix. Superat el debat al voltant de la cultura postmoderna  -central als anys vuitanta i noranta- s’analitzaran les transformacions culturals marcades, en les darreres dècades, per el neoliberalisme entès com una transformació que va més enllà d’allò que Frederic Jameson anomenava “el capitalisme tardà”.

El model de producció cultural dominant, generat sota el règim de l’anomenat “capitalisme cognitiu o comunicatiu”, es fonamenta en un conjunt de sistemes de valor, formes d’organització, i actituds estètiques, que s’inscriuen en primer lloc, en canvis substancials en les institucions culturals i educatives, però també en la producció de la nostra subjectivitat, les formes de vida urbanes, els món digitals i les condicions del treball.

L’objectiu de l’assignatura és oferir un marc general del capitalisme i els estudis crítics i culturals contemporanis per desenvolupar, a partir d’aquí, una anàlisi de tots aquests àmbits ja sigui des dels models hegemònics com des d’aquells que han generat imaginaris alternatius.


Aquesta assignatura pretén donar una visió general i aprofundida de les principals tendències que articulen lart, la creació audiovisual, l’artesania i el disseny en totes les seves vessants en l’actualitat. A més de tractar casos particulars dartistes i dissenyadors, també es treballaran els corrents de pensament més importants, així com el context social econòmic i polític, amb la voluntat de configurar un corpus de pensament del moment que ens permeti comprendre el per què de la deriva de la creació contemporània.

L’assignatura incidirà en el desenvolupament deines metodològiques (Analitzar, Relacionar, Sintetitzar Referenciar/Contextualitzar, posicionar-se) que permetin comprendre la diversitat i la complexitat de les pràctiques creatives en la contemporaneitat.

 


L'assignatura Laboratori de materials permet desenvolupar les competències investigadores de l'estudiant. S'aprofundeix en la capacitació científic-tècnica per l'elecció dels materials i processos més adients per cada projecte. L'estudiant aprèn de forma pràctica la metodologia experimental científica, cosa que contribueix a la formació de la seva pròpia manera de fer. També desenvolupa la seva habilitat per generar projectes i llenguatges a partir dels discursos científics sobre i al voltant de la matèria.

Aquesta assignatura pretén donar una visió general i aprofundida de les principals tendències que articulen l’art, la creació audiovisual, l’artesania i el disseny en totes les seves vessants en l’actualitat. A més de tractar casos particulars d’artistes i dissenyadors, també es treballaran els corrents de pensament més importants, així com el context social econòmic i polític, amb la voluntat de configurar un corpus de pensament del moment que ens permeti comprendre el per què de la deriva de la creació contemporània.

L’assignatura incidirà en el desenvolupament d’eines metodològiques (Analitzar, Relacionar, Sintetitzar Referenciar/Contextualitzar, posicionar-se) que permetin comprendre la diversitat i la complexitat de les pràctiques creatives en la contemporaneitat.


Aquesta assignatura està orientada a proporcionar informació, anàlisi crític, eines i recursos, per aprofundir en el context laboral i professional de l’art i el disseny contemporanis. El bon coneixement d’aquest context permetrà una major responsabilitat de la professió de l’artista i el dissenyador vers la societat.  

D’una banda, explorarem els agents i els espais que constitueixen l’ecosistema de les arts i el disseny, els codis i les relacions professionals que s’estableixen entre ells. Analitzarem la legislació internacional i estatal que empara els dos sectors, així com les normatives i condicions que regeixen l’estatus laboral, jurídic i fiscal de l’artista i el dissenyador, que els faciliten la integració professional en el context social i productiu. 

Coneixerem les lleis de propietat intel·lectual i les llicències lliures, i posarem l’atenció en els drets d’autor i els drets morals. Els codis ètics i deontològics.  

D’altra banda, es traçaran les pautes per elaborar òptimament un projecte professional adreçat a obtenir un primer contacte amb les demandes i condicionants de l’entorn laboral: els sistemes de producció i gestió possibles, les fonts de finançament i els models d’economia de la cultura.   

En definitiva, Professió i Context és una assignatura que posa a l’abast els medis per conèixer què i com dels diversos camps laborals que envolten les arts i el disseny contemporanis, així com les passes que ens orienten cap a la professionalització.  


La finalitat d’aquesta assignatura (continuació d’Estudis Crítics i Culturals 1) és la d’oferir als estudiants les eines metodològiques i conceptuals apropiades per a continuar la seva formació com a investigadors en el camp de l’art i el disseny. El títol de l’assignatura, fa referència a la diversitat temàtica i metodològica amb la que treballarem. Els estudis culturals, des de la defensa de la convivència de diverses metodologies d’anàlisi, també han presentat una visió crítica i transformadora de la cultura i la societat. D’aquesta manera són uns estudis que sorgeixen del context contemporani i pretenen abordar amb renovades eines metodològiques els problemes més importants de l’àmbit cultural. 

El model de producció cultural dominant, generat sota el règim de l’anomenat “capitalisme cognitiu o comunicatiu”, es fonamenta en un conjunt de sistemes de valor, formes d’organització, i actituds estètiques, que s’inscriuen en primer lloc, en canvis substancials en les institucions culturals i educatives, però també en la producció de la nostra subjectivitat, les formes de vida urbanes, els món digitals i les condicions del treball. 

El context implica una idea de teixit i al mateix temps una idea de text. En aquesta assignatura volem descriure i analitzar els principals fils que formen la realitat del context i al mateix temps volem llegir, interpretar allò que els contextos contemporanis ens diuen. Sobretot en el que té relació amb la nostra experiència quotidiana i amb el nostre entorn immediat. La relació amb l'art i el disseny és doble. D'una banda aquestes disciplines han realitzat en els darrers anys un gir molt marcat cap al context social i polític que volem analitzar, però d'altra banda les característiques d'aquestes creacions contemporànies estan molt influenciades pel context en el qual s'insereixen. Les principals corrents polítiques i socials de la nostra contemporaneïtat seran estudiades a partir de les conseqüències concretes que produeixen en la realitat i sobretot a partir de les seves contradiccions: tensions, desigualtat, atur, desnonaments, precarització de l'estat del benestar, etc. Finalment, s’analitzaran les noves formes de construcció d'alternatives que ja estan en marxa en el nostre context: des dels nous mitjans de comunicació crítics fins al cooperativisme ecològic, etc. 

 

Durant el segon semestre es presentaran tres eixos temàtics que serviran per centrar el treball crític sobre el context contemporani. Els continguts i les metodologies d’aquesta assignatura estaran en contacte permanent amb altres assignatures per no perdre una visió unitària de la relació entre teoria i pràctica de l’art i el disseny. 


Encarada als estudis de la recepció, aquesta assignatura presenta un espai d’anàlisi i discussió al voltant de la continua circulació de continguts i la seva posada en escena en relació al context de creació contemporània. La distribució, entesa com el moviment de forces d'una mercaderia des del seu lloc de producció fins al seu lloc de consum, és sovint un espai-temps difús i opac part d'una xarxa d'intermediaris que afecten al valor d'aquesta mercaderia. Tanmateix, avui la noció de difusió es defineix per un incessant circulacionisme que remet al paradigma en què la utopia d'internet ha estat substituïda per un món immaterial i líquid de dades, emocions i capital interconnectat.


Assignatura de caràcter optatiu que forma part de la matèria “Teoria i context” del 2n semestre de 4t curs. Busca donar a l'alumne una base per entendre el present de la innovació, tant en l'àmbit de les arts, les arts aplicades i el disseny, com en el tecnocientífic i social, que li permeti situar-se en aquest context i poder especular i anticipar situacions futures.


Gestió cultural és una assignatura optativa de quart que forma part de la matèria TEORIA I ENTORN conjuntament amb les assignatures obligatòries (OB). Amb les assignatures de la Matèria TEORIA I CONTEXT, les assignatures Estètica i Art i Disseny Contemporani i el TFC ( Treball Final de Grau), completen les competències l’obtenció del títol de GRAU en ARTS I DISSENY.

 


L'assignatura planteja una anàlisi de la figura del comissari en l'ecosistema de la cultura i l'art contemporanis. En les últimes dècades del segle XX es va produir una implosió de l'estructura institucional de la cultura: es van construir, van renovar i van ampliar museus, centres d'art, centres culturals, galeries, biennals, etc. En aquest context institucional apareix i es desenvolupa la figura del comissari d'exposicions com un agent que omple de continguts els espais de les institucions. El comissari d'exposicions:

-   Duu a terme una activitat híbrida, que traça ponts entre la producció cultural i el públic.

-   Exerceix una feina de mediació i al mateix temps la seva pràctica es relaciona amb l'escriptura i la reflexió sobre la producció cultural.

-   Desenvolupa un vessant creatiu i es relaciona i identifica directament amb algunes pràctiques artístiques. Molts productors culturals han fet del retalla i enganxa o de la citació una part fonamental del seu treball continuant així la llarga tradició de la cultura contemporània ancorada en el collage i el ready-made.

-   I el comissariat, com un discurs o idees embastades a través de les produccions d'uns altres, també pot ser vist des de l'òptica de la cita i el apropiacionisme.


La finalitat d'aquesta assignatura és que en tant que formalitzadors i creadors despais, objectes i imatges, hem de compartir una visió holística de lentorn social i ambiental per al que treballem. La crisi social i climàtica en la que estem immersos ha de formar part de la formació i el debat entre dissenyadors, artistes i artesans: necessitem unes arts implicades.


Davant el que han estat els discursos dominants en l‘educació, que avui es manifesten insuficients, trobem una àmplia varietat de models, teories i pràctiques pedagògiques que al tombant de segle han aportat corrents innovadores al context educatiu actual. Aprofitant aquest context, en aquesta assignatura combinarem la relectura de les pedagogies progressistes que han marcat el segle XX amb el treball de camp de diferents propostes que avui aborden nous horitzons educatius i noves formes d’ensenyar i aprendre.

L’assignatura posa l’accent en les variades articulacions entre art/disseny i pedagogia que tenen lloc en l’educació formal, la no formal i la informal. I ho fa explorant les metodologies i pràctiques que principalment es donen en l’àmbit de l’escola, la institució cultural i l’autogestió ciutadana. Aquestes pedagogies apunten a restituir els valors de la participació democràtica, del sentit comunitari i de la pràctica dialògica.

Els continguts de la matèria s’organitzaran al voltant de diferents estudis de cas situats en el context de Barcelona, un territori altament abonat en aquest camp de pràctiques, que ens facilita conèixer en primera persona el què, com, per què i per a qui de la ma de mediadors, educadors i creadors.


Aquesta assignatura planteja diferents mirades sobre la critica d’art: la seva importància històrica en relació amb l’art d’avantguarda i la situació actual. Però a més  dona als estudiants eines conceptuals i metodològiques que els permet produir continguts crítics en els diferents àmbits de l’art contemporani.

 


Espai, Objecte i Imatge: processos de significació forma part de les assignatures de l’Àrea de Teoria de segon curs que treballen els processos de conceptualització i primeres aproximacions a la investigació en arts i dissenys. Aquesta assignatura aborda els processos de com s’han anat construint els significats que, de forma compartida i genèrica, donem a l’espai, l’objecte i la imatge. Ho fem a través dels principals àmbits teòrics des dels quals han pres cos aquests significats, i entenent que aquests àmbits o disciplines formen part d’un context històric i cultural. Un cop vistos aquests significats que hem heretat, principalment de la Modernitat, l’assignatura planteja quins desplaçaments s’han anat produint en les darreres dècades, i que fan que els conceptes d’espai, objecte i imatge s’hagin anat obrint i transformant en el context d’una crisi de la Modernitat. Així, aquest darrer plantejament interrelaciona espai, objecte i imatge des de la desconstrucció de les perspectives disciplinàries heretades. Es tracten de forma rellevant les relacions de saber i de poder que hi ha en tot rerefons contextual, històric i situat. El mapa de continguts de l’assignatura es proposa com un índex obert de problemes, de forma d’abordar-los i de resoldre’ls. L'assignatura aborda aquestes qüestions des de tres eixos: elaboració conceptual, exercicis pràctics i treball de textos.


Espai, Objecte i Imatge: visions transversals forma part de les assignatures de l’Àrea de Teoria de segon curs que treba- llen els processos de conceptualització i primeres aproximacions a la investigació en arts i dissenys. Aquesta assigna- tura aborda problemes relatius a l’espai l’objecte i la imatge a partir de línies transversals i comuns. Lassignatura trac- tarà dos eixos de continguts comuns des de les perspectives complementàries i interrelacionades de l'objecte, l'espai i la imatge: (1) Emocions i capitalisme; (2) autoproducció i pràctiques hacker. Es combinaran sessions genèriques amb els dos grups-classe junts amb d'altres de treball específic amb grups separats. L’assignatura potencia la disposició investigadora de lalumne/a. El mapa de continguts de lassignatura es proposa com un índex obert de problemes, de forma d’abordar-los i de resoldrels. L'assignatura aborda aquestes qüestions des de tres eixos: elaboració conceptual, exercicis pràctics i treball de textos.


Encarada als estudis de la recepció, aquesta assignatura presenta un espai d’anàlisi i discussió al voltant de la continua circulació de continguts i la seva posada en escena en relació al context contemporani. La distribució, entesa com el moviment de forces d’una mercaderia des del seu lloc de producció fins al seu lloc de consum, és sovint un espai-temps difús i opac part d’una xarxa d’intermediaris que afecten al valor d’aquesta mercaderia. Tanmateix, avui la noció de difusió es defineix per un incessant circulacionisme que remet al paradigma en què la utopia d’internet ha estat substituïda per un món immaterial i líquid de dades, emocions i capital interconnectat.