Es flexionen per la tercera declinació una munió de substantius el tema dels quals acaba en diftong decreixent [1]. En origen, aquests diftongs eren formats per una vocal forta (α, ε, ο) i una semiconsonant que, en etapes molt reculades de l'alfabet grec, es grafiava amb una lletra anomenada digamma (majúscula Ϝ, minúscula ϝ). La digamma, quan anava precedida d'una vocal, va evolucionar de la següent manera:
Temes en diftong ευ
Són substantius masculins amb nom. sing. -ευς i gen. sg. -εως. Les formes d'alguns dels seus casos no són simples d'explicar. Per tant, la nostra recomanació és que t'aprenguis el paradigma de memòria [2].
Tema en diftong eu (< εϝ) βασιλεύς -έως (ὁ): 'rei'. (tema: βασιλεϝ-) |
||
Singular | Plural | |
Nominatiu | ὁ βασιλεύς | οἱ βασιλεῖς |
Vocatiu | βασιλεῦ |
βασιλεῖς |
Acusatiu | τὸν βασιλέα | τοὺς βασιλέας |
Genitiu | τοῦ βασιλέως | τῶν βασιλέων |
Datiu | τῷ βασιλεῖ | τοῖς βασιλεῦσι(ν) |
Temes en diftong αυ i ου
Aquest tipus comprèn una escarida quantitat de substantius masculins i femenins. Els seus temes provenien de αϝ- i οϝ-. La ϝ experimenta els accidents fonètics explicats a l'inici d'aquest capítol: passa a υ en posició final o seguida de consonant, i cau en posició intervocàlica.
Tema en diftong αυ (<αϝ) γραῦς γραός (ἡ): 'vella, anciana'. (tema: γραϝ-) |
Tema en diftong ου (<οϝ) βοῦς βοός (ὁ): 'bou'. (tema: βοϝ-) |
|||
Singular |
Plural |
Singular |
Plural |
|
Nominatiu |
ἡ γραῦς |
αἱ γρᾶες |
ὁ βοῦς |
οἰ βόες |
Vocatiu |
γραῦ |
γρᾶες |
βοῦ |
βόες |
Acusatiu |
τὴν γραῦν [3] |
τὰς γραῦς [4] |
τὸν βοῦν [3] |
τοῦς βοῦς [4] |
Genitiu |
τῆς γραός |
τῶν γραῶν |
τοῦ βοός |
τῶν βοῶν |
Datiu |
τῇ γραί |
ταῖς γραυσί(ν) | τῷ βοί | τοῖς βουσί(ν) |
NOTES:
[1] Existeixen altres substantius de la tercera declinació de tema en diftong decreixent que no estudiarem al batxillerat: temes en οω (>ωϝ), ex. ἥρως (tema ἡρωϝ-), 'heroi'; i temes en οι, com ara πειθῶ (tema πειθοι-), 'persuassió'.
[2] En cas que tinguis curiositat per conèixer el seu origen, demana-ho al teu professor.
[3] La desinència d'acusatiu singular és -ν (vid. l'apartat "desinències generals" dins el capítol Tercera declinació (1): introducció). La digamma precedent, en quedar travada per aquesta consonant, es converteix en la semivocal υ: γραϝ+ν > γραῦν; βοϝ+ν >βοῦν.
[4] La desinència d'acusatiu singular és -ς (vid. l'apartat "desinències generals" dins el capítol Tercera declinació (1): introducció). La digamma que ha quedat travada per aquesta consonant passa a la semivocal υ: γραϝ+ς > γραῦς; βοϝ+ς >βοῦς.