Unitat 4

La darrera onada migratòria (1995-2010)

Des de finals dels anys 90 el nostre país ha viscut un nou procés migratori. Així, si als anys 80 érem 6 milions, tal i com deia l'eslògan de la Generalitat, avui en dia ja superem els 7 milions d'habitants.

Aquest procés migratori ha fet que gent de diversos països del món vinguessin a viure i treballar a casa nostra, formant part del bon moment econòmic viscut entre l'any 2000 i l'any 2008.

D'on provenen els nous immigrants? L'any 2007 els residents estrangers a Catalunya es repartien de la següent manera:

Dades del Ministerio de Trabajo e Inmigración

Causes del procés migratori: per què cap a Catalunya?

A finals dels 90 s'inicià un procés de creixement econòmic. La base d'aquest creixement econòmic es trobà en la combinació entre la liberalització del sòl (i per tant, més facilitats per a construir) i l'abaratiment dels crèdits (i, per tant, més facilitats per a comprar un habitatge).

També, en la mateixa època, hi hagué un auge del turisme, propiciat per l'augment de les companyies aèries de baix cost i la mobilitat a l'interior d'Europa.

La liberalització del mercat intern europeu va fer també que s'obrís un mercat important per a productes agrícoles cultivats de forma intensiva en hivernacles al sud de la península.

Per contra, la indústria va mantenir un índex de creixement sostingut.

Aquest creixement econòmic va generar una demanda de mà d'obra que no es podia cobrir amb la mà d'obra interna. No es podia cobrir perquè no hi havia suficient gent apte per al treball i també perquè les condicions de treball i salari eren força precàries.

Aquesta demanda de mà d'obra es va cobrir amb mà d'obra immigrant. Per aquest motiu, si observem en quins sectors treballava fonamentalment la immigració durant aquest període, veurem que era en la construcció, l'hoteleria i en l'agricultura intensiva.

A banda d'això, l'augment de poder adquisitiu d'una franja de la població sumat a la incorporació de la dona al món del treball va provocar que es generés també una demanda de mà d'obra en el servei domèstic.

Creixement econòmic i benestar social Tot i que el seu significat pot dir coses més o menys diverses, es coneix com a creixement econòmic l'augment del Producte Interior Brut (PIB). El Producte Interior Brut és el conjunt de riqueses que un país produeix en un any. Creixement econòmic no vol dir necessàriament, però, que augmenti també el benestar social. El benestar social s'aconsegueix amb la capacitat de redistribuir la riquesa de forma que aquesta beneficiï a tots els sectors socials. És, per tant, un concepte més difícil de quantificar. Així, doncs, podem observar com en el període de creixement econòmic de 2000 a 2007 hi va haver sectors socials que en van sortir més beneficiats que d'altres. Entre els sectors poc beneficiats podem trobar-hi la gent jove -que ja aleshores patia un alt índex de precarietat laboral-, les dones -que cobraven de mitjana sous molt més baixos que els homes-, o les persones jubilades, que van veure com el seu poder adquisitiu minvava degut a l'augment del cost de la vida.

De quins països prové la nova immigració?

Entre els diversos orígens, també podem marcar unes causes clares. En primer lloc, cal tenir clar que la majoria d'immigrants escullen el seu país de destí en funció d'uns lligams històrics o culturals. Si ens fixem en el panorama de la immigració a Europa, veurem com els immigrants que arriben a cada país són en la seva majoria habitants de les antigues colònies que posseïen aquests països a Àfrica o Àsia.

Els immigrants a Catalunya els podem agrupar, en la seva majoria, en tres orígens:

Marroquins: les relacions entre Marroc i l'estat espanyol (i anteriorment els regnes hispànics) han estat una constant al llarg de la història. Fins i tot, parts del Marroc actual havien estat fa algunes dècades colònies espanyoles. Per tant, de sempre hi ha hagut un contingent d'immigrants marroquins a Catalunya. El que fa, però, que a partir de mitjans dels noranta s'intensifiqui la immigració marroquina és el boom demogràfic que viu el Marroc i els altres paisos àrabs. En aquests països, en pocs anys el conjunt de persones menors de 20 anys passen a representar més del 60% de la població. Això provoca que hi hagi una sobrepoblació en relació als llocs de treball existents en un país que d'altra banda no té una economia gaire desenvolupada.

Sudamericans: les relacions històriques i culturals amb els diversos països de Sudamèrica són evidents. Si a principis de segle els fluxos migratoris eren d'espanyols i catalans que anaven a “fer les Amèriques”, a finals de segle aquest flux s'inverteix i comencen a arribar milers d'immigrants sudamericans, que en pocs anys igualaran el nombre de marroquins. Les causes d'aquesta immigració també és una sobrepoblació de gent jove, però no tant com en el cas dels països àrabs. Allò determinant per a l'emigració a diversos països sudamericans és la crisi de diverses economies nacionals (Equador, Colòmbia...) al llarg dels anys 90, que provoquen un alt índex d'atur.

Països de l'est: entre l'emigració dels diversos països de l'est destaca la dels romanesos. Romania va ser un país que va pertànyer al bloc soviètic durant el segle XX, i dels que pitjor va encarar la transició al capitalisme, esdevenint al llarg dels anys 90 un país empobrit. D'altra banda, el romanès és un idioma llatí; per aquest motiu, la majoria de romanesos opten per emigrar a Espanya o Itàlia, ja que els és molt fàcil aprendre el nou idioma. Romania actualment és un país de la Unió Europea en procés de desenvolupament, i les remeses de diners enviades pels emigrants a les famílies que resten al país han facilitat un cert desenvolupament econòmic. En aquest sentit, l'emigració romanesa actual és comparable a la que va portar als anys 60 a milers d'espanyols a treballar a Alemanya.

Crisi econòmica i fi del procés migratori

Des de 2008, el món es troba immers en una crisi econòmica que ha afectat especialment economies com la catalana. Les causes de la crisi no tenen res a veure amb la immigració, sinó que són fruit d'un sistema bancari que ha fomentat l'endeutament de bona part de la població a partir de tipus d'interès baixos i de la flexibilització de les condicions per a accedir al crèdit.

Amb la crisi econòmica, s'ha aturat l'arribada d'immigrants. La immigració sempre va cap a on hi ha llocs de feina. Pel que fa als immigrants residents al nostre país, una part minoritària han optat per a retornar als seus llocs d'origen, mentre que la majoria han optat per quedar-se. La immigració actual no és de caràcter temporal (és a dir, no han vingut només uns anys a fer diners per tornar cap als països d'origen), sinó que és de caràcter permanent.

Atur i immigració

L'augment de l'atur durant els darrers quinze anys no ha tingut relació directa amb l'arribada d'immigrants, sinó amb la pròpia estructura econòmica de l'estat i amb l'evolució del creixement econòmic. Així, en els anys de major arribada d'immigrants l'atur ha baixat.

D'altra banda, els índex d'atur a l'estat espanyol són dels més elevats d'Europa. Tant en èpoques de bonança com en èpoques de crisi, l'atur estatal sempre dobla el de la mitjana dels països desenvolupats (i per tant, països amb índexs d'immigració similars a Espanya). L'explicació d'aquest fet és complexa. D'una banda, hi ha un cert consens sobre considerar com a causes d'això el major poder del nucli familiar en la distribució de riquesa, un índex elevat de treball submergit i l'estacionalitat del mercat laboral de sectors econòmics importants com el turisme. Altres causes no gaudeixen de consens. Així, mentre hi ha gent que creu que la legislació laboral és massa rígida i això fa que no es generi prou ocupació, altres creuen que l'elevat número d'hores extres i la mala distribució del treball deixen molta gent fora del mercat laboral.

A partir de 2008, amb la crisi econòmica, l'atur s'ha disparat fins a índexs alarmants. Aquest atur ha afectat àmplies capes de la població, però de manera especial als immigrants que han arribat en els darrers quinze anys, ja que els llocs de treball creats amb el boom econòmic han estat els primers en desaparèixer amb la crisi.

Impacte del procés migratori en la societat catalana

L'arribada d'un milió de persones a Catalunya, tal i com ja va passar als anys 60, ha tingut un impacte econòmic, demogràfic i social en la societat d'acollida.

El principal impacte ha estat el del rejoveniment de la població i l'augment de l'índex de natalitat. Cal recordar que Catalunya era, a inicis dels 90, la regió del món amb un índex de natalitat més baix.

Aquest rejoveniment de la població ha suposat, entre altres coses, un augment del nombre d'alumnat del sistema escolar. Aquest augment s'ha afrontat amb la contractació de nou professorat i amb la posada en marxa de diversos mecanismes d'acollida a les escoles.

Per contra, aquest rejoveniment de població (hi ha hagut molt poca immigració major de 45 anys) ha fet que l'impacte al sistema sanitari de l'arribada d'un milió de persones hagi estat baix. Els principals problemes de saturació del sistema sanitari provenen de l'envelliment de la població autòctona (avui hi ha molta més població major de 65 anys a Catalunya que fa quinze anys).

La necessitat d'aquest milió de persones per a tenir un habitatge també ha tingut un impacte en el mercat immobiliari. Si ja hi havia una forta demanda d'habitatges que precisament va fer que molts immigrants vinguessin a treballar a la construcció, aquesta demanda s'incrementà amb la generada per la pròpia immigració.