Unitat 3

Durant la primera meitat del segle XX, la població de Catalunya va passar de 2 a 3 milions de persones, sobretot per l'arribada d'immigració aragonesa i murciana durant la segona meitat dels anys 20. D'aquests tres milions d'habitants, un vivia a Barcelona. La capital de Catalunya era l'única gran ciutat del país. Als anys 30, cap altra ciutat tenia més de 50.000 habitants (que és la població actual de Mollet del Vallès). Zones que avui estan completament urbanitzades, fa 70 anys eren zones agrícoles: el Baix Llobregat, el Vallès Occidental.

L'arribada, en pocs anys, de centenars de milers de persones procedents sobretot del sud d'Espanya va suposar un creixement accelerat de les ciutats. Si fins aleshores Barcelona era una ciutat envoltada per un entorn rural i per quatre ciutats mitjanes, a partir d'aquell moment va aparèixer una gran àrea metropolitana que en conjunt englobava més de tres milions d'habitants. Aquest creixement sobtat de la població va provocar l'extensió de noves indústries al voltant d'aquestes ciutats i la construcció de nous barris.