Unitat 3

Durant la Segona República, entre 1931 i 1939, els drets de les dones visqueren avenços significatius. Es va reconèixer el matrimoni civil, el dret de les dones a tenir la pàtria potestat dels fills, es va suprimir el delicte d'adulteri i es va reconèixer el dret al divorci.

També s'obligava l'estat a regular el treball femení. Es van prohibir les clàusules d'acomiadaments per contraure matrimoni o quedar-se embarassades. Es va establir una Assegurança Obligatòria de Maternitat i es va aprovar l'equiparació salarial per homes i dones.

En l'àmbit de l'ensenyament, es van autoritzar les escoles mixtes i la coeducació. També es van abolir les assignatures relacionades amb el treball domèstic i amb la religió. Les dones van començar a accedir a la universitat. L'analfabetisme femení es va reduir i es van crear escoles noctures per a les treballadores.

El 1937 Frederica Montseny es convertia en la primera dona ministra i va promoure la despenalització de l'avortament.

Amb el triomf del cop d'estat feixista, tots aquests avenços es suprimiren. El franquisme creia que el paper de la dona havia d'estar subordinat al del marit, i que la seva tasca s'havia de reduir a l'àmbit domèstic. Aquesta visió retrògrada del paper de la dona es veia reforçada pel fet que l'Església catòlica va tornar a recuperar el seu estatus de religió oficial.

D'aquesta manera, amb l'elaboració de les noves lleis franquistes, a partir de 1939 es van conculcar els drets de les dones. Algunes de les mesures van ser: