Tercera declinació (3): temes en líquida

Els temes en consonàntic líquida λ o ρ són especialment senzills d'aprendre, atès que no es produeix cap canvi fonètic quan s'ajunten tema i desinència.

Temes en λ

En grec antic coneixem un sol mot de tema acabat en -λ: ἅλς ἁλός, que significa originàriament ´sal' (i per metonímia, de vegades 'mar, oceà'). 

Temes en ρ

Per a aquest tipus flexiu trobem substantius masculins, femenins i neutres. 

• Els substantius masculins i femenins no prenen la desinència -ς en el nominatiu, sinó que allarguen l'última vocal del tema (cas que aquesta vocal no sigui llarga) ^[1]. El vocatiu singular no duu cap desinència: és el tema pur.
• Els substantius neutres no solen tenir documentades formes per al plural.

	Tipus masculí/femení ῥήτωρ -ορος (ὁ): 'orador'. tema: ῤητορ-		Tipus neutre  νέκταρ -αρος (τό): 'nèctar'. tema: νεκταρ-
	Singular	Plural	Singular	Plural
Nominatiu	ὁ ῥήτωρ	οἱ ῥήτορες	τὸ νέκταρ	Plural no documentat
Vocatiu	ῤῆτορ	ῥήτορες	νέκταρ
Acusatiu	τὸν ῥήτορα	τοὺς ῥήτορας	τὸ νέκταρ
Genitiu	τοῦ ῥήτορος	τῶν ῥητόρων	τοῦ νέκταρος
Datiu	τῷ ῥήτορι	τοῖς ῥήτορσι(ν)	τῷ νέκταρι

Temes en ρ amb síncopa

Alguns substantius acabats en -τηρ (sovint referits a relacions de parentiu: πατήρ, 'pare'; μήτηρ, 'mare'; θυγάτηρ, 'filla', etc.) tenen una flexió un punt peculiar:

• Al genitiu i datiu singular perden la ε de la darrera síl·laba del tema ^[2]. 
• Al datiu plural també presenten la síncopa i, a més, prenen la terminació -ασι(ν) ^[3].

Entre aquests substantius, ἀνήρ representa un cas particular:

• La síncopa és present en tots els casos menys en nominatiu i vocatiu singular.
• En tots els casos tret dels dos a dalt esmentats, s'intercala una δ eufònica entre la ν i la ρ del tema ^[4].
  
  

	Tema ρ amb síncopa πατήρ πατρός (ὁ): 'pare'. (tema: πατερ-)		ἀνήρ ἀνδρός (ὁ): 'home (mascle)'. (tema: ἀνερ-)
	Singular	Plural	Singular	Plural
Nominatiu	ὁ πατήρ	οἱ πατέρες	ὁ ἀνήρ	οἱ ἄνδρες
Vocatiu	πάτερ	πατέρες	ἄνερ	ἄνδρες
Acusatiu	τὸν πατέρα	τοὺς πατέρας	τὸν ἄνδρα	τοὺς ἄνδρας
Genitiu	τοῦ πατρός	τῶν πατέρων	τοῦ ἁνδρός	τῶν ἀνδρῶν
Datiu	τῷ πατρί	τοῖς πατράσι(ν)	τῷ ἀνδρί	τοῖς ἀνδράσι(ν)

---

NOTES:

[1] A efectes gràfics, l'allargament només serà present en els temes en què la vocal de l'última síl·laba sigui ε o ο. Exemples: tema πατερ- > nom. sg. πατήρ; tema ῥητορ- > nom. sg. ῥήτωρ.

[2] Aquest fenomen fonètic és conegut amb el nom de síncopa pretònica. Té un equivalent en el català oral: quan es pronuncia *Tresa, *carbassa o *carmel en comptes de Teresa, carabassa i caramel.

[3] L'alfa és un reforçament eufònic.

[4] Un altre fenomen eufònic que no és estrany al català. Explicaria, per exemple, per què en català continental el mot divenres ha passat a divendres. Cal recordar que en parlars baleàrics la forma d'ús comú  és encara l'arcaisme divenres (sense la d eufònica).