Unitat 3

La immigració a Catalunya als anys 60 va venir a treballar en els llocs de treball generats per la indústria i els serveis. La recerca de treball no va ser cap problema per aquelles famílies que anaven arribant. Com que a les empreses on començaven a treballar necessitaven encara més mà d'obra, molts d'ells avisaven els seus parents que encara vivien al sud d'Espanya per a que vinguessin a Catalunya a treballar. D'aquesta manera es va gestar el fenomen migratori i això explica perquè en molts barris o carrers de Catalunya, la gent que hi viu té els origens familiars al mateix poble d'Andalusia.

Els homes començaven a treballar sobretot en tres sectors. Un era la nova indústria que s'anava expandint: la SEAT, la metal·lúrgia, la indústria química... L'altre fou el sector de la construcció. L'arribada d'immigració i l'arribada de turisme van crear una gran demanda d'habitatge. El tercer sector fou el del turisme.

Les dones que es van incorporar al mercat de treball ho van fer principalment com a treballadores de la llar -serveis de neteja a domicilis, botigues o fàbriques-, o també en sectors industrials com el tèxtil.

El règim franquista era un règim que no respectava els drets dels treballadors. Els sindicats de treballadors estaven prohibits -se'ls obligava a afiliar-se a un sindicat oficial on també hi havia els amos-, les vagues també. La legislació laboral contemplava menys drets que a la mitjana de països europeus. A més, la impunitat per a l'empresariat si se saltava aquestes lleis era molt gran.

Les condicions de treball d'aquesta nova immigració eren dures: llargues jornades laborals i salaris ajustats. Tot i així, aquestes condicions de treball eren millors que les que la immigració tenia en els seus llocs d'origen. Ara tenien un salari tots els mesos de l'any que els permetia anar vivint.

Com que el treball era abundant, es va generalitzar la realització d'hores extres. Així és com moltes famílies van aconseguir estalviar per a poder-se comprar primer un habitatge i després un cotxe. El preu a pagar van ser jornades de treball inacabables també en cap de setmana.

Amb el pas del temps, però, els treballadors van començar a prendre consciència que haurien de tenir més drets i millors condicions de treball. Va ser així com van començar les reivindicacions laborals. La classe treballadora s'organitzaria a partir de 1964 a les Comissions Obreres, que tot i ser un sindicat il·legal tenia capacitat per a organitzar vagues exitoses que acabaven fent cedir la patronal i el franquisme. Així mateix, també es van començar a organitzar els partits d'esquerres. El PSUC, el partit comunista de Catalunya, seria el partit més votat en els nous barris obrers a les primeres eleccions després de la dictadura, el 1977.