Verbs contractes (5): participi de present actiu

A continuació hi ha una taula amb el present d'indicatiu actiu dels tres tipus de verbs contractes (-αω, -εω, -οω). S'hi indica també la forma no contracte, entre parèntesis; i entre claudàtors, la referència a la llei de contracció que dóna lloc a cada forma verbal (vid., a sota, i en groc, la taula de contracció i accidents fonètics).

 Participi present actiu dels verbs constractes

  Gènere     

Verb en - αω 

 νικάω -ῶ, 'vèncer'.

  Tema M / N: νικα+οντ-  

Tema F: νικα+ουσ-

Verb en -εω

 φοβέω -ῶ: 'aterrir'. 

  Τema Μ / Ν: φοβε+οντ-  

Tema F: φοβε+ουσ- 

Verb en -οω

 δεμόω -ῶ: 'encadenar'.

  Tema M / N: δεσμο+οντ-

tema N: δεσμο+ουσ- 
 

 Masculí   nom.

                 gen. 

    νικῶν

    νικῶντος

    φοβῶν

    φοβοῦντος

    δεσμῶν

    δεσμοῦντος  

Femení   nom. 

                gen.

     νικῶσα

    νικῶσης

    φοβοῦσα

    φοβοῦσης

    δεσμοῦσα

    δεσμοῦσης

Neutre    nom.

                gen.

    νικῶν

    νικῶντος

    φοβοῦν

    φοβοῦντος

    δεσμοῦν

    δεσμοῦντος


Recorda que el participi de present es declina:

Totes les formes del participi duen accent circumflex sobre la vocal que resulta de la contracció.



Formes contractes dels verbs en -αω
:

En tots tres gèneres, la vocal resultant de la contracció sempre és ω, per bé que aquesta tingui orígens diversos:


Formes contractes dels verbs en -εω
:

En el nom. sg. masculí: φοβ+ων >φοβῶν [Ε5]. Totes les altres contraccions donen ου:


Formes contractes dels verbs en -οω
:

Tret del nom. sg. masculí δεσμό+ων > δεσμῶν [O5], la resta de contraccions es resolen en -ου:


VERBS CONTRACTES:  

CONTRACCIONS I ACCIDENTS FONÈTICS      

   Verbs en -αω    Verbs en -εω    Verbs en -οω  

 A1.     α + ε  >  α

 A2.     α + ει  >  ᾳ

 A3.     α + ο  >  ω

 A4.     α + ου  >  ω

 A5.     α + ω  >  ω

 

 Ε1.     ε + ε  >  ει 

 E2.     ε + ει  > ει (1) 

 Ε3.     ε + ο  >  ου

 Ε4.     ε + ου  > ου (1)

 Ε5.     ε + ω  >  ω (1)  

 

 Ο1.     ο + ε  >  ου 

 Ο2.     ο + ει  >  οι

 Ο3.     ο + ο  >  ου

 Ο4.     ο + ου  >  ου

 Ο5.     ο + ω  >  ω    

(1) Aquests casos en realitat no són contraccions. La vocal ε cau quan entre amb contacte amb els diftongs ει, ου i amb la vocal llarga ω.