Participi de present actiu

El participi de present actiu es forma a partir de l'arrel o base lexemàtica del present. A aquest primer formant cal afegir:

Per als gèneres masculí i neutre, l'infix -οντ- + les terminacions de casos dels temes en ντ- de la tercera declinació ^[1].
Per al femení, l'infix -ουσ- + les treminacions de casos dels temes en α impura de la 1a declinació _[2].

A tall d'exemple, presentem la declinació sencera del participi present actiu del verb λύω ^[3].

	Participi de present actiu verb λύω: 'desllligar' Enunciat del participi: λύων λύουσα λύον Μ/Ν: λυ-οντ- \| F: λυ-ουσ-
	Singular
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	λύ-ων	λύ-ουσα	λύ-ον
Vocatiu	λύ-ων	λύ-ουσα	λύ-ον
acusatiu	λύ-οντα	λύ-ουσαν	λύ-ον
Genitiu	λύ-οντος	λυ-ούσης	λύ-οντος
Datiu	λύ-οντι	λυ-ούσῃ	λύ-οντι
	Plural
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	λύ-οντες	λύ-ουσαι	λύ-οντα
Vocatiu	λύ-οντες	λύ-ουσαι	λύ-οντα
Acusatiu	λύ-οντας	λυ-ούσας	λύ-οντα
Genitiu	λυ-όντων	λυ-ουσῶν	λυ-όντων
Datiu	λύ-ουσι(ν) ^[4]	λυ-ούσαις	λύ-ουσι(ν) ^[4]

Participi present del verb εἰμι

El verb εἰμί compta amb un participi de present de veu activa. El seu enunciat és ὤν οὖσα ὄν ('el/la/allò que és o està'), i les seves formes són idèntiques a les terminacions que acabem de veure per al participi del verb λύω.

	Participi de present actiu verb εἰμί Μ/Ν: ὀντ- \| F: οὐσ-
	Singular
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	ὤν	οὖσα	ὄν
Vocatiu	ὤν	οὖσα	ὄν
acusatiu	ὄντα	οὖσαν	ὄν
Genitiu	ὄντος	οὔσης	ὄντος
Datiu	ὄντι	οὔσῃ	ὄντi
	Plural
	Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	ὄντες	οὖσαι	ὄντα
Vocatiu	ὄντες	οὖσαι	ὄντα
Acusatiu	ὄντας	οὔσας	ὄντα
Genitiu	ὄντων	οὐσῶν	ὄντων
Datiu	οὖσι(ν)	οὔσαις	οὖσι(ν)

NOTES:

[1] Vid. el capítol Tercera declinació: temes en nasal (ν) i en ντ. El participi masculí declina pràcticament igual que γέρων -οντος (l'única diferència és que el voc. sg. del participi manté l'allargament vocàlic del nominatiu). El neutre difereix del masculí en les formes de nom. / voc. / ac. singular (-ον < *-ον(τ), per caiguda de la τ en posició final) i dels mateixos casos del plural (-οντα).

[2] És a dir, com el substantiu δόξα -ης (vid. Primera declinació).

[3] El model serveix per a tots els verbs temàtics tret dels contractes.

[4] Cal fer molta atenció de no confondre aquesta forma del participi amb la 3a pers. pl. del present d'indicatiu.