Pel que fa a la tria de desinències, tot substantiu masculí o femení de tema en vocal feble:
En la seva flexió alternen un tema amb vocal pura -ι i un altre en diftong -ει [2]. El primer tema apareix als tres primers casos del singular. El tema diftongat explicaria pràcticament tots els altres casos, tenint present que la semiconsonant en posició intervocàlica cau i pot donar lloc a contraccions (vid. el quadre de contraccions vocàliques al capítol Tercera declinació: temes en sibiliant). Un cop més, la nostra recomanació és que aprenguis de memòria el paradigma flexiu, sense preocupar-te gaire per les raons fonètiques que expliquen les diverses formes dels casos. Tingues present que moltes paraules d'ús freqüentíssim en grec antic pertanyen a aquesta categoria.
Substantius bitemàtics en ι πόλις -εως (ἡ): 'ciutat'. (temes: πολι- / πολει-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ἡ πόλις |
αἱ πόλεις |
Vocatiu | πόλι | πόλεις |
Acusatiu | τὴν πόλιν | τὰς πόλεις |
Genitiu | τῆς πόλεως |
τῶν πόλεων |
Datiu | τῇ πόλει | ταῖς πολεσι(ν) |
Substantius bitemàtics en υ
Aquest tipus inclou substantius de tots tres gèneres. El tema pur (també es pot dir de vocal en grau zero) acabat en υ, mentre que el tema diftongat finalitza en -ευ (ἑϝ). La semivocal ϝ cau en posició intervocàlica i es produeixen les mateixes contraccions que en els substantius bitemàtics en ι.
Substantius bitematics masc./ fem. πῆχυς πήχεως (ὁ): 'colze'. (temes: πηχυ- / πηχεϝ-) |
Substantius bitemàtics neutres ἄστυ ἄστεως (τό): 'ciutat'. (temes: ἀστυ- / ἀστεϝ-) |
|||
Singular |
Plural |
Singular |
Plural |
|
Nominatiu |
ὁ πῆχυς |
αἱ πήχεις |
τὸ ἄστυ |
τὰ ἄστη [3] |
Vocatiu |
πῆχυ |
πήχεις |
ἄστυ |
ἄστη |
Acusatiu |
τὸν πῆχυν |
τὰς πήχεις |
τὸ ἄστυ |
τὰ ἄστη |
Genitiu |
τοῦ πήχεως |
τῶν πήχεων |
τοῦ ἄστεως |
τῶν ἄστεων |
Datiu |
τῷ πήχει |
ταῖς πήχεσι(ν) | τῷ ἄστει | τοῖς ἄστεσι(ν) |
NOTES
[1] Els substantius monotemàtics o de tema invariable són gairebé tots masculins o femenins (l'únic neutre és τὸ δάκρυ, 'la llàgrima´). Tot i que no cal que els estudïis, la seva flexió no comporta cap dificultat: en tots els casos, al tema se li uneix la desinència sense que tingui lloc cap canvi fonètic. Deixem com a exemple la declinació d'un mot invariable de tema acabat en ι (ἡ οἶς, 'ovella') i un altre d'un tema en υ (ὁ ιχθύς, 'peix'):
[2] Alguns gramàtics sostenen que aquests substantius es construeixen a partir no de dos temes sinó de tres. Afegeixen una variant del tema en diftong amb la primera vocal allargada (-ηι), que podria explicar les formes del gen. i dat. sg. Aquí, però, no entrarem en més consideracions al respecte.
[3] Aquestes formes de nom./voc./ac. plural s'expliquen per la caiguda de la semiconsonant ϝ i la posterior contracció de les vocals ε+ α > η (*ἀστεϝ-α > *ἀστε-α > ἄστη).