Hola:
Jo també celebro la idea del repositori. Això estarà en concordança amb el significat del terme Àgora, Segons una definició que he trobat, àgora és un espai que cerca enfortir la cultura dels integrants d’una comunitat determinada. I ja se sap, “la unió fa la força”. Encara que sigui a poc a poc, “els petits canvis són poderosos”. De vegades repetim feines que ja estan fetes, i distribuint les tasques podrem arribar més lluny.
És cert que l’àgora més famosa va ser la d’Atenes, però quan parlem de biblioteques de seguida ens ve al cap Alexandria.
Sí que existeix una connexió Àgora- Hypatia d’Alexandria: La pel·lícula de Alejandro Amenábar, que s’estrena a l’octubre després del seu pas per Cannes, i de la qual podeu veure el “trailer”al you tube.
Si la veiem, segurament ens ajudarà a valorar els indiscutibles mèrits de Hypatia.
Però jo m’inclino també pel nom d’Alexandria, que té un caràcter més global (sense menysprear el feminisme). Tant l’antiga biblioteca com la moderna es poden considerar com importants temples del saber universal.
Quan Ptolomeu I Sóter estableix allí la capitalitat de l’imperi hel·lènic, s’inicia un llarg i fecund període. Alexandria va brillar amb llum pròpia, irradiant la seva claror molt lluny i durant molt temps, i no va ser només el seu famós far.
Hereva de tota la saviesa antiga des de la seva fundació per Alexandre, va posseir una rica i fascinant biblioteca, que formava part del Museu. Només citant alguns matemàtics famosos, hem de recordar que l'obra d'Euclides neix a l'escola d'Alexandria. Arquimedes va ser deixeble d'Euclides en la seva famosa escola. Eratòstenes va exercir com a director de la biblioteca. Aristarc també hi va estudiar, gaudint de la saviesa acumulada en els seus nombrosos volums per les ments més privilegiades de tots els confins del món conegut. I posteriorment, en aquesta mateixa ciutat, Diofant va elaborar la seva interessant Arithmetica.
Aquest floreixement cultural es va mantenir durant molts anys. Ja n'havien passat 400 des la mort d'Euclides quan el gran astrònom Ptolemeu hi va desenvolupar la seva obra.
Malhauradament, la biblioteca va patir diverses destruccions. De fet, es pot considerar a Hypatia com a l’última directora, si bé en el període final la biblioteca ja era més reduïda.
Perdoneu el rollo, però ja sabeu que això de donar un nom (com a les millors famílies) sempre porta polèmica.
De totes maneres, a part del nom, l’important és que “la cosa” funcioni.
Cordialment:
Carles Gómez
