Tercera declinació (3): temes en líquida

Els temes en consonàntic líquida λ o ρ són especialment senzills d'aprendre, atès que no es produeix cap canvi fonètic quan s'ajunten tema i desinència.

Temes en λ

En grec antic coneixem un sol mot de tema acabat en -λ: ἅλς ἁλός, que significa originàriament ´sal' (i per metonímia, de vegades 'mar, oceà'). 

  Tema en λ 

 ἅλς ἁλός (ὁ): 'sal; mar'. 

(tema: ἁλ-) 

 Singular 

 Plural 

 Nominatiu  

 ὁ          ἅλς 

 οἱ         λες     

 Vocatiu 

            λς     

            λες  

 Acusatiu 

 τὸν      λα

 τοὺς     λας

 Genitiu 

 τοῦ      ἁλός 

 τῶν      λῶν 

 Datiu 

 τῷ       λί 

 τοῖς      λσί(ν)



Temes en ρ

Per a aquest tipus flexiu trobem substantius masculins, femenins i neutres. 

 

Tipus masculí/femení

ῥήτωρ -ορος (ὁ): 'orador'.

tema: ῤητορ- 

Tipus neutre 

νέκταρ -αρος (τό): 'nèctar'.

tema: νεκταρ-

Singular

Plural

Singular

Plural

Nominatiu

ὁ ῥήτωρ

οἱ ῥήτορες

τὸ νέκταρ

 

Plural no documentat

Vocatiu

 ῤῆτορ

  ῥήτορες

  νέκταρ

Acusatiu

τὸν ῥήτορα

τοὺς ῥήτορας

τὸ νέκταρ

Genitiu

τοῦ ῥήτορος

τῶν ῥητόρων

τοῦ νέκταρος

Datiu

τῷ ῥήτορι

τοῖς ῥήτορσι(ν)

τῷ νέκταρι


Temes en ρ amb síncopa

Alguns substantius acabats en -τηρ (sovint referits a relacions de parentiu: πατήρ, 'pare'; μήτηρ, 'mare'; θυγάτηρ, 'filla', etc.) tenen una flexió un punt peculiar:


Entre aquests substantius, ἀνήρ representa un cas particular:

Tema ρ amb síncopa

πατήρ πατρός (ὁ): 'pare'.

(tema: πατερ-) 

 

ἀνήρ ἀνδρός (ὁ): 'home (mascle)'.

(tema: ἀνερ-)

Singular

Plural

Singular

Plural

Nominatiu

ὁ πατρ

οἱ πατέρες

ὁ ἀνήρ

οἱ ἄνδρες 

Vocatiu

πάτερ

    πατέρες

  ἄνερ

  ἄνδρες 

Acusatiu

τὸν πατέρα

τοὺς πατέρας

τὸν ἄνδρα

τοὺς ἄνδρας

Genitiu

τοῦ πατρός

τῶν πατέρων

τοῦ ἁνδρς

τῶν ἀνδρῶν

Datiu

τῷ πατρ

τοῖς πατρσι(ν)

τῷ ἀνδρ

τοῖς ἀνδράσι(ν)




NOTES:

[1] A efectes gràfics, l'allargament només serà present en els temes en què la vocal de l'última síl·laba sigui ε o ο. Exemples: tema πατερ- > nom. sg. πατήρ; tema ῥητορ- > nom. sg. ῥήτωρ.

[2] Aquest fenomen fonètic és conegut amb el nom de síncopa pretònica. Té un equivalent en el català oral: quan es pronuncia *Tresa, *carbassa o *carmel en comptes de Teresa, carabassa i caramel.

[3] L'alfa és un reforçament eufònic.

[4] Un altre fenomen eufònic que no és estrany al català. Explicaria, per exemple, per què en català continental el mot divenres ha passat a divendres. Cal recordar que en parlars baleàrics la forma d'ús comú  és encara l'arcaisme divenres (sense la d eufònica).