Demostratius i αὐτός -ή -ό



Demostratius

Com el castellà, el grec antic disposa de tres determinants/pronoms demostratius:

  1. ὅδε ἥδε τόδε. Indica proximitat al parlant (castellà, 'este'). Es forma amb l'article i la partícula enclítica -δε. Per tant, per reconèixer-ne el cas, només has d'identificar la forma que precedeix a δε [1]. 

  2. οὗτος, αὔτη τοῦτο. Indica proximitat a l'interlocutor del parlant (cast. 'ese'). Tret del nom. sg. masc. (que duu desinència -ς), la resta de casos tenen la mateixa terminació que l'article. L'arrel, en canvi, pot variar segons el gènere i el cas .

  3. ἐκεῖνος -η -ο. És el demostratiu associat a la tercera persona; marca certa llunyania amb relació al parlant i al seu interlocutor. Es declina com un adjectiu de la primera classe, excepte en el nom. i ac. sg. neutre, que han perdut la -ν final.


La major part de parlars del català central té un sistema de determinants de només dos graus: proximitat ('aquest') i llunyania ('aquell') [3]. Resultarà obvi que ὅδε s'ha de traduir per 'aquest' i ἐκεῖνος per 'aquell'. La traducció de οὗτος (aquest / aquell), queda a criteri del traductor.




Determinant/pronom αὑτός

El determinant/pronom αὐτος -ή -ό es declina igual que εκεῖνος.

El anafórico αὐτός, αὐτή, αὐτό

En grec clàssic, té diversos valors:

1. Valor anafòric (llatí, is ea id). Es refereix a alguna persona o cosa recentment al·ludida en el discurs. Segons els contextos, es pot traduir bé pel demostratiu 'aquest', bé per un pronom personal de tercera persona.


2. Valor anafòric d'identitat (llatí, idem eadem idem). Assenyala la identitat amb algú o alguna cosa de què s'està parlant. Es tradueix per 'el mateix'. Ὁ αὐτὸς βασιλεύς =  'el mateix rei' (és a dir, el rei del qual estem parlant').

3. Valor d'identitat (llatí, ipse ipsa ipsum). Posa èmfasi en una persona o cosa que apareix al discurs. Indica una identitat en to emfàtic. Es pot traduir per 'ell mateix', 'ell en pesona', etc. Aὐτὸς ὁ βασιλεύς = 'el rei mateix, el rei en persona'.

Es pot destriar el valor anafòric del valor anafòric d'indetitat per la posició d'αυτός respecte al substantiu i a l'article.


Estructura dels sintagmes nominals amb demostratiu o αὐτός. Per estrany que de vegades ens pugui resultar, en grec antic l'article és present en els sintagmes norminals en què un demostratiu o αὐτός funciona com a determinant d'un substantiu:

Exemples:

ὃδε ὁ βασιλεύς = 'aquest rei' (lit.: 'aquest el rei').

ἐκείνη ἡ πόλις = 'aquella ciutat' (lit: 'aquella la ciutat').

ὁ αυτὸς ἀνήρ = 'el mateix home' (l'home de qui estic parlant).

αὐτὸς ὁ πατήρ = 'el pare mateix / en persona'.

 

NOTES:

[1] Exemple: τάσδε = τάς (ac. pl. fem.) + δε.

[2] Exemple: ταύτας. La terminació -ας és idèntica a la de l'ac. pl. fem. de l'article (τάς).

[3] Algunes variants de la llengua catalana conserven l'antic sistema de tres pronoms demostratius i usen 'aqueix' com a forma associada a la segona persona.