Unitat 4

A finals dels 90 s'inicià un procés de creixement econòmic. La base d'aquest creixement econòmic es trobà en la combinació entre la liberalització del sòl (i per tant, més facilitats per a construir) i l'abaratiment dels crèdits (i, per tant, més facilitats per a comprar un habitatge).

També, en la mateixa època, hi hagué un auge del turisme, propiciat per l'augment de les companyies aèries de baix cost i la mobilitat a l'interior d'Europa.

La liberalització del mercat intern europeu va fer també que s'obrís un mercat important per a productes agrícoles cultivats de forma intensiva en hivernacles al sud de la península.

Per contra, la indústria va mantenir un índex de creixement sostingut.

Aquest creixement econòmic va generar una demanda de mà d'obra que no es podia cobrir amb la mà d'obra interna. No es podia cobrir perquè no hi havia suficient gent apte per al treball i també perquè les condicions de treball i salari eren força precàries.

Aquesta demanda de mà d'obra es va cobrir amb mà d'obra immigrant. Per aquest motiu, si observem en quins sectors treballava fonamentalment la immigració durant aquest període, veurem que era en la construcció, l'hoteleria i en l'agricultura intensiva.

A banda d'això, l'augment de poder adquisitiu d'una franja de la població sumat a la incorporació de la dona al món del treball va provocar que es generés també una demanda de mà d'obra en el servei domèstic.

Creixement econòmic i benestar social Tot i que el seu significat pot dir coses més o menys diverses, es coneix com a creixement econòmic l'augment del Producte Interior Brut (PIB). El Producte Interior Brut és el conjunt de riqueses que un país produeix en un any. Creixement econòmic no vol dir necessàriament, però, que augmenti també el benestar social. El benestar social s'aconsegueix amb la capacitat de redistribuir la riquesa de forma que aquesta beneficiï a tots els sectors socials. És, per tant, un concepte més difícil de quantificar. Així, doncs, podem observar com en el període de creixement econòmic de 2000 a 2007 hi va haver sectors socials que en van sortir més beneficiats que d'altres. Entre els sectors poc beneficiats podem trobar-hi la gent jove -que ja aleshores patia un alt índex de precarietat laboral-, les dones -que cobraven de mitjana sous molt més baixos que els homes-, o les persones jubilades, que van veure com el seu poder adquisitiu minvava degut a l'augment del cost de la vida.