L'imperatiu és el mode verbal que expressa una ordre o una prohibició (en aquest darrer cas, ha d'acompanyat de l'adverbi de negació μή). Els verbs temàtics purs i consonàntics [1] fan l'imperatiu present actiu afegint a l'arrel o base lexemàtica les terminacions que a la taula apareixen en negreta.
| Imperatiu present actiu de λύω ('deslligar, resoldre') |
||
|
Persona i nombre |
Conjugació en grec | Traducció al català |
| 1 sg | ----- | ------ |
| 2 sg | λύε | deslliga (tu) |
| 3 sg | λύετω | (que) deslligui (ell/ella) |
| 1 pl | ---- | ---- |
| 2 pl | λύετε | deslligueu (vosaltres) |
| 3 pl | λύoντων |
(que) deslliguin (ells/elles) |
De bell nou, el verb εἰμί presenta irregularitats en la flexió:
| Imperatiu d'εἰμί ('ser; estar') |
||
|
Persona i nombre |
Conjugació en grec | Traducció al català |
| 1 sg | ---- |
---- |
| 2 sg | ίσθι |
sigues / estigues (tu) |
| 3 sg | ἔστω |
(que) sigui / estigui (ell/ella) |
| 1 pl | ---- |
---- |
| 2 pl | ἔστε | sigueu / estigueu (vosaltres) |
| 3 pl | ἔστων / ὄντων | (que) siguin / estiguin (ells/elles) |
NOTES:
[1] L'imperatiu present dels verbs contractes s'estudia a Grec I bloc 2. L'imperatiu dels verbs atemàtics no ha estat inclòs al currículum de batxillerat..