Unitat 4
Apunts del 4t lliurament
De quins països prové la nova immigració?
Entre els diversos orígens, també podem marcar unes causes clares. En primer lloc, cal tenir clar que la majoria d'immigrants escullen el seu país de destí en funció d'uns lligams històrics o culturals. Si ens fixem en el panorama de la immigració a Europa, veurem com els immigrants que arriben a cada país són en la seva majoria habitants de les antigues colònies que posseïen aquests països a Àfrica o Àsia.
Els immigrants a Catalunya els podem agrupar, en la seva majoria, en tres orígens:
Marroquins: les relacions entre Marroc i l'estat espanyol (i anteriorment els regnes hispànics) han estat una constant al llarg de la història. Fins i tot, parts del Marroc actual havien estat fa algunes dècades colònies espanyoles. Per tant, de sempre hi ha hagut un contingent d'immigrants marroquins a Catalunya. El que fa, però, que a partir de mitjans dels noranta s'intensifiqui la immigració marroquina és el boom demogràfic que viu el Marroc i els altres paisos àrabs. En aquests països, en pocs anys el conjunt de persones menors de 20 anys passen a representar més del 60% de la població. Això provoca que hi hagi una sobrepoblació en relació als llocs de treball existents en un país que d'altra banda no té una economia gaire desenvolupada.
Sudamericans: les relacions històriques i culturals amb els diversos països de Sudamèrica són evidents. Si a principis de segle els fluxos migratoris eren d'espanyols i catalans que anaven a “fer les Amèriques”, a finals de segle aquest flux s'inverteix i comencen a arribar milers d'immigrants sudamericans, que en pocs anys igualaran el nombre de marroquins. Les causes d'aquesta immigració també és una sobrepoblació de gent jove, però no tant com en el cas dels països àrabs. Allò determinant per a l'emigració a diversos països sudamericans és la crisi de diverses economies nacionals (Equador, Colòmbia...) al llarg dels anys 90, que provoquen un alt índex d'atur.
Països de l'est: entre l'emigració dels diversos països de l'est destaca la dels romanesos. Romania va ser un país que va pertànyer al bloc soviètic durant el segle XX, i dels que pitjor va encarar la transició al capitalisme, esdevenint al llarg dels anys 90 un país empobrit. D'altra banda, el romanès és un idioma llatí; per aquest motiu, la majoria de romanesos opten per emigrar a Espanya o Itàlia, ja que els és molt fàcil aprendre el nou idioma. Romania actualment és un país de la Unió Europea en procés de desenvolupament, i les remeses de diners enviades pels emigrants a les famílies que resten al país han facilitat un cert desenvolupament econòmic. En aquest sentit, l'emigració romanesa actual és comparable a la que va portar als anys 60 a milers d'espanyols a treballar a Alemanya.