Elisenda Pracht Montamat

Entre els arbres, hi trobem les següents espècies: acàcia, acàcia del Japó, àlber o arbre blanc, avellaner, avet, bedoll, bedoll blanc, blada o fals plataner, càrpinus, castanyer d'Índia, cedre de l'Himàlaia, cedre del Líban, cedre de l'Atles, cirerer japonès, copla, desmai, erable, faig, freixe, grinkgo, laburn, magnòlia, moixera, moixera de guilla, paulònia, pi d'Àustria, plàtan, pomer japonès, roure, roure roig, salze, sequoia gegant, sòfora, teix, til.ler, til.ler platejat, vern, vern "italià", xiprer de Leyland i xiprer de Nootka.

El pi negre i sobre tot el pi roig (a l'alçada de Puigcerdà) són les coníferes que millor s'adapten al clima puigcerdanès. També s'hi fan molt bé arbres d'altres latituds com les meravelloses pícees ornamentals (generalment blaves) i que se solen confondre fàcilment amb els avets, arbres que volen un clima més humit.  

També els cedres entre les coníferes així com les sequoies arriben a alçades i gruixos més que notables. Al voltant de l'Estany, a moltes de les torres que hi ha, podem veure grans arbres ornamentals d'aquest tipus, en especial, sequoies i pícees blaves.