|
EXERCICI A FER Localització de les grans multinacionals al món -
Activitats sobre leconomia agrària catalana
|
RECORDA : NO CAL FER TOTS ELS EXERCICIS .
POTS ESCOLLIR (però cal repassar les preguntes de tots)
EXERCICI 1
Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.
Localització de les grans multinacionals al món
FONT: Informe sobre les inversions en el món (2002). Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), Ginebra.
1. Descriviu la informació representada en el mapa.
2. Definiu el concepte empresa multinacional i expliqueu el significat
dels termes següents: deslocalització i franquícia.
3. Anomeneu les principals àrees industrials del món i exposeu en quina mesura
el lloc on se situen coincideix amb el mapa de distribució de les
multinacionals..
|
SOLUCIONARI Localització de les grans multinacionals al món - |
1) Cal assenyalar els següents aspectes:
En el mapa del món hi ha representada informació sobre la localització geogràfica de les grans empreses multinacionals l.any 2002. La major part de les grans empreses multinacionals es troben localitzades en els països desenvolupats: EUA, Japó, els principals estats de la Unió Europea (Regne Unit, França, Alemanya, etc.), Canadà, Austràlia. Un altre grup format per Corea del Sud, la Xina (Hong Kong), Malàisia, Mèxic i Veneçuela es poden considerar Nous Països Industrials (NPI) o economies emergents, que en el cas de Veneçuela es pot associar a lexistència de recursos
petrolífers.
2)
La definició dempresa multinacional podria ser equivalent a la següent: les empreses multinacionals són societats de producció o distribució que operen en diversos països. Generalment mantenen la seu central, els centres de recerca i desenvolupament i les funcions de control en el país dorigen, mentre que mantenen centres de producció (factories industrials, mines o explotacions agràries, serveis turístics o financers, etc.) a diversos països del món.
Es valorarà positivament que s.esmentin elements com: la relació amb el procés de globalització; el fet que són capdavanteres quant a l.organització, investigació i desenvolupament (I+D); el gran poder que assoleixen en les decisions econòmiques i polítiques, de vegades per sobre d.alguns estats.
La deslocalització és una fórmula utilitzada per moltes empreses multinacionals (emmarcada en el procés de globalització de leconomia) des de finals del segle XX, i que consisteix en traslladar una part o totes les seves activitats a un altre país on es gaudeix dunes condicions productives més avantatjoses: mà dobra barata i poc conflictiva; legislació molt permissiva en matèria laboral i mediambiental, avantatges fiscals; etc. Les deslocalitzacions poden resultar conflictives quan
comporten el tancament dempreses als països dorigen i els treballadors resten a latur.
La franquícia consisteix en un acord per mitjà del qual una companyia matriu concedeix el dret a utilitzar el seu procés de fabricació, la marca, la patent, el secret comercial i altres valors a una altra companyia a canvi d.unes compensacions econòmiques que sovint inclouen uns drets de franquícia inicials més un percentatge dels beneficis obtinguts.
És una fórmula molt utilitzada en làmbit dels serveis (hotels, establiments de menjars ràpids, botigues de moda, etc.). Exemples molt coneguts són els de les cadenes Mc Donalds, Benetton, Levi.s, etc. Una característica comuna a les franquícies és que lempresa principal manté el control sobre tot el procés productiu o sobre les parts clau, mentre que les empreses franquiciades estableixen una relació de dependència i de subordinació financera, tecnològica, comercial, etc.
3) Les principals àrees industrials del món coincideixen a grans trets amb el mapa de les grans empreses multinacionals: destaquen el cinturó industrial que sestén pels Estats Units, Europa, Japó i altres països com la Xina i el sud-est asiàtic. En canvi no apareix cap país de lEuropa de lest ni Rússia.
Els Nous Països Industrialitzats (NPI) són un grup de països entre els quals hi ha Corea del Sud, Taiwan, Singapur, Malàisia, Mèxic, lÍndia, Brasil, etc. que es caracteritzen per haver protagonitzat un enorme creixement industrial, sobretot en el sector dels productes manufacturats (tèxtil, calçat, petits electrodomèstics, informàtica, material esportiu, joguets, etc.) relacionat amb el fenomen de la deslocalització i de forma més general amb la globalització econòmica. Lexistència de règims polítics autoritaris i una classe dirigent que ha facilitat la instal·lació dempreses multinacionals ha afavorit el procés dindustrialització. Els NPI ofereixen avantatges comparatius en relació als països desenvolupats ja que ofereixen una mà dobra abundant i ben preparada, amb baixos costos laborals i poc conflictiva; una legislació poc exigent quant a drets laborals i en normativa mediambiental, així com avantatges fiscals. Leconomia daquests països mostra un alt nivell de dependència tecnològica (importació de la tecnologia i pagament de patents) i econòmica ja que la major part de la producció es destina a lexportació i no controlen les decisions que prenen les empreses multinacionals.
Els alumnes haurien d.aportar arguments per justificar la consideració dels països de lEuropa de lest (ex-socialistes) com a Nous Països Industrialitzats, com per exemple que moltes deslocalitzacions dempreses multinacionals de la Unió Europea es traslladen cap a països de lEuropa oriental com Eslovènia, Txèquia o Polònia, on els costos laborals són més baixos i existeix una mà dobra ben qualificada, etc.
EXERCICI 2
|
SOLUCIONARI Acti LAGRICULTURA CATALANA I LA UNIÓ EUROPEA
|
1. A partir de la informació de mapa, explica com està distribuïda la població de Catalunya en el territori.
Cal descriure la llegenda i situar-la en les comarques.
2. La població ocupada al sector agrari ha disminuït considerablement des dels anys cinquanta, quan representava més d'un 22% de la població ocupada.
- Compara la part del territori destinada a l'ús agrícola o la superfície forestal amb la població ocupada en el sector agrari.
I una vegada llegit la superfície destinada a lús agrícola i diferenciat de lús forestal recerca la població ocupada en el sector.
- Quin paper creus que poden jugar els agricultors en l'ordenació del territori?
Treballa la part que afecta a la distribució de la població. Si veus làrea metropolitana molt plena i les altres zones amb menys densitat ara es tractaria dordenar la densitat creant centres de treball relacionats amb activitats pròpies del camp.
3. Busca informació sobre la PAC (http://www.infoeuropa.org/catala/ABC).
- Quins són els seus objectius?
- Amb quina finalitat?
3. Llegeix amb atenció el text següent. Tria tres dels objectius de la PAC que els ciutadans europeus consideren com a prioritaris i argumenta el perquè de la seva importància.
¿Qué piensan los ciudadanos europeos de la política agrícola común (PAC)?
Un gran número de europeos desean un cambio en la
forma en que la política agrícola común (PAC) ayuda a los agricultores de la UE. De acuerdo con la última encuesta de opinión Eurobarómetro, más del
60% de los ciudadanos de la UE considera que el abandono de las subvenciones a
la producción en beneficio del apoyo directo a los agricultores y a las zonas
rurales es una solución "muy buena" o "bastante buena". El
apoyo directo de los agricultores contó con el favor de aproximadamente el 62%
de las personas interrogadas, es decir, un 6% más respecto de la última
encuesta Eurobarómetro realizada a mediados de 2001. La encuesta también pone
de manifiesto que los ciudadanos desean que la política agrícola de la UE
garantice que los productos agrícolas son sanos y seguros. Según la encuesta,
los ciudadanos de la UE consideran que la prioridad de la PAC debe ser garantizar la seguridad de los productos agrícolas,
fomentar el respeto del medio ambiente, proteger las explotaciones agrarias de
pequeño o mediano tamaño y ayudar a los agricultores a adaptar su producción a
las expectativas de los consumidores.
Asimismo, ha aumentado la confianza de los ciudadanos de la UE en la capacidad de
la PAC de garantizar una producción agrícola
sana. Se ha observado un incremento - del 37% (en 2001) al 42% - en el número
de encuestados que creen que la PAC
garantiza la seguridad de los productos agrícolas alimentarios. Este es el
ámbito en que la PAC cumple mejor sus objetivos.
La falta de información continúa siendo un problema. Las respuestas "no
sabe, no contesta" oscilan entre el 24% y el 35%. Únicamente el 20% de los
encuestados consideraron que estaban suficientemente informados de la forma en
que los alimentos son producidos y tratados.
Los encuestados se manifestaron claramente a favor de los siguientes objetivos
de la política agrícola, relacionados en la encuesta:
- Garantizar que los productos
agrícolas son sanos y seguros: 90%
- Promover el respeto del medio ambiente: 88%
- Proteger las explotaciones de pequeño y mediano tamaño: 81%
- Ayudar a los agricultores a adaptar su producción a las expectativas
del consumidor: 80%
- Favorecer y mejorar las condiciones de vida en las zonas rurales: 77%
- Mejorar la competitividad de la agricultura europea en los mercados
mundiales: 77%
- Garantizar a los agricultores unos ingresos estables y apropiados: 77%
- Fomentar la diversificación de los productos y actividades agrícolas: 73%
- Favorecer métodos de producción orgánica: 72%
- Proteger el sabor de los productos agrícolas europeos: 73%
- Proteger la especificidad de los productos agrícolas europeos: 73%
- Reducir las diferencias de desarrollo entre regiones: 72%
- Defender los intereses de los agricultores en sus relaciones con
intermediarios y distribuidores: 71%
A la pregunta de en qué medida
consideraban que la PAC cumplía sus objetivos, los niveles de
satisfacción oscilaron entre el 41% (garantizar que los productos agrícolas son
sanos y seguros) al 25% (defender los intereses de los agricultores en sus
relaciones con intermediarios y distribuidores).
La encuesta se realizó entre 16.041 ciudadanos de los quince Estados miembros.
Font: Eurobarometre 2001
5. Llegeix aquest text de la Comissió Europea sobre l'agricultura ecològica i respon les preguntes següents:
La
agricultura ecológica
La creciente concienciación del consumidor frente a
los aspectos relacionados con la salubridad de los alimentos y el medio ambiente
ha contribuido a la expansión de la agricultura ecológica en los últimos años. Pese
a que representa tan sólo un 2% de la superficie agraria de la UE, la
agricultura ecológica se ha convertido en uno de los sectores más dinámicos de
la agricultura europea, registrando un crecimiento anual del 25%, aproximadamente,
entre 1993 y 1998.
La agricultura ecológica, que la Comisión Europea define como la utilización de métodos
de producción agrícola y ganadera no perjudiciales para el medio ambiente -y
que no implican, por tanto, el uso de fertilizantes sintéticos, hormonas de crecimiento,
antibióticos que favorecen el crecimiento o pesticidas sintéticos, ni manipulaciones
genéticas-, responde a la preocupación de los consumidores por la calidad de
los alimentos, el medio ambiente y el bienestar animal.
El actual régimen agroambiental permite a la UE conceder ayudas a los
agricultores que optan por la producción ecológica. De esta forma los
agricultores cuentan con un apoyo durante el período de transición a la
agricultura ecológica (el período de conversión suele ser de unos tres años).
En este período, los agricultores pueden registrar una disminución de sus ingresos,
ya que su cosecha se reduce sin que los productos puedan todavía venderse bajo
la apelación de ecológicos, lo cual les permitiría disfrutar de un precio más
alto. A fin de promover y proteger los productos ecológicos, la Comisión ha fijado también normas de
control y etiquetado.
El logotipo de agricultura ecológica
En marzo de 2000, la Comisión Europea creó un logotipo compuesto por los términos "Agricultura Ecológica - Sistema de Control CE", que ha sido concebido para ser utilizado con carácter voluntario por los productores en caso de que, tras proceder a una inspección, quede demostrado que sus sistemas y productos cumplen la legislación comunitaria en la materia. Los consumidores que adquieran productos que lleven este logotipo pueden estar seguros de lo siguiente:
- el 95% de los ingredientes del producto, como mínimo, se ha producido de acuerdo con métodos ecológicos;
- el producto se atiene a las disposiciones del sistema de control oficial;
- el producto procede directamente del productor o el transformador y se presenta en un envase sellado;
- el producto lleva el nombre del productor, el elaborador o el vendedor, o el nombre y el código del organismo de inspección.
Comissió Europea
. Què s'entén per agricultura ecològica?
- Quins beneficis suposa la pràctica d'una agricultura ecològica per al medi ambient?
- Quins incentius tenen els agricultors per practicar una agricultura ecològica?
- Què garanteix el logotip d'agricultura ecològica?
Recerca les respostes al text
6 . Busca informació sobre noves activitats econòmiques que es donen a zones rurals de Catalunya. De quin tipus d'activitat es tracta? Són respectuoses amb el medi ambient? Poden tenir èxit?
Relacionar amb activitats lligades al sector primari i a lOci o sector
Serveis aprofitant els recursos naturals, paisatge, aigua,
neu...etc.