Immigració i classes socials

El classisme i les actituds de rebuig a la immigració

En tot procés migratori apareixen actituds de rebuig. Gent que considera que els immigrants posen en perill la seva forma de vida o els seus drets. Aquestes actituds de rebuig són molt similars en tots els processos migratoris.

Fins i  tot, malgrat les diferències, en tots els processos migratoris apareixen noms despectius per als immigrants. Als sicilians que emigraven als Estats Units se'ls anomenava "ginzos". Als andalusos que emigraven a Catalunya se'ls anomenava "xarnegos". A dia d'avui tots hem sentit els mots "sudaca" o "panchito" per a referir-se a la immigració sudamericana. Un nom com "gavatxo", que es fa servir per a designar despectivament tots els francesos, prové de la designació despectiva que rebien els immigrants occitans que van arribar a Catalunya al segle XVII.

Molt sovint s'intenta explicar el rebuig a la població immigrada sobre la base de les diferències culturals o fins i tot de consideracions racials. Molta gent creu que el rebuig als immigrants és degut a que són de cultura o religió diferent, i fins i tot a que se'ls atribueixen comportaments dolents propis de la seva "raça" (poc treballadors, poc de fiar).

En realitat, però, les actituds de rebuig a la població immigrada el que amaguen és una qüestió social. Bàsicament en dos sentits:

Discriminació per classisme. És la tendència a discriminar aquelles persones més pobres que el qui les discrimina. Respon a un reflex de voler allunyar-se de la possibilitat de la pobresa i com un mecanisme de control social sobre les classes més baixes.

Discriminació per competència de classe. És aquella situació en què persones de classe treballadora senten que la seva situació social és delicada i que ara es troba amenaçada per l'arribada de nous treballadors que competiran amb ell pels llocs de treball i per l'accés als serveis socials.