GLOSSARI DE TERMES FITXES PER RECORDAR CONTINGUTS

 

 

GLOSSARI DE TERMES ECONÒMICS

 

Aranzel. En economia, aranzel és exclusivament un impost a les importacions. L’aranzel apuja automàticament el preu

 

Assegurances. En economia l’assegurança és qualsevol mesura que serveix per reduir el risc. (Seguretat Social)

 

Ajuda al desenvolupament.

Les ajudes en diners o en espècie que els països rics, siguin persones, institucions de la societat civil o governs, atorguen als països pobres. Fa anys es va establir com un objectiu decent per a aquesta ajuda el fet de destinar el 0,7% de la renda nacional dels països donants. Avui, no obstant això, no passa del 0,25%.

 

Ajust estructural És un programa de polítiques dissenyat per canviar l’estructura d’una economia.

 

Balança de pagaments. Balança comercial, que registra les exportacions i les importacions de mercaderies..

 

Banc central. És el guardià del sistema monetari. Fins a l’entrada d’Espanya a la Unió Monetària Europea, el Banc d’Espanya feia les

funcions de banc central.

 

Banc Central Europeu. Amb l’euro aquestes funcions han passat al Banc Central Europeu, BCE, que té la seu a Frankfurt. Aquest fixa el tipus d’interès a curt termini, decideix l’emissió de moneda i vetlla per la salut del sistema financer, fet que inclou la tasca de “deixar diners prestats en última instància” a bancs comercials que es trobin en dificultats. La missió principal del BCE és combatre la inflació, fet que equival a mantenir el poder adquisitiu dels diners. El BCE s’ha fixat una meta d’inflació del 2% anual i dirigeix lesseves accions a aconseguir aquesta meta en tots els països de la UME.

 

Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament i  

Banc Mundial. Va ser concebut com una mecanisme per fer préstecs dels països rics (en aquell temps principalment els Estats Units) als països destrossats per la guerra i als menys industrialitzats (com els de l’Amèrica Llatina que no van participar en la guerra). Avui sembla que es dedica a la lluita contra la pobresa

 

Banca. Sistema bancari consisteix bàsicament a rebre uns diners en dipòsit —pels quals els dipositants reben un pagament— i donar-los com a préstecs a inversors perquè els utilitzin en activitats productives. La diferència entre el que els bancs paguen als dipositants i el que cobren als prestataris o inversors és la font principal de guany de la banca.

 

Béns públics Són béns o serveis,que poden ser consumits per tots i cadascun dels membres d’una societat. La major

part dels serveis socials té naturalesa de béns públics, la producció i provisió dels quals s’ha de finançar per mitjà d’impostos que paguen els ciutadans. L’abundància i la qualitat dels béns públics en un país és el millor indicador del seu nivell de desenvolupament, així com també la seva absència i qualitat deficient és un índex de subdesenvolupament.

 

Borsa.

Lloc on es compren i es venen accions i bons i altres tipus d’actius financers. L’evolució dels preus de les accions es mesura amb índexs o indicadors que es construeixen a partir dels preus de les accions que més es negocien. Així, a

Espanya tenim l’IBEX 35, amb les cotitzacions (degudament ponderades) de les trenta-cinc empreses més importants. El Nikkei del Japó és el primer que coneixem cada matí, quan tanca la borsa de Tòquio. Però el més important és el de la borsa de Wall Street, a Nova York.

 

Capital. El capital es defineix com un dels factors de producció, al costat del treball, la terra i la tecnologia.

 

Capitalisme És una forma d’organitzar l’economia que es basa en:

a) la propietat privada dels mitjans de producció i dels productes (béns i serveis) fruit del procés productiu;

b) el mercat lliure, és a dir, el conjunt de mercats que no estan ni organitzats ni controlats per les autoritats, per fer arribar els productes als consumidors finals;

c) la separació de la propietat del capital social de les empreses de la gestió d’aquestes i de la col·laboració dels treballadors

d) l’absència d’alternatives viables en l’actualitat.

 

Club de París Una associació informal dels països rics que es reuneix ocasionalment per reduir, renegociar, i —en comptades ocasions— cancel·lar el deute dels països pobres a les institucions de crèdit oficial dels països membres.

 

Comerç internacional. És el comerç entre empreses que resideixen en països diferents i que estan sotmeses a les legislacions de cadascun d’ells.

 

Comerç just. El concepte sorgeix del supòsit que la major part del comerç internacional amb productes naturals generats als països pobres és injust per als productors. El comerç just intenta establir una cadena de distribució a nivell internacional que beneficiï els petits i mitjans productors més del que ho fa actualment.

 

Competència.

En  teoria la competència és una força benèfica que impedeix, d’una banda, que les empreses abusin dels consumidors, carregant-los un preu més elevat. En la pràctica,  la competència és vista pels empresaris com una barrera o restricció que els impedeix vendre més quantitat, vendre a un preu més elevat. Per això procuren evitar-la o superar-la quan porten el seu negoci al terreny del

monopoli o de l’oligopoli (monopoli d’uns quants).

 

Cost d’oportunitat. Per prendre una decisió econòmica no només cal comptar el que costa en termes monetaris (costos directes)

sinó també el que costa en termes del valor de l’oportunitat perduda. Una persona que deixa d’estudiar als quinze anys (sense tenir-ne necessitat) i es posa a treballar per guanyar diners, hauria de comptar com a cost d’aquesta opció el que perd en abandonar els estudis i les possibilitats de futur a les quals renuncia.

 

Demanda. D’un bé determinat indica les quantitats que un consumidor estaria disposat a comprar-ne

 

Depressió. Quan una economia  deixa de créixer (o disminueix) durant res mesos consecutius o més es diu que està en recessió. La recessió pot ser lleu, moderada o greu. Aquesta última es confon amb la depressió (com la GranDepressió de 1929 a 1941), en la qual l’activitat econòmica baixa i es manté durant molts mesos per sota de la mitjana de creixement dels anys anteriors.

La depressió genera fallides, tancament d’empreses, reducció de preus i salaris (el que també es coneix com a deflació), desocupació generalitzada i molt de patiment humà.

 

Desenvolupament econòmic.És la situació d’una comunitat humana en què tots —o gairebé tots— els seus membres gaudeixen de les condicions necessàries i convenients per a la vida: aliments, salut, educació, habitatge, treball, estalvis, diversions, arts i altres aspectes que afavoreixen el creixement i la realització personal i que, en definitiva, asseguren un grau de felicitat acceptable.

Aquesta situació només es troba en societats amb una productivitat del treball elevada, un ús eficient dels recursos naturals i un procés de creació de riquesa continuat.

 

Deute. El deute és un instrument econòmic que permet gaudir en el present d’ingressos futurs.

 

Deute extern.. Els països que tenen molt d’estalvi intern (com ara Corea, Xina o Japó) no necessiten demanar préstecs a altres

països o institucions internacionals. Però els que en tenen poc (perquè la majoria de la gent és pobra i no estalvia), o bé limiten les seves inversions o bé s’endeuten amb l’exterior.

 

Devaluació. En general és la pèrdua de valor d’un actiu de qualsevol tipus. En economia el terme es refereix al valor de la moneda d’un país respecte d’un estàndard monetari. La devaluació fa més cares les importacions i facilita les exportacions

 

Diners. Els diners són: El preu de les coses es compta en unitats monetàries: 60, 100, o 1.000 euros.

 

Dúmping

L’expressió ve de l’anglès to dump (llançar, tirar a sobre, inundar) i es refereix a la venda de productes —d’igual naturalesa i qualitat que els dels seus competidors— a preus inferiors als normals del mercat. És una pràctica que serveix per guanyar porcions de mercat

 

Empresa.  Combina organitzadament els factors de producció (terra, capital, treball, tecnologia, coneixements) que entren en el procés de crear i posar en el mercat un bé o servei.

 

Estalvi Els ingressos d’una família, una empresa o del govern que no es gasten.

 

Els impostos són directes i indirectes. Impostos directes són els que es cobren directament al contribuent: sobre la renda, el patrimoni, beneficis empresarials, herències, plusvàlues, etcètera. Els impostos indirectes es recapten mitjançant els subministradors —privats o públics— de béns i serveis carregats amb impostos: al valor afegit, IVA, aranzels, taxes i drets específics.

 

Euribor Significa: EuroInterbank-Offered-Rate. És el tipus d’interès al qual es paguen a la Unió Europea els dipòsits a termini fix oferts per un banc amb crèdit sòlid (a prime bank) a un altre de les mateixes característiques. L’euríbor és el tipus d’interès bàsic del sistema bancari.

 

Euro. És la moneda de curs legal als països membres de la Unió Monetària Europea, UME. L’euro va començar a existir el gener del 1999 com a unitat de compte i mitjà de pagament en transaccions financeres, però va començar a circular en bitllets i monedes el gener del 2002.

Avantatges:

-Un d’ells ha estat el fet de gaudir d’un tipus d’interès molt baix (que no seria

el mateix si el determinés el Banc d’Espanya).

-Una inflació relativament baixa, encara que sigui una mica superior a la mitjana de la Zona Euro.

-Ha defensat l’economia espanyola de les crisis financeres de l’última dècada.

 

Fons Monetari Internacional. Vindria a ser una cooperativa internacional de crèdit d’ajuda als països en els seus pagaments internacionals.

 

Fòrum de Davos És un poblet de Suïssa, on tots els anys es reuneixen polítics, empresaris, comunicadors i “famosos” en general (els “homes de Davos”), per intercanviar opinions sobre el futur dels negocis, proposar vies d’acció i realitzar negociacions de més o menys abast per determinar la marxa de l’economia mundial.

 

Fòrum de Porto Alegre, on es reuneixen els crítics de la globalització per discutir i proposar vies alternatives al procés de globalització.

 

G-8. La G ve de grup, i s’aplica al grup dels set països més rics en termes del valor nominal del seu producte nacional, els qualsconstituirien el G-7. La cimera del G-8 reuneix tots els anys els caps d’estat i de govern dels països membres per tractar els assumptes econòmics i polítics més importants del moment.

 

Índex de desenvolupament humà. Creat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, PNUD, és un índex per classificar i comparar el grau de desenvolupament dels països. Aquest índex té més contingut i dóna més informació que el tradicional indicador de “renda per càpita”, que no deixa de ser una mitjana simple que s’obté de dividir el valor nominal

de la renda pel nombre d’habitants. Aquest indicador no diu res de la distribució de la renda. L’IDH incorpora a la renda per persona l’índex de mortalitat infantil i d’escolarització, i l’accés a aigua potable.

 

 

Inflació/Deflació. La inflació és una pujada continuada i generalitzada de preus; La inflació es mesura per mitjà de l’Índex de Preus

al Consum, IPC, que és l’índex ponderat  de béns i serveis que més consumeixen les famílies. 

La reducció continuada i generalitzada de preus és la deflació, un desajust que acostuma a produir una espiral de desocupació, ajornament del consum i de la inversió, fallides empresarials i, eventualment, una recessió.

 

Interès. És el preu que es paga per l’ús de diners prestats. El preu s’expressa com un percentatge (taxa o tipus d’interès) de la quantitat prestada. A l’economia hi ha diversos tipus d’interès diferenciats segons el risc i les regulacions institucionals, si bé estan lligats entre si. En el vèrtex de la piràmide trobem el tipus que determina el Banc Central Europeu (en aquests moments és el 1%). A partir d’aquest es calculen els altres. Quan canvia el valor del vèrtex tots els altres haurien de variar proporcionalment. El fet negatiu és que quan el tipus de referència puja, tots els altres pugen immediatament mentre que quan baixa, els altres tipus triguen a baixar i quan ho fan baixen poc.

 

Inversió directa a l’estranger.Activitat d’una empresa que adquireix actius productius a l’estranger. Aquests poden ser terra, mines, pous de petroli, empreses ja existents, llicències per instal·lar sucursals o empreses noves, fusions

amb empreses d’altres països o compra d’un nombre suficient d’accions per tenir drets de control en empreses del’estranger. És l’activitat fonamental de les empreses multinacionals. És un resultat i una causa essencial del procés de globalització. La major part de la inversió directa a l’estranger la realitzen els països industrialitzats en altres països industrialitzats (gairebé el 75% del total).

Els últims anys, de la inversió que es fa als països en vies de desenvolupament o emergents la majoria, el 60%, ha anat a parar a la Xina. Espanya va augmentar el seu IDE quan va adquirir moltes empreses privatitzades a l’Amèrica Llatina. També ha invertit molt al Marroc i a la Xina.

 

Mercantilisme Sistema econòmic que es basa en el control de la major part de les transaccions importants per part de les autoritats. Va ser el sistema propi de les monarquies absolutes dels segles XVII i XVIII. És l’oposat al liberalisme. Mercantilisme és sinònim de proteccionisme.

 

Monopoli. El venedor té un poder doble sobre el mercat: pot reduir l’oferta per crear una escassetat artificial i fer pujar els preus, o pot apujar-los directament si el seu control és més complet.

 

Organització del Comerç Internacional, es va fundar per atendre els problemes del comerç internacional. Però amb un clar biaix a favor dels interessos i de les empreses dels països desenvolupats. Aquests eren els que més incentius tenien per a reduccions mútues d’aranzels. L’ intercanvi de matèries primeres procedents dels països subdesenvolupats, la regularització i la posterior  entrada al mercat constitueix un dels eixos vertebradors de la seva política d’atenció.

 

Outsourcing Subcontractació.Es dóna quan certes activitats que es feien dins de la mateixa empresa (neteja, cafeteria, transport, empaquetat, parts, etcètera) es desplacen cap a empreses alienes especialitzades en aquests tipus d’activitats.

 

Planificació. Un mètode de gestió de projectes que s’ha aplicat a la gestió de l’economia d’un país. Consisteix a fer estimacions numèriques de les necessitats de matèries primeres dels diferents sectors productius d’acord amb les estimacions

dels béns finals que cal produir per satisfer la demanda dels consumidors.

 

Plena ocupació. En teoria és la situació en què totes les persones que volen treballar troben un treball adequat.

En la pràctica, atès que en un moment donat hi ha diverses persones a la recerca de feina o d’un canvi (desocupació de fricció), es considera plena ocupació quan el nombre de desocupats no és superior al 4% de la població econòmicament activa. És un dels objectius moderns de les polítiques econòmiques dels països desenvolupats.

 

Polissó fiscal Polissó és qui viatja sense pagar. En el terreny fiscal hi ha molts polissons que es beneficien dels serveis i dels béns públics que generen les administracions públiques sense contribuir a les seves despeses.

 

Política fiscal. És la política econòmica pròpia de les administracions públiques. Té dos vessants: la recaptació de recursos per mitjà d’impostos i l’aplicació d’aquests recursos (despesa pública) per satisfer les necessitats de la societat que són la seva responsabilitat: estabilitzar l’economia i la producció i distribució de béns públics. Si es gasta més del que s’ingressa, apareix el dèficit fiscal, A la Unió Monetària Europea no es permet un dèficit superior al 3% del producte interior brut.

 

Política monetària. La política de les autoritats monetàries, el banc central normalment. L’objectiu principal d’aquesta política és mantenir el poder adquisitiu dels diners, és a dir, combatre la inflació i conservar el valor exterior de la moneda. També es pot utilitzar per aconseguir la plena ocupació, amb la creació d’estímuls a l’activitat econòmica. Els seus instruments són la determinació

del tipus d’interès (el preu del diner prestat) i el control de l’emissió de diner i d’altres mitjans de pagament (comptes d’estalvi, targetes de crèdit). L’Estat espanyol va cedir la política monetària al Banc Central Europeu i a l’ECOFIN, una institució de la UEM que englobla els ministres de finances.

 

Producte nacional. El producte interior brut, PIB, és una mesura de

l’activitat econòmica d’un país (també es pot calcular per a comunitats autònomes

o províncies). Es calcula sumant el valor total de la producció anual de béns

i serveis.

 

Quota. En el comerç internacional significa fixar el nombre  d’unitats d’un determinat producte d’unes característiques específiques que es pot importar en un any (o una altra mesura de temps).

 

Regulació. És el conjunt de mesures que prenen les administracions públiques per ordenar al bé més comú i general les activitats de les empreses privades. S’aplica sobretot en el cas de monopolis i oligopolis en la producció de béns i serveis essencials per a la societat, com són l’electricitat, els transports, la borsa de valors, etcètera.

 

Risc La possibilitat que les coses no surtin com s’esperaven. És un element molt important en la pràctica econòmica. Totes les activitats que es fan mirant al futur, i han de considerar el risc que les coses no surtin com s’esperaven.

 

Salaris. Constitueixen el preu del treball. En teoria els salaris haurien de variar de manera que l’oferta i la demanda estiguin equilibrats (plena ocupació). equilibraria el mercat. Els salaris ni es regeixen, ni s’han de regir, per la llei de l’oferta i la demanda, sinó que s’han de determinar en un context de negociació regulada i evitar, així, abusos de poder. La regulació del mercat de treball es fa per mitjà de la legislació laboral, que inclou un salari mínim, un subsidi de desocupació, una indemnització per acomiadament improcedent i altres mesures que impedeixen que el mercat de treball sigui com el de qualsevol altra mercaderia.

 

Valor afegit. El valor que es va afegint a un producte des que comença la seva elaboració a partir de la matèria primera fins que es ven al detall al consumidor final. L’IVA és un impost al valor afegit que carrega cada fase de la producció.

 

 

 

 

 

FITXES PER RECORDAR CONTINGUTS

 

 

Esquema: Tipus de paisatge i economia agrària

                Crisi de la societat agrària tradicional. L'agricultura científica i mecanitzada

                La pesca i els seus problemes

                La indústria processos productius industrials.

                 Distribució geogràfica de la indústria

                Les activitats terciàries.

               Els serveis : turisme, comerç, transport i comunicacions, mitjans de comunicació

               i telecomunicacions

 

 

http://club.telepolis.com/geografo/regional/espa/catind.htm -indústria

http://club.telepolis.com/geografo/regional/espa/rural.htm   -agricultura

 

TIPUS DE PAISATGES I ECONOMIA AGRÀRIA

El paisatge tradicional d'"open field" és típic d'una gran part del centre d'Europa. Es tracta d'un conreu en camps oberts.

El bocage és típic de la zona atlàntica d'Europa, amb prats i població dispersa.

Les propietats de la terra pertanyen a:

·         Les grans propietats. Pertanyen a famílies nobles o burgeses. Aquestes propietats a vegades són d'explotació directa i el propietari dirigeix la feina dels assalariats.

·         Les explotacions mitjanes. A Europa se solen considerar mitjanes les explotacions que tenen entre 10 i 50 hectàrees.

·         La propietat petita. En aquest cas les parcel·les són petites i el propietari les conrea directament

·         Les terres comunals. Són propietat de la comunitat de veïns d'un municipi. Generalment es tracta de terrenys de prat, forest i bosc.

Els països més pobres practiquen l'agricultura de subsistència orientada a produir allò que necessiten per a la supervivència.
Les tècniques de conreu tradicionals són encara avui enginyoses i mil·lenàries i el pagès treballa amb les mans i amb poques eines.

El problema de l'agricultura de subsistència no és pas economitzar mà d'obra, sinó el de poder elevar-ne els rendiments i diversificar-ne les activitats.

CRISI DE LA SOCIETAT AGRÀRIA TRADICIONAL. L'AGRICULTURA CIENTÍFICA I MECANITZADA

En augmentar l'oferta de productes industrials, més variats i a millor preu, es va arruïnar la petita artesania rural que ocupava els agricultors en els temps en què l'activitat agrícola baixava.

Una conseqüència del desenvolupament econòmic va ser que una part cada vegada més considerable del sector agrari va entrar en els circuits de l'economia de mercat.

Els organismes competents de la Unió Europea han afavorit l'explotació familiar mitjana i han fomentat una agricultura intensiva que necessita mà d'obra, tècniques avançades i inversions per obtenir productes de qualitat destinats a proveir la demanda, exigent, de la població dels països rics d'Europa.

L'estructura agrícola catalana es caracteritza per la petita dimensió de les seves explotacions, amb un alt nivell de mecanització i una àmplia diversitat de conreus.

LA PESCA I ELS SEUS PROBLEMES

Les principals zones de pesca al món són les següents:

·         A les zones on la plataforma continental es extensa.

·         A les zones con s'estableix un contacte entre els corrents marins freds i els càlids.

·         A les zones on hi ha molt plàncton.

La pesca té poc valor en el conjunt del producte interior brut espanyol i té escassa capacitat de crear llocs de treball directes.

Els principals problemes de la pesca:

·         La pesca excessiva posa en perill el creixement i la reproducció de les espècies, i això fa minvar el volum de les captures.

·         Un altre problema és la necessitat d'obrir mercats que puguin absorbir el volum de pesca desembarcada.

En general, les empreses pesqueres estan associades a indústries que treballen amb derivats de la pesca i a companyies que n'asseguren un transport ràpid i una distribució eficaç.

LA INDÚSTRIA PROCESSOS PRODUCTIUS INDUSTRIALS

A la primera etapa del procés industrial es parteix de primeres matèries obtingudes directament de la natura.

La indústria ha transformat profundament el paisatge natural i la vida dels éssers humans als països on hi ha hagut processos d'industrialització importants.

La localització de les fàbriques també ha provocat canvis profunds en la distribució de la població, que s'ha concentrat a prop del lloc on treballa.

Les indústries de base són les que es dediquen a activitats de transformació de l'energia.

Entre les indústries lleugeres es fa distinció de les béns de consum de caràcter durador (electrodomèstics, automòbils, etc.) i les de béns no duradors (tèxtil, calçats, arts gràfiques, etc.)

Es consideren indústries punta les que utilitzen les tecnologies més avançades i complexes.

En qualsevol empresa industrial s'han de combinar un seguit d'elements perquè sigui possible la producció:

·         Les primeres matèries, són els productes aportats per la natura.

·         Els mitjans de treball, que comprenen edificis i instal·lacions, maquinaria o una tècnica determinada.

·         El capital, que és l'acumulació de riquesa per tal de produir-ne més.

·         La força de treball o els agents de la producció que duen a terme el procés productiu.

A la primera revolució industrial es va passar de treballar al taller de l'artesà a la fàbrica.

La segona revolució industrial va ampliar la mecanització i l'eficàcia de les màquines per tal d'aconseguir produccions massives.

La revolució tecnològica es basa en el desenvolupament de la microelectrònica, la informàtica, la robòtica, la telemàtica, etc.

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA DE LA INDÚSTRIA

Els trets més importants que fa augmentar el cost dels transport són:

·         La distància.

·         El mitjà que s'utilitza per transportar el material.

·         El tipus de càrrega que es transporta.

La importància que té la disponibilitat de mà d'obra explica que algunes indústries se situïn en llocs molts poblats.

Algunes indústries se situen en zones franques, que estan lliure d'impostos i tenen poca pressió fiscal o bé se les afavoreixen amb tractes preferents.

LES ACTIVITATS TERCIÀRIES. ELS SERVEIS

En un intent de classificar aquestes activitats a vegades es distingeixen el sector terciari clàssic (que inclou els transports i les feines més rutinàries) del quaternari (o conjunt d'activitats més qualificades i tecnificades i de gestió).

Una gran part dels serveis són públics, atesos i finançats per l'Estat.

La definitiva urbanització de la societat no només ha fet ampliar l'àmbit físic de les ciutats, amb una demanda conseqüentment més elevada de transports, comerços i equipaments, sinó que ha consolidat unes pautes de comportament consumista basades en el sector terciari.

La demanda d'una justícia social més gran que reclama igualtat d'oportunitats han comportat millores notables, com ara:

·         Allargar el període escolar obligatori

·         Ampliar el nombre de joves que cursen estudis secundaris de segon cicle i que accedeixen a la universitat.

Malgrat la millora innegable pel que fa a l'ampliació i a la generalització de l'educació als països desenvolupats, cal remarcar alguns defectes del sistema:

·         La societat i l'escola valoren una determinada cultura, que és la pròpia de les classes socials que tenen el poder.

·         En educació encara es mantenen vells prejudicis molt difícils d'extirpar referents al sexe i a la raça.

El temps lliure, anomenat també oci, pot dedicar-se a moltes activitats, però una de les més importants és el turisme.

El turisme massiu més important té lloc durant l'estiu, a l'època de vacances. El turisme té una gran importància econòmica. Els ingressos per aquest concepte equilibren la balança de pagaments d'alguns països.

EL COMERÇ

Fins al segle XIX el comerç es feia entre llocs que eren propers. El comerç entre lloc allunyats es limitava a productes molt cars.

Actualment es fa distinció entre mercats concrets (és el mercat on es troben el productes) i mercats abstractes (s'hi negocien mercaderies absents que responen a unes característiques determinades).

El comerç actual presenta unes característiques que el distingeixen clarament del comerç de l'època preindustrial:

·         Concentració de la demanda. La creixent població a les ciutats ha creat una demanda molt forta i molt localitzada de primeres matèries.

·         Transport i emmagatzematge.

·         Concentració del comerç.

Avui el comerç internacional és molt important, perquè no hi ha cap país que tingui tot el que necessita: ni disposa de totes les primeres matèries.

El consum d'energia és un índex molt significatiu per valorar el grau de desenvolupament dels països del món.

Els problemes comercials han fet que s'adoptessin solucions de caire cooperatiu entre els diversos països del món, que han creat blocs comercials. Podem remarcar cinc trets d'aquest blocs:

·         Unió duanera. L'intent d'integració econòmica mena a suprimir les traves duaneres.

·         Redistribució industrial. S'espera que les indústries d'aquests blocs tendiran a repartir-se per tots el països per aprofitar els avantatges de cada un i que això contribuirà a eliminar diferències de productivitat i de nivells de vida.

·         Front comú. Quan augmenta el volum del mercat, el bloc que en resulta té una posició més forta per negociar amb el països que no es són membres.

·         Complementarietat i unió d'esforços. La unió és avantatjosa per als països amb una economia complementària.

·         Proximitat espacial. La proximitat facilita els intercanvis i la integració.

Un bon exemple de bloc comercial és el mercat comú de la Unió Europea.

ELS TRANSPORTS I LES COMUNICACIONS

La comunicació posa en relació dos llocs diferents.

El transport trasllada alguna cosa d'un lloc a un altre.

Els transports en el seu conjunt tenen assignades tres funcions importants:

·         Presten un servei que respon a la necessitat o al desig de desplaçament.

·         La segona funció que tenen assignada és satisfer les necessitats de la producció econòmica.

·         La tercera funció que fan els transports és que contribueixen també a integrar els diversos grups socials i a difondre les idees, les tècniques i les cultures.

Els països desenvolupats tenen una xarxa de comunicacions densa i variada, de manera que disposen de molts mitjans de transport.

Des dels anys setanta una part de la població i de les activitats de Barcelona han sortit de la ciutat i s'han estès sobre el territori dels voltants gràcies a l'augment de la mobilitat.

Els mitjans de comunicació són instruments de caràcter informatiu i cultural imprescindibles en el món d'avui.

Als sistemes de telecomunicacions s'hi identifiquen quatre nivells:

·         L'usuari és el destinatari de tot el sistema. És el qui hi interacciona per comunicar-se o obtenir informació.

·         La plataforma és l'equip que permet descodificar la informació del sistema i presentar-la a l'usuari d'una manera entenedora.

·         La interconnexió és el mecanisme d'accés a la xarxa de telecomunicacions.

·         La xarxa,  o mecanisme per transportar bits d'un lloc a l'altre.

 

 

 

 

 

http://club.telepolis.com/geografo/regional/espa/catind.htm -indústria

http://club.telepolis.com/geografo/regional/espa/rural.htm-agricultura