ENUNCIATS DELS MOTS (ús del diccionari)

SUBSTANTIUS: 

• Als glossaris i diccionaris, els substantius es poden identificar perquè just després de l'enunciat se sol trobar escrit un indicador del seu gènere (m, f o n). Normalment el gènere s'assenyala amb l'article (en cas nominatiu). Per exemple:

λόγος -ου (ὁ): 'paraula'.

ἡμέρα -ας (ἡ): 'dia'

σῶμα -ατος (τό): 'cos'.

La presència de l'article masculí al final de l'enunciat del mot λόγος ens informa que aquest substantiu és masculí. El mateix succeeix amb ἡμέρα (femení, com l'article ἡ) i amb σῶμα (neutre, igual que l'article τό).

• Si un determinat mot és un plurale tantum (és a dir, un substantiu que s'usa sempre en plural), al final del seu enunciat trobarem el nominatiu plural de l'article del gènere al qual pertany. Exemple:

Αθῆναι -ῶν (αἱ): 'Atenes'. [αἱ = femení plural]

ADJECTIUS:

• Es reconeixen perquè a continuació de l'enunciat no duen cap indicador: ni de categoria gramatical (adv., conj., etc.) ni de gènere (m, f, n). Exemples:

καλός -ή -όν: 'bo'.

ἄδικος -ον: 'injust'.

ἀληθής -ές: 'vertader, veraç, cert'.

γλυκύς γλυκεῖα γλυκύ: 'dolç'.

πᾶς πᾶσα πᾶν: 'tot'.

VERBS:

• Tots els verbs grecs (tret d'uns pocs defectius) s'enuncien amb la primera persona del present d'indicatiu. En la veu activa, les úniques desinències possibles per a aquesta persona són -ω i -μι. Més endavant, caldrà afegir a aquestes dues terminancions de la veu activa la desinència de primera persona del present migpassiu: -μαι. Exemples:
  
  
    λύω: 'deslligar, resoldre'. 

τιμάω: 'honorar'.

δίδωμι: 'donar'.

ἔρχομαι: 'anar, venir'.

MOTS INVARIABLES:

• Als lèxics i diccionaris és habitual trobar darrere de l'enunciat d'un mot invariable una abreviatura que assenyala a quina categoria gramatical pertany: adverbi (adv.), preposició (prep.), conjunció (conj.), interjecció (intj.), etc. Cal tenir present que moltes preposicions gregues també poden ser adverbis. Per tant, quan trobis en un glossari una paraula que es presenti com adverbi, continua llegint-ne l'entrada, perquè és possible que més endavant s'indiqui que també és una preposició.

• A les entrades referents a preposicions sempre es precisa el cas o els casos que regeix: acusatiu, gentiu, datiu. 

Exemple:
κατά  ADV. avall, totalment || PREP.: a) amb gen. de, de dalt, des de dalt [...]; b) amb ac. sobre, a, en, per, al llarg de, del costat de, enfront de [...]