Unitat 3

Tot i que el procés migratori dels anys 60 es produeix dins del mateix estat, com que es produeix entre territoris de llengua diferent, posa damunt la taula la qüestió de la identitat.

Als anys 40, el 90% de la població de Catalunya tenia el català com a llengua materna. La victòria franquista de 1939, però, havia iniciat una persecució contra el català. Estava prohibit en la vida pública, no s'ensenyava a les escoles i es pretenia que el seu ús es reduís a l'àmbit familiar. Les institucions d'autogovern havien estat dissoltes i els ajuntaments eren simples delegacions de la dictadura als municipis. Tot això impedia que es disposés d'eines adequades per a fer polítiques d'integració durant el franquisme.

L'arribada en pocs anys de centenars de milers de persones que no tenien el català com a llengua pròpia, posava un interrogant sobre el futur d'aquesta llengua. Així mateix, el fet que aquesta arribada s'establís en nous barris provocava el risc de crear comunitats aïllades i per tant que es generés una fractura social.

Tots els partits polítics i sindicats que s'oposaven a la dictadura franquista van tenir clar que era molt important assegurar que la immigració s'integrés a Catalunya i que la societat no es dividís en dos grups: autòctons i immigrants. Aquesta oposició va llançar la idea que "és català tothom qui viu i treballa a Catalunya". Aquesta idea integradora serà assumida per totes les associacions socials, esportives i culturals, especialment per aquelles que els propis immigrants van formar

La nova administració sorgida després de la mort de Franco, governada per aquests partits que s'havien oposat a la dictadura, permetrà implementar un seguit de polítiques per a fer realitat la integració de la immigració. Els ajuntaments democràtics tindran un paper fonamental en la millora de les condicions de vida dels nous barris construïts als anys 60. Asfaltaran els carrers, hi portaran el sistema de clavegueram, construiran ambulatoris i escoles... Tot això es farà gràcies a l'autoorganització i pressió veïnal de la gent que vivia en aquests barris. Juntament amb això es generalitzarà l'ensenyament en català. Aquesta demanda sorgí en molts casos de famílies procedents de la immigració, i la primera escola en aplicar la immersió lingüística l'any 1983 va ser l'escola Roselló-Pòrcel de Santa Coloma de Gramenet, gràcies a l'organització d'un grup de pares d'origen immigrat.

Als anys 80 i  90 Catalunya era una societat amb les mateixes diferències socials que els països europeus. La meitat de la seva població tenia com a llengua materna el català i l'altra meitat tenia com a llengua materna el castellà, però progressivament una immensa majoria de la població acabà dominant totes dues llengües, fet que ha facilitat enormement la integració.

Un dels indicadors que mostren el grau d'integració d'un procés migratori és el dels matrimonis mixtes. Que hi hagi un índex elevat de casaments entre persones de família autòctona i persones de família immigrant demostra que prèviament tant autòctons com immigrants han compartit espais de socialització. En el cas de la immigració dels anys 60 això ha estat en bona mesura així.