Verbs contractes (4): imperatiu i infinitiu present actiu



Imperatiu present

 Imperatiu present actiu dels verbs constractes

 Persona i 

 nombre

Verb en - αω 

 νικάω -ῶ, 'vèncer'. 

(tema: νικ-α-)

Verb en -εω

φοβέω -ῶ: 'aterrir'.  

(tema: φοβέ-)

Verb en -οω

δεμόω -ῶ: 'encadenar'. 

(tema: δεσμό-)

 1 sg ------------------------   ------------------------  ------------------------ 
 2 sg  (νίκα-ε)           νίκα           [Α1]    (φόβε-ε)           φόβει           [Ε1]  (δέσμο-ε)           δέσμου         [Ο1] 
 3 sg  (νικα-έτω)       νίκάτω       [Α1]   (φοβε-έτω)       φοβείτω       [Ε1]   (δεσμο-έτω)       δεσμούτω     [Ο1]
 1 pl  ------------------------   ------------------------    ------------------------ 
 2 pl  (νικά-ετε)       νικᾶτε        [Α1]   (φοβέ-ετε)        φοβεῖτε        [Ε1]  (δεσμό-ετε)        δεσμοῦτε      [Ο1]
 3 pl  (νικα-όντων)   νικώντων  [Α3]  (φοβε-όντων)   φοβούντων  [Ε3]    (δεσμο-όντων)   δεσμούντων  [Ο3]  


 

Infinitiu present

La desinència de l'infinitiu present actiu dels verbs temàtics és -εν [1].

 Infinitiu present actiu dels verbs constractes

Verb en - αω 

 νικάω -ῶ, 'vèncer'. 

(tema: νικά-)

Verb en -εω

φοβέω -ῶ: 'aterrir'.  

(tema: φοβέ-)

Verb en -οω

δεμόω -ῶ: 'encadenar'. 

(tema: δεσμό-)

 

 (νικά-εν)      νικᾶν       [Α1]  

 

 (φοβέ-εν)      φοβεϊν       [Ε1]    (δεσμό-εν)      δεσμοῦν       [Ο1]  

Fixa't que totes les formes són agudes i duen accent circumflex.


NOTES:
[1] La terminació en ειν de l'infinitiu dels verbs temàtics (ex. λύειν, βλέπειν, etc.) és el resultat de la contracció en ει de dues  ε: una temàtica (situada just després de l'arrel) i la de la desinència -εν. *λύ-ε-εν > λύειν. 



VERBS CONTRACTES:  

CONTRACCIONS I ACCIDENTS FONÈTICS      

   Verbs en -αω    Verbs en -εω    Verbs en -οω  

 A1.     α + ε  >  α

 A2.     α + ει  >  ᾳ

 A3.     α + ο  >  ω

 A4.     α + ου  >  ω

 A5.     α + ω  >  ω

 

 Ε1.     ε + ε  >  ει 

 E2.     ε + ει  > ει (1) 

 Ε3.     ε + ο  >  ου

 Ε4.     ε + ου  > ου (1)

 Ε5.     ε + ω  >  ω (1)  

 

 Ο1.     ο + ε  >  ου 

 Ο2.     ο + ει  >  οι

 Ο3.     ο + ο  >  ου

 Ο4.     ο + ου  >  ου

 Ο5.     ο + ω  >  ω    

(1) Aquests casos en realitat no són contraccions. La vocal ε cau quan entre amb contacte amb els diftongs ει, ου i amb la vocal llarga ω.