EL VERB: conjugacions


Conjugacions

El verb grec antic comprèn dues conjugacions:

1. Conjugació temàtica o verbs en .
2. Conjugació atemàtica o verbs en -μι [1].


Tipus de verbs temàtics o en -ω:

Els verbs temàtics es classifiquen en dues grans categories, segons si el seu tema acaba en vocal o consonant. Aquestes categories, al seu torn, comprenen les següents subcategories:


VERBS DE TEMA VOCÀLIC:

1.1. Verbs purs (o verbs purs no contractes): el tema acaba en vocal feble (ι, υ) [2].

1.2. Verbs contractes (o verbs purs contractes): el tema acaba en vocal forta (α, ε, ο). 


VERBS DE TEMA CONSONÀNTIC:

2.1. Verbs muts: el tema acaba en consonant oclusiva (labial, dental o velar).
2.2. Verbs líquids: el tema acaba en consonant líquida (λ, μ, ν, ρ).



NOTES:
[1] Els verbs en -μι que hauràs d'estudiar durant el batxillerat són ben pocs: φημί ('dir'), τίθημι ('col·locar, posar'), δείκνυμι ('mostrar'), ἵστημι ('estar o posar dempeus o dret; deturar; establir'), δίδωμι ('donar'). Dins d'aquest grup, té un estatus especial el verb copulatiu εἰμί ('ser, estar`), amb una conjugació plena de formes irregulars (un tret que, si et fixes, és compartit pels verbs copulatius de pràcticament totes les llengües que puguis conèixer).
[2] Alguns cops també en ου (per exemple, λούω, 'rentar').