|
APUNTS
Recursos renovables i no renovables Recursos energètics Distribució geogràfica dels recursos al món Problemàtica energètica
|
|
Conceptes |
Definició |
|
1. Recursos naturals (renovable i no renovable) |
Es consideren recursos tots aquells mitjans que contribueixen a la producció i distribució dels béns i serveis que els éssers humans fan ús. Tots els recursos són sempre escassos davant lamplitud i diversitat dels desitjos humans, que és com expliquen les necessitats; Lús de qualsevol recurs natural comporta dos conceptes que cal tenir en compte: resistència, que ha de vèncer per aconseguir lexplotació, i interdependència. Alguns recursos naturals poden mostrar un caràcter de fons, mentre altres es consideren més com fluxos. Els primers són inherentment esgotables, mentre que els segons només sesgotaran si són emprats o extrets a una taxa superior a la de la seva renovació. Els fons que proporciona la natura, com són els recursos miners, poden ser consumits ràpidament o estalviats per a perllongar la seva disponibilitat. La impossibilitat de les generacions futures de participar en el mercat actual, intervenint en aquesta decisió, constitueix un dels temes més importants de leconomia. Dacord a la disponibilitat en el temps, taxa de generació (o regeneració) i ritme dús o consum es classifiquen en renovables i no renovables. Els recursos naturals renovables fan referència a recursos biòtics, recursos amb cicles de regeneració per sobre de la seva extracció, lús excessiu del mateix ho pot convertir en un recurs extint (boscos, pesqueres, etc) o no limitats (llum solar, marees, vents , etc), mentre que els recursos naturals no renovables són generalment dipòsits limitats o amb cicles de regeneració molt per sota dels ritmes dextracció o explotació (mineria, hidrocarburs, etc). De vegades és lús abusiu i sense control el que els converteix en esgotats, com per exemple en el cas de lextinció despècies. Un altre fenomen pot ser que el recurs existeixi, però que no pugui utilitzar-se, com passa amb laigua contaminada etc. El consum de recursos està associat a la producció de residus: com més recursos es consumeixen més residus es generen. Es calcula que a Espanya cada ciutadà genera més de 1,38 kg descombraries al dia, el que al final de lany representen més de 500 kg de residus. Recursos renovables Són aquells recursos lexistència no sesgota amb la seva utilització, pel fet que tornen al seu estat original o es regeneren a una taxa més gran a la taxa amb què els recursos són disminuïts mitjançant la seva utilització. Això vol dir que certs recursos renovables poden deixar de ser-ho si la seva taxa dutilització és tan alta que eviti la seva renovació. Dins daquesta categoria de recursos renovables trobem a laigua i la biomassa. Alguns recursos renovables es classifiquen com a recursos perpetus, ja que per més intensa que sigui la seva utilització, no és possible el seu esgotament. En els recursos renovables podem trobar les fonts denergia, aquells materials o fenòmens de la naturalesa capaços de subministrar energia en qualsevol de les seves formes. També sels anomena recursos energètics. Alguns dels recursos renovables són: el bosc, laigua, el vent, els peixos, radiació solar, energia hidràulica, fusta, energia eòlica i productes dagricultura.
Es denomina reserves als contingents de recursos que poden ser extrets amb profit. El valor econòmic (monetari) depèn de la seva escassetat i demanda i és el tema que preocupa leconomia. La seva utilitat com a recursos depèn de la seva aplicabilitat, però també del cost econòmic i del cost energètic de la seva localització i explotació. Per exemple, si per a extreure el petroli dun jaciment cal invertir més energia que la que proporciona no es pot considerar un recurs. Com és també el carbó i la fusta. Alguns dels recursos no renovables són: petroli, els minerals, els metalls, el gas natural i els dipòsits daigua subterrània, sempre que siguin aqüífers confinats sense recàrrega. La comptabilitat de les reserves produeix moltes disputes, amb les estimacions més optimistes per part de les empreses, i les més pessimistes per part dels grups ecologistes i els científics acadèmics. On la confrontació és més visible és en el camp de les reserves dhidrocarburs. Aquí els primers tendeixen a presentar com reserves tots els jaciments coneguts més els que preveuen trobar. Els segons posen laccent en el cost monetari creixent de lexploració i de lextracció, amb només un nou barril trobat per cada quatre consumits, i en el cost termodinàmic (energètic) creixent, que disminueix el valor dús mitjà de les noves troballes. Recursos
Naturals 2.
Renovables
|
|
2. Fonts denergia actual (recursos energètics) |
Són elaboracions naturals de les quals lhome pot extreure energia per a realitzar una determinada feina o obtenir alguna utilitat. Les fonts
denergia actuals són: Energies renovables http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/index.htm
|
Recursos energètics:
Petroli, Gas i combustibles fòssils
http://elsomnidelcartograf.blogspot.com/search/label/petroli
Petroli i política
http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/index.htm
Mapa conceptual denergies:
http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/index.htm
Les fonts d'energia a Catalunya
Catalunya, com la major part dels països europeus, és un gran consumidor
d'energia i, alhora, un productor feble: a finals dels anys noranta, la
proporció aproximada de l'energia import da era del 70% per un 30% de la
produïda, bé que en el consum final (és a dir, sense comptar l'emmagatzematge i
la depesa de combustible per a usos no energètics) la proporció es reduïa a un
40%.
|
|
|||
|
|
||
|
|
|||
)
El petroli representa (1995) el 56% del consum dŽenergia primària, seguit de l'energia nuclear (24%), el gas natural (11,5%) i l'energia hidroelèctrica (4,5%). El consum del carbó, que el 1980 encara equivalia al 2%, és actualment negligible. La producció elèctrica a Catalunya sorgeix, en primer lloc de les centrals nuclears (71%), seguida de les tèrmiques alimentades amb fuel o gas (14%) i les hidroelèctriques (13%). Quant a l'extracció de carbó, tradicionalment poc rendible i centrada en les hulles de l'alt Ter, lligada a la línia dels Ferrocarrils del Nord, de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, després del tancament de les explotacions d'hulla i antracita al llarg dels anys seixanta, la producció autòctona de carbó es molt limitada i amb unes expectatives magres.
|
|
|||
|
|
|
||
|
|
|||
)
La major part es consumeix a la central de Cercs. La topografia accidentada de la Catalunya plujosa possibilita l'aprofitament hidroelèctric: la construcció de centrals, iniciada al s XX, va ser represa a partir del 1946 i es basa essencialment en tres rius: la Noguera Pallaresa baix Segre, la Noguera Ribagorçana i l' Ebre. A partir del 1961 hom tendí a instal·lar grans centrals tèrmiques i a partir del 1971 són destacables l'entrada en funcionament de les centrals de Tavascan, Montamara i l'estany Gento-Sallente. Darrerament, l'autogeneració d'electricitat experimenta un cert desenvolupament (10% de la producció elèctrica el 1995), especialment destinada a satisfer la demanda industrial. El 1972 entrà en funcionament la central nuclear de Vandellòs I (tancada el 1990) i posteriorment Ascó I (1983), Ascó II (1985) i Vandellòs II (1987). Quant als hidrocarburs, el 1970 fou iniciada l'extracció de petroli en cinc plataformes al voltant del delta de de lEbre. La producció de petroli, després de passar per un màxim de quasi 3 milions de tm l'any 1983, es reduí, per acabar limitada a la plataforma de Casablanca, a vint milles de la costa tarragonina, encara en funcionament l'any 2000. A làrea de Tarragona es troben les dues grans refineries que hi ha a Catalunya. Des del 1969, hom distribueix des de Barcelona gas natural importat de Líbia i d'Algèria, via vaixell o gasoducte del Magrib. Des de principis dels 90 funciona Gas Natural, fruit de la fusió de Catalana de Gas i Gas de Madrid que, posteriorment van integrar Enagas, la societat importadora i transportista de gas a lestat espanyol. El Pla d'Extensió de la Xarxa de Gas Natural posat en marxa el 1991 en gran part acomplert deu anys després, havia de subministrar d'aquest combustible a la majoria de poblacions catalanes. Per la resta, sestenen xarxes locals de gasos liquats -propà o butà-. El pes del gas és creixent, degut a que és un carburant més net i ecològic i a que està previst un gran pla de construcció de plantes de cicle combinat, que produeixen electricitat cremant gas. En molts casos, és previst que les noves plantes a partir de la reconversió de centrals tèrmiques. Finalment, els anys noranta, les energies alternatives com la solar o l'eòlica han doblat la seva producció que, tanmateix, és encara molt migrada en relació al total.
Font: Diari