Els temes en consonàntic líquida λ o ρ són especialment senzills d'aprendre, atès que no es produeix cap canvi fonètic quan s'ajunten tema i desinència.
Temes en λ
En grec antic coneixem un sol mot de tema acabat en -λ: ἅλς ἁλός, que significa originàriament ´sal' (i per metonímia, de vegades 'mar, oceà').
Tema en λ ἅλς ἁλός (ὁ): 'sal; mar'. (tema: ἁλ-) |
||
Singular |
Plural |
|
Nominatiu |
ὁ ἅλς |
οἱ ἅλες |
Vocatiu |
ἅλς |
ἅλες |
Acusatiu |
τὸν ἅλα |
τοὺς ἅλας |
Genitiu |
τοῦ ἁλός |
τῶν ἁλῶν |
Datiu |
τῷ ἁλί |
τοῖς ἁλσί(ν) |
Per a aquest tipus flexiu trobem substantius masculins, femenins i neutres.
Tipus masculí/femení ῥήτωρ -ορος (ὁ): 'orador'. tema: ῤητορ- |
Tipus neutre νέκταρ -αρος (τό): 'nèctar'. tema: νεκταρ- |
|||
Singular |
Plural |
Singular |
Plural |
|
Nominatiu |
ὁ ῥήτωρ |
οἱ ῥήτορες |
τὸ νέκταρ |
Plural no documentat |
Vocatiu |
ῤῆτορ |
ῥήτορες |
νέκταρ |
|
Acusatiu |
τὸν ῥήτορα |
τοὺς ῥήτορας |
τὸ νέκταρ |
|
Genitiu |
τοῦ ῥήτορος |
τῶν ῥητόρων |
τοῦ νέκταρος |
|
Datiu |
τῷ ῥήτορι |
τοῖς ῥήτορσι(ν) |
τῷ νέκταρι |
Temes en ρ amb síncopa
Alguns substantius acabats en -τηρ (sovint referits a relacions de parentiu: πατήρ, 'pare'; μήτηρ, 'mare'; θυγάτηρ, 'filla', etc.) tenen una flexió un punt peculiar:
Entre aquests substantius, ἀνήρ representa un cas particular:
Tema ρ amb síncopa πατήρ πατρός (ὁ): 'pare'. (tema: πατερ-) |
ἀνήρ ἀνδρός (ὁ): 'home (mascle)'. (tema: ἀνερ-) |
|||
Singular |
Plural |
Singular |
Plural |
|
Nominatiu |
ὁ πατήρ |
οἱ πατέρες |
ὁ ἀνήρ |
οἱ ἄνδρες |
Vocatiu |
πάτερ |
πατέρες |
ἄνερ |
ἄνδρες |
Acusatiu |
τὸν πατέρα |
τοὺς πατέρας |
τὸν ἄνδρα |
τοὺς ἄνδρας |
Genitiu |
τοῦ πατρός |
τῶν πατέρων |
τοῦ ἁνδρός |
τῶν ἀνδρῶν |
Datiu |
τῷ πατρί |
τοῖς πατράσι(ν) |
τῷ ἀνδρί |
τοῖς ἀνδράσι(ν) |
NOTES:
[1] A efectes gràfics, l'allargament només serà present en els temes en què la vocal de l'última síl·laba sigui ε o ο. Exemples: tema πατερ- > nom. sg. πατήρ; tema ῥητορ- > nom. sg. ῥήτωρ.
[2] Aquest fenomen fonètic és conegut amb el nom de síncopa pretònica. Té un equivalent en el català oral: quan es pronuncia *Tresa, *carbassa o *carmel en comptes de Teresa, carabassa i caramel.
[3] L'alfa és un reforçament eufònic.
[4] Un altre fenomen eufònic que no és estrany al català. Explicaria, per exemple, per què en català continental el mot divenres ha passat a divendres. Cal recordar que en parlars baleàrics la forma d'ús comú és encara l'arcaisme divenres (sense la d eufònica).