1. Què és la història?

1.3. La historiografia

Actualment, la història hauria de servir per crear una consciència crítica en un moment de davallada de les ideologies. S'ha de replantejar l'estudi del passat i l'evolució de les societats capitalistes per entendre el món actual marcat per la desorientació ideològica. La història ha de denunciar les injustícies i ajudar a construir un futur més confortable per a la societat. El gran objectiu a aconseguir en el segle XXI és l'ensenyament d'una història crítica.

La historiografia és la ciència que estudia, analitza i interpreta la realitat històrica del passat. El treball de fonts i idees per recuperar els fets del passat condiciona, per tant, la pràctica historiogràfica. S'ha de tenir en compte que no existeix, ni pot existir, una veritat absoluta sobre les visions del passat històric (relativisme històric).

Existeixen una gran varietat d'interpretacions de la història. L'historiador és un resultat del temps i la realitat on viu condicionen el seu treball. I és que el present sempre condiciona l'estudi del passat. Per tant, en conseqüència, no existeix una història, sinó historiadors que interpreten els fets històrics del passat.

La història pot ajudar a comprendre el present i a pronosticar un futur possible segons ens diu la visió tradicional de la historiografia, però aquesta visió actualment està en franca crisi, innecessàriament confrontada amb una història que busca molts cops satisfer la curiositat morbosa i amb aquella que busca l'entreteniment dels lectors. Altra funció nefasta de la història és, en ocasions, satisfer el narcisisme dels nacionalismes radicals (nazisme, feixisme, estalinisme...).